FINANCES

Catalunya ja té dos gegants financers

CaixaBank resisteix a Repsol i el Sabadell es dispara: entre tots dos sumen 1.500 M de benefici

L’esquema consolidat en els últims anys en la gran banca espanyola parla de dos bancs globals (Santander i BBVA), dos grans bancs espanyols (CaixaBank i Bankia) i dos bancs mitjans (Sabadell i Popular). Els resultats del 2015 amenacen de canviar aquest escenari, i el pes de les entitats catalanes queda reforçat: CaixaBank confirma la seva condició de líder en banca minorista a l’Estat mentre que el Sabadell presenta resultats que fan molt difícil no considerar-lo un més entre els grans.

La presentació dels resultats del 2015 de CaixaBank i el Sabadell va deixar aquest regust i així ho aplaudien ahir els mercats: CaixaBank va pujar un 3,8% a borsa i el Sabadell es va disparar un 11,9%. L’entitat que presideix Isidre Fainé va anunciar que durant l’any passat va guanyar 814 milions, un 31% més que l’any anterior. Aquesta forta millora interanual es va produir en diferents àmbits del negoci, fet que demostra que l’entitat ja ha encaixat la dura realitat d’uns tipus d’interès a mínims i que, malgrat això, vol presentar batalla.

Fortalesa comercial

L’adquisició del negoci espanyol de Barclays ha impulsat la millora de CaixaBank en tots els àmbits. Així, el marge d’interessos de l’entitat va créixer un 4,8%; les comissions, un 10,3%; els crèdits, un 4,7%, i el recursos de clients, un 9,1%. Dues dades il·lustren aquest vigor comercial: 28 de cada 100 espanyols són clients de CaixaBank i un de cada quatre hi té la nòmina.

A més, la cartera de crèdits arriba ja als 206.437 milions. Les noves operacions han augmentat un 27%, especialment en hipoteques (+57% anual) i al consum (+48%). D’altra banda, en el rendible segment dels fons d’inversió, CaixaBank reforça el seu liderat i creix un 22%, fins a superar els 39.000 milions gestionats.

Però més enllà dels èxits en els ingressos, si els mercats van premiar aquests resultats va ser també a causa de la política de l’entitat amb les provisions, diners que reserva per fer front a possibles contratemps en el futur. “Som així, intentem ser prudents al màxim i preferim aprovisionar que guanyar, perquè creiem que això els mercats ho valoren”, va dir Fainé. Els problemes als quals CaixaBank es vol anticipar són les pèrdues de Repsol, que han tingut un impacte negatiu de 342 milions en el banc. També inclouen una possible sentència que imposi la retroactivitat de les clàusules terra en les hipoteques dels clients de l’entitat.

Menys morositat

L’altra gran llosa de la crisi, la morositat, segueix millorant a poc a poc. CaixaBank la va reduir fins al 7,9%, gairebé dos punts menys que un any enrere. El sector calcula que un banc minorista hauria de tenir una taxa de clients morosos del 5% o inferior, i l’entitat s’hi va apropant.

El gran compte pendent que encara té CaixaBank és l’activitat a l’estranger. Després d’anys de negocis que no han acabat d’enlairar-se en països com Àustria o Portugal, a més de Mèxic i la Xina (aquests últims sota el paraigua de Criteria), l’entitat sembla preparar una sortida d’aquests països o, almenys, reduir-hi la presència. Així ho va admetre Gonzalo Gortázar, conseller delegat del banc, en els casos d’Inbursa i Bank of East Asia. Respecte al portuguès BPI, Fainé va ser enigmàtic: “Hem de resoldre diferències amb els socis, estem oberts a acords i tenim paciència. Però no puc anar posant capital en un banc on tinc limitat el vot”, va afegir.

Gortázar sí que va explicar que l’entitat seguirà obrint oficines de representació en diferents països (ja en tenen 23), però va admetre que la decisió de tenir “bancs minoristes en altres països no està sobre la taula”.

En el capítol de les males notícies, CaixaBank segueix tenint una rendibilitat sobre actius tangibles força baixa, de només el 4,3%, llastada pel negoci immobiliari, que durant el 2015 va comportar unes pèrdues de gairebé 1.200 milions. Amb tot, el banc és optimista respecte al seu futur i ahir va anunciar que després d’anys amb l’obra social dotada amb 500 milions anuals, el 2019 elevarà aquesta xifra fins als 530.

El Sabadell, de tu a tu

Tres hores després i tres quilòmetres més lluny, el Sabadell feia públics els millors resultats de la seva història, que, de facto, el situen en una nova categoria. Agermanat per mida amb el Popular (que anunciava ahir uns beneficis set vegades inferiors, de 105 milions), el banc que presideix Josep Oliu va anunciar que durant l’any passat va guanyar 708 milions d’euros, pràcticament el doble que l’any passat. Rere aquest salt d’escala, que el situa a només 106 milions de distància de CaixaBank, hi ha la compra del banc britànic TSB l’any passat.

El marge d’interessos ha millorat un 41% l’any 2015, fins als 3.202 milions, i la morositat ha caigut al 7,7%, encara que sense l’efecte TSB se situaria en el 9,8%. El pes de l’entitat britànica és evident en els resultats del segon banc català, que ja té un 32% de la seva cartera fora d’Espanya.

Com havia fet una estona abans Fainé, Oliu va descartar que el banc es plantegi adquisicions a Espanya. On sí que van quedar dubtes va ser en el futur de Solvia, la gestora dels seus actius immobiliaris, la venda de la qual ja es va estudiar a principis d’any. “No hem parat d’avançar en el procés de donar-hi valor i serà una font de generació de valor per al Sabadell en els pròxims anys”, va dir el conseller delegat de l’entitat, Jaume Guardiola.

Les bones dades del Sabadell i el paper que hi ha tingut TSB van deixar una reflexió final d’Oliu sobre el preu que en van pagar: “Els analistes no sempre l’encerten i a nosaltres no ens va semblar car”.