CatalunyaCaixa eleva el nivell de morositat fins al 9,9% al març
BarcelonaEl traspàs dels actius immobiliaris de CatalunyaCaixa al banc dolent es va completar al desembre. El nivell de morositat va baixar llavors automàticament fins al 9,39% amb què va tancar l'any passat. La rebaixa anual va ser rellevant, perquè a finals del 2011 la moratòria era de l'11,51%.
Però en el primer trimestre d'aquest any els crèdits dubtosos de CatalunyaCaixa han tornat a repuntar mig punt, fins al 9,91% del març, segons les dades sense auditar de l'entitat dipositades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tot i l'augment, l'entitat que presideix José Carlos Pla es va mantenir per sota de la mitjana de morositat del 10,47% a la qual van arribar al març totes les entitats financeres a l'Estat.
La cobertura d'aquesta morositat (el nivell de provisions que responen dels crèdits dubtosos) es va reduir, perquè va passar del 63,71% del desembre del 2012 al 58,27% del març. Aquestes cobertures, amb l'afegitó de les garanties hipotecàries, es van mantenir gairebé estables, des del 131,23% del tancament del 2012 fins al 129,37% de finals del primer trimestre d'aquest any.
L'elevada morositat de CatalunyaCaixa va ser un dels principals dubtes que va fer valer la denominada banca sana per no presentar ofertes en positiu en l'última subhasta, anul·lada al març. Banco Santander i el BBVA són les dues entitats més interessades a augmentar quota a Catalunya. Però després de comprar Unnim, al BBVA ja no li és tant urgent créixer al mercat català, a diferència del grup d'Emilio Botín, que segons fonts del sector s'ha quedat una mica enrere.
Sistema d'ajuts
Però el Santander no vol incrementar el seu pes a Catalunya a qualsevol preu. Per això el ministeri d'Economia ja està valorant la possibilitat de ressuscitar un sistema d'ajuts per reduir els riscos de CatalunyaCaixa. Però és que a més encara està pendent el sanejament de l'entitat catalana, en el seu doble vessant de xarxa comercial i plantilla. Bankia i Novagalicia ja han fet la feina. En canvi, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va deixar per al comprador la reducció de volum que demana la UE. Amb el fracàs de la subhasta, el problema ha quedat en mans de l'Estat, que ara vol accelerar tot el procés per decidir a la tardor si entrega CatalunyaCaixa al sector privat en parts o sencera i si la regala o no.
Fonts sindicals van explicar que l'ajust laboral s'acabarà aplicant després de l'estiu, a causa dels retards sobreposats del relleu en la direcció de l'entitat. El banc preveu reduir 316 oficines, on treballen 1.509 persones, el 21% de la plantilla total de l'entitat. La Comissió Europea (CE) va incloure en el memoràndum del rescat bancari espanyol que els bancs públics havien de reduir el nivell d'ocupació entre un 20% i un 30%, cosa que vol dir que és possible que l'ajust sigui més gran. S'han posat a la venda la xarxa de sucursals de fora de Catalunya, però amb l'excedent d'oferta que hi ha en el sector no hi ha gaires compradors. Ni la banca estrangera, en franca retirada, s'hi interessa. Si no pot vendre les oficines haurà de tancar-les, amb el problema afegit d'un cost nou per a l'entitat.
L'altra pota del sanejament és el de capital principal, que segons les mateixes dades dipositades a la CNMV es va situar en el 3,47% a finals del març. L'objectiu reconegut per la mateixa entitat passa per arribar al 10,14% de capital de màxima qualitat quan culmini la conversió de les participacions i el deute subordinat, previst per al juliol, cosa que significaria superar en més d'un punt el 9% que fixa el memoràndum. Tot plegat, el dèficit de capital calculat és de 1.366 milions. Però també en aquest cas les esperances del FROB perillen, perquè gràcies als sistemes d'arbitratge no totes les preferents i ni tot el deute subordinat es convertiran en accions.
L'entitat que ara presideix José Carlos Pla disposava d'uns productes híbrids de 1.973 milions a finals de març, entre 1.422 milions de deute subordinat i 509,4 milions en preferents. L'agència de qualificació creditícia Fitch ja ha avisat que els arbitratges en marxa poden fer que fins al 20% d'aquests productes financers es declarin venuts de manera irregular, cosa que suposaria el retorn de tota la inversió al client. De retruc, això suposaria que les quantitats tornades als usuaris no passarien a capital. D'aquesta manera, CatalunyaCaixa podria necesitar més capital públic els pròxims mesos per equilibrar els comptes i superar el nivell de capital del 10%.
