Catalunya és la comunitat amb més pensionistes i el País Basc és on cobren més

Els pensionistes bascos cobren, de mitjana, 187 euros més que els catalans i 370 euros més que els extremenys i els gallecs

Catalunya és la comunitat que té més pensionistes de tot Espanya. Actualment hi ha més d’1,7 milions de persones que reben una prestació. La majoria són per jubilació (més d’un milió), però també n’hi ha per incapacitat permanent, viudetat, orfandat o en favor de familiars (per a persones que depenien econòmicament d’un altre familiar mort). En canvi, Catalunya queda lluny del podi dels pensionistes més ben pagats.

Els que cobren més diners de mitjana al mes a Espanya són els bascos: tenen una pensió mitjana de 1.143 euros mensuals, mentre que a Catalunya aquesta prestació es queda en els 956 euros. Aquesta xifra representa que, de mitjana, els jubilats i pensionistes bascos cobren 187 euros més que els catalans, 365 euros més que els gallecs i 377 més que els extremenys, que són els que cobren menys de tot l’Estat, segons les dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social corresponents al mes de juliol.

Després dels bascos, els que tenen la pensió mitjana contributiva més elevada són els madrilenys, amb 1.088 euros; els asturians, amb 1.086, i els navarresos, amb una pensió mitjana de 1.058 (vegeu el gràfic). Aquestes són les úniques quatre comunitats que superen els 1.000 euros de pensió al mes. De fet, la mitjana de les pagues contributives per als més de nou milions i mig de beneficiaris de la Seguretat Social és de 921,10 euros i, en onze de les disset comunitats, la mitjana fins i tot se situa per sota d’aquesta xifra.

A Extremadura i Galícia, per exemple, l’import no arriba ni tan sols als 800 euros: es queda en 766 i 778 euros, respectivament. Lleugerament per sobre hi ha Múrcia (809,7 euros) i el País Valencià i les Canàries, amb remuneracions idèntiques (848 euros en tots dos casos). Una anàlisi encara més detallada de les dades, per províncies, constata que Ourense, amb 670 euros, i Lugo, amb 690, són les úniques que no arriben als 700 euros mensuals, seguides a una distància considerable d’Almeria (amb 745), Càceres (756), Jaén (758 ) i Zamora (764).

Per a l’economista Miquel Puig, l’explicació d’aquestes diferències és prou clara i té a veure amb la relació proporcional entre salaris i pensions. “És lògic que les pensions més altes siguin en comunitats com el País Basc, Madrid o Navarra, perquè allà els salaris també són més alts i també tenen molt de sector públic”, diu. “En el cas d’Astúries -continua Puig- també quadra, perquè és una comunitat autònoma molt industrialitzada, amb mines de carbó i siderúrgiques, que tradicionalment també han tingut salaris alts”, assegura.

Més pensionistes que a Andalusia

En xifres absolutes, Catalunya és la comunitat amb més pensionistes, amb 1.702.569 al tancament del juliol. Aquesta dada supera fins i tot la d’Andalusia, que se situa immediatament per sota, amb 1.527.753 pensionistes en total. Madrid també supera el milió, mentre que al País Basc, on les remuneracions són més altes, el nombre total de pensionistes no arriba a les 545.000 persones.

Les xifres de jubilats i pensionistes van en relació al volum de població, però també a la taxa d’activitat i, tot i que el ministeri no detalla les dades per gènere, aquesta podria ser una de les explicacions clau del nombre de pensionistes a Catalunya. “Aquesta és una de les comunitats on les dones es van incorporar abans al mercat de treball; a Andalusia les dones envelleixen, però ara no tenen dret a cobrar una pensió perquè moltes no treballaven i a Catalunya sí”, indica Puig.

Actualment a Espanya hi ha 9.521.991 pensionistes, un volum que obliga a destinar més de 135.000 milions d’euros anuals a fer front a aquestes prestacions. És la partida més gran dels pressupostos generals de l’Estat: el 2016 va representar el 38,5% del total. La despesa en aquesta àrea s’ha duplicat en l’última dècada: el 2002 es van destinar 66.300 milions a pensions, menys de la meitat que ara. La suma de les pensions contributives i no contributives ha anat pujant, però encara no arriba als 1.000 euros. La xifra, en canvi, augmenta si només es tenen en compte les jubilacions (que són la majoria): en aquest cas la mitjana sí que supera, per poc, el llindar del mileurisme.

L’import de les pensions, a la baixa

Set de cada deu jubilats asseguren que només viuen amb els diners d’aquesta prestació i pràcticament la meitat, el 45%, admeten que els costa arribar a final de mes, segons un estudi recent de la Fundació Edat & Vida i l’Obra Social La Caixa. Però sobreviure únicament amb la pensió pot convertir-se en una opció gairebé impossible les pròximes dècades. Segons un informe de la Comissió Europea, l’envelliment de la població pot fer que les pròximes generacions acabin cobrant menys de la meitat del seu últim sou. L’informe The 2015 ageing report, elaborat amb dades del govern espanyol, revela que la taxa de substitució de les pensions (el percentatge de sou que cobra el treballador quan es retira) caurà del 79% que hi havia el 2013 fins al 48,6% el 2060. Això significa una caiguda del 40% de l’import.