A CatalunyaCaixa cada cop li queden menys pretendents

BARCELONAUn cop venut el Banc de València, i amb el banc dolent a punt de solfa, l'interès del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) se centra a subhastar CatalunyaCaixa, un procés que va quedar estroncat al juny perquè es va preferir esperar a les proves de solvència de les consultores Roland Berger i Oliver Wyman.

Un cop conegudes les necessitats de capital del sector, hi havia el dubte de si es revifarien les subhastes. Fa dues setmanes, el FROB va emetre un comunicat en què anunciava que es tornava a iniciar tot el procés. La sorpresa va saltar dimarts quan, després de tancar els mercats, el FROB va anunciar l'adjudicació del Banc de València a CaixaBank en una operació llampec que va durar menys d'onze dies. En subhastes anteriors com les de la CAM i Unnim el procés va durar una mitjana de tres mesos (entre la presentació de candidatures, ofertes vinculants i adjudicació final).

Fonts del sector van assenyalar que la situació del Banc de València no permetia esperar gaire més, amb un nivell de morositat del 22% i unes pèrdues de més de 300 milions acumulades entre el gener i el setembre. L'objectiu de fons, però, ha estat desbrossar el camí en la privatització de CatalunyaCaixa. Les subhastes gairebé simultànies de l'entitat que presideix Adolf Todó i del Banc de València no feien més que diluir les forces dels candidats a quedar-se-les. Uns candidats que, de fet, sempre són els mateixos: les set primeres entitats (Bankia no compta, tot i que se situa en quart lloc del rànquing espanyol per actius) que han aconseguit un excés de capital en les proves d'Oliver Wyman: CaixaBank, Santander, BBVA, Banc Sabadell, Kutxabank, Bankinter i Unicaja-Ceiss.

Banco Popular està entre els grans bancs, però va suspendre els exàmens de la consultora nord-americana. En tot cas, havent tancat amb èxit l'ampliació de capital de 2.500 milions, l'entitat que presideix Ángel Ron pot tornar a estar entre els candidats a presentar ofertes de compra. Un cop col·locat el Banc de València, el Santander, KutxaBank i fins i tot el Sabadell i el Banco Popular es poden concentrar a presentar les millors opcions per CatalunyaCaixa.

Les possibilitats que CaixaBank es quedés el seu principal competidor a Catalunya ja eren escasses. La mateixa autoritat de Competència de la Comissió Europea, que dirigeix el comissari Joaquín Almunia, no hauria autoritzat una operació d'aquesta envergadura, segons les mateixes fonts. CaixaBank té una quota de mercat en oficines del 33% a Catalunya. En segona posició ja hi ha CatalunyaCaixa, amb un 17%. Una absorció per part de CaixaBank hauria creat un gegant amb una quota agregada del 50%. La destrucció de la xarxa i llocs de treball hauria estat prohibitiva.

Santander o Banesto

En canvi, qualsevol de les entitats amb seu fora de Catalunya poden sortir-hi guanyant. Els portaveus del sector consultats coincideixen a situar el Santander com el principal candidat a quedar-se l'entitat resultant de la fusió de les antigues caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Emilio Botín pot decidir presentar l'oferta a través de la seva filial Banesto, que ha reconegut que estudia el traspàs d'unes 300 oficines a la seva matriu.

Sigui com sigui, el Santander ha estat l'únic dels cinc primers bancs (exceptuant un altre cop Bankia, que està intervinguda) que encara no ha participat en el procés de consolidació del sector. A banda de CaixaBank, el BBVA es va quedar Unnim, el Sabadell la CAM i, fins i tot, el Banco Popular va comprar el Pastor.

D'aquesta manera, els candidats potencials per a CatalunyaCaixa s'han reduït a la meitat perquè dels sis que es van presentar en el primer intent del juny (Santander, BBVA, Sabadell, KutxaBank, Popular i el fons JC Flowers ) només en queden tres amb interès real, que són el grup de la família Botín, l'entitat basca i, en menys mesura, el Sabadell i l'entitat d'Ángel Ron.

El banc que presideix Josep Oliu està en ple procés d'estudi de la compra a Banco Mare Nostrum de l'antiga xarxa de Caixa Penedès, mentre encara manté el procés d'integració de la CAM. El conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, va admetre fa pocs dies que amb la integració de Penedès la quota de la xarxa a Catalunya arriba al 13,6%, just el volum que l'entitat considera suficient tal com està el mercat. En cas de guanyar la subhasta de CatalunyaCaixa, la quota es duplicaria fins al 30,6%. En aquest cas, arribaria a discutir el lideratge de CaixaBank en banca minorista.

Venda sense EPA

Una altra de les sorpreses de la col·locació ràpida del Banc de València va ser l'existència d'un esquema de protecció d'actius (EPA), que significa que l'Estat assumirà molt bona part de les possibles pèrdues que hi hagi els pròxims 10 anys. Aquest va ser el sistema que es va seguir amb la CAM i Unnim, inèdit a Europa i que va ser valorat molt positivament pels candidats. Al final el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) va ser el que va engolir les dues EPA.

Amb l'aprovació del memoràndum del rescat bancari, es va donar per fet que Brussel·les no acceptaria més l'EPA, tenint en compte que ara s'ha creat el banc dolent , un organisme que es pot considerar com a substitut de l'EPA. En tot cas, l'Estat va activar totes les precaucions per assegurar-se que CaixaBank es quedés el Banc de València, segons van considerar els portaveus financers consultats.

La Comissió Europea va aprovar dimecres el rescat bancari de 40.000 milions, però ha posat com a condició que les entitats en mans públiques redueixin volum un 60% i tornin als seus llocs d'origen. Caldrà veure, doncs, quin futur li espera a la xarxa d'oficines que Bankia manté a Catalunya.