CatalunyaCaixa perd la primera sentència per vendre preferents
CatalunyaCaixa haurà de tornar 6.000 euros a una clienta que va comprar participacions preferents. És la segona sentència judicial a l'Estat, la primera a Catalunya, que anul·la la venda d'aquest producte.
BARCELONA.El jutjat de primera instància número 3 de Girona ha dictat una sentència per la qual condemna CatalunyaCaixa a retornar 6.000 euros corresponents a sis participacions preferents que va vendre el febrer del 2010 a una clienta. Es tracta de la primera condemna dictada a Catalunya, la segona a l'Estat, sobre preferents emeses per una entitat financera espanyola.
Fonts del sector van assenyalar que hi ha hagut precedents de sentències sobre productes opacs comercialitzats per bancs estrangers, però els casos de CatalunyaCaixa i el de Nova Galicia coincideixen en gairebé 15 dies i són els primers que afecten entitats espanyoles. A la sentència feta pública ahir, el jutge Gonzalo Ferrer creu que hi va haver "vici de consentiment", és a dir, que la clienta no va rebre la informació adequada moments abans de subscriure la compra de les preferents.
En un comunicat del despatx d'advocats Blanch & Ferrer, l'empleat de banca de CatalunyaCaixa va presentar les participacions preferents com un producte similar a un dipòsit a termini, amb el capital i els interessos garantits i amb liquiditat immediata. La clienta volia comprar-se un cotxe, comptava amb els diners per fer l'operació, però n'hi faltava una part. Per això va anar al banc per demanar un crèdit que li va ser concedit, però a la vegada també va comprar les preferents, amb el consell de l'entitat.
Mesos més tard, es va adonar que els diners no es podien recuperar i que l'entitat no se'n feia càrrec. Amb la presentació de la demanda, "CatalunyaCaixa ha admès la seva mala praxi en la comercialització" del producte, assegura la nota dels advocats. La sentència del jutge també ho entén així i per això ha declarat nul·la la venda i l'ha condemnat a retornar els 6.000 euros i a abonar les despeses judicials. Per la seva banda, un portaveu de CatalunyaCaixa va explicar que l'entitat no té intenció de recórrer la sentència i que no ha pogut oferir una solució definitiva per les preferents perquè s'ha paralitzat la subhasta de privatització. Efectivament, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) no ha pogut trobar una sortida fins que ha estat adjudicada a Banc Sabadell. Un 95,7% dels propietaris de preferents han acceptat la conversió en accions.
Un producte d'alt risc
El 15 de juliol l'Audiència de Pontevedra també va declarar nul·la la primera venda de preferents amb els mateixos raonaments i per una quantitat similar de 7.560 euros. En aquest cas, la venda del producte es va realitzar el novembre del 2008. Un dels dos advocats defensors de la sentència catalana, Antoni Blanch, va explicar que l'única diferència entre el cas gallec i el català és que en aquest últim l'entitat ha renunciat a defensar-se.
Les participacions preferents són un producte que van començar a comercialitzar el 1999 totes les entitats financeres. L'associació de consumidors Ausbanc calcula que hi ha 200.000 catalans que mantenen preferents. És un producte a perpetuïtat que ofereix un cupó elevat, depenent de cada banc. Durant els últims 13 anys, un cop adquirida la participació es podia vendre en un mercat secundari no regulat entre propietaris de la mateixa entitat. Aquest mercat va funcionar amb guanys fins fa un any i mig. L'any passat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va impulsar un mercat secundari regulat transparent, que s'ha posat en marxa enguany.
Els clients no van rebre tota la informació per valorar la inversió, enlluernats per unes rendibilitats que en ocasions podien superar el 7%. Un dels aspectes que no es destacava prou és que si el banc generava pèrdues no es pagava el cupó. Aquesta era una possibilitat molt remota fa només dos anys, però durant els últims mesos s'ha repetit en les entitats que han quedat en mans públiques.
Conversió en accions
Segons fonts consultades, el que va passar és que molts empleats de banca tampoc tenien tota la informació per comercialitzar el producte, tenint en compte que fins el 2010 les preferents no havien provocat cap problema. S'havia venut com un producte amb liquiditat quan no en tenia, cosa que vol dir que no és comparable a un estalvi a termini.
Al final, gairebé tots els bancs han realitzat operacions de conversió en accions, garantint la recuperació del capital desemborsat, però amb pèrdues de rendibilitat, tal com està la borsa.
