Economia 19/02/2016

Els costos d'expansió a Itàlia redueixen un 20% els beneficis de Cellnex

L'antiga filial de telecomunicacions d'Abertis guanya 48 milions en el seu primer exercici com a empresa independent i cotitzada

Júlia Manresa
3 min
El conseller delegat i el president de Cellnex Telecom, Tobias Martínez y Francisco Reynés.

BarcelonaOptimisme i satisfacció són les dues sensacions que els directius de Cellnex Telecom, antiga filial de telecomunicacions d'Abertis, han volgut transmetre en la presentació de resultats del primer exercici complet de Cellnex com a companyia independent i cotitzada. Tot i això, el benefici net de l'empresa presidida per Francisco Reynés ha caigut un 20% respecte del 2014, fins als 48 milions d'euros, principalment a causa de l'amortització de la compra de més de 7.300 torres a Wind a Itàlia que va executar l'any passat i que la companyia encara està amortitzant. Reynés ha volgut deixar clar en la presentació de resultats d'aquest divendres que el negoci a Itàlia ja està sumant nous clients i està incrementant el resultat d'explotació, que va créixer un 32%, fins als 235 milions d'euros. Per això, malgrat aquesta caiguda dels guanys, Cellnex va facturar 613 milions d'euros, un 40% més que el 2014.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

A més, un altre dels impactes negatius en el resultat de la companyia va ser, segons han explicat el seu president i conseller delegat, el cessament en les emissions de nous canals de TDT el maig del 2014 amb què tornaran a comptar el primer trimestre d'aquest any. "La inversió en la infraestructura ja estava feta i, per tant, això repercutirà en el creixement d'ingressos per a aquest sector aquest any", ha explicat Reynés.

Cellnex Telecom té molt clar que el seu negoci es focalitza en les infraestructures de telefonia mòbil, que ja suposen un 50% del negoci. Però a banda de la instal·lació de les torres tradicionals, la companyia catalana està estudiant el negoci de les anomenades 'small cells', infraestructures més petites que s'instal·len en el mobiliari urbà per donar més densitat a la xarxa. De moment, Cellnex ha arribat a un acord amb Orange i l'Ajuntament de Barcelona per desplegar una xarxa de microcel·les per la ciutat per augmentar la capacitat de connexions simultànies.

Primera prioritat: Itàlia

L'amortització d'una inversió que ha duplicat el parc d'infraestructures de Cellnex és un "impacte lògic" en el compte de resultats de la companyia menys d'un any després de l'operació, segons ha explicat el conseller delegat de Cellnex Telecom, Tobias Martínez. L'expansió a Itàlia és un èxit per a la companyia que ja veu com un 30% dels ingressos provenen d'aquest país. "Cellnex ja és italiana, també", ha afirmat Martínez. De fet, Cellnex encara està a l'espera conèixer alguna resolució vinculant sobre la seva aposta per la compra d'Inwit, la filial de torres de telefonia mòbil de Telecom Itàlia. "Aquest projecte serà transformacional, i a Itàlia encara ens queda molt camí per créixer", ha assenyalat el conseller delegat com a resposta als futurs plans d'expansió per part de Cellnex a altres països. Un cop consolidats el mercat espanyol i l'italià, però, els països més cridaners per a l'antiga filial de telecos d'Abertis serien França, el Regne Unit i Alemanya.

La competència de Telefónica

Cellnex estrena aquest 2016 amb la notícia de la creació de Telxius, una filial que agruparia els actius d'infraestructures de la multinacional Telefónica. "No ho veiem com un competidor estricte perquè som a Europa i encara no queda del tot clar quin serà el model de negoci de Telxius", ha afirmat el conseller delegat de Cellnex. Tobias Martínez ha descartat qualsevol sensació d'amenaça i ha recordat que Telefónica és un dels seus principals clients i que a la llarga es poden arribar a trobar vies de col·laboració en aquest negoci. Tot al contrari d'una amenaça, els directius de Cellnex Telecom interpreten aquesta notícia com una reafirmació del mateix model de negoci de Cellnex. "Es confirma el model d'operador d'infraestructures com un model eficient i de futur", ha conclòs Martínez.

stats