Cellnex admet que el canvi de seu no va suposar "res" a efectes pràctics

Els ingressos del gestor de torres de telecomunicacions va guanyar 33 M€ el 2017, un 17% menys

Per ara és l'única de les cotitzades que van traslladar la seva seu social després de l'1-O que ha decidit presentar els seus resultats anuals a Catalunya. El conseller delegat de Cellnex Telecom, Tobías Martínez, ha admès aquest divendres que el canvi de seu a Madrid no ha suposat "res" a efectes pràctics per a la companyia. "Tot discorre amb normalitat, no hem tingut problemes", ha reconegut el primer directiu del gestor de torres de telecomunicacions.

Martínez ha recordat que el consell d'administració de Cellnex va decidir aprovar el canvi de seu "perquè existia una incertesa en el mercat jurídic i legal". En aquest sentit, el conseller delegat ha afirmat que la companyia espera que es demostri que hi torna a haver un context estable per prendre la decisió de tornar la seu a Catalunya. "No podem estar canviant de seu cada dia. Necessitem convèncer-nos de l'estabilitat", ha reblat el directiu.

Cellnex va obtenir un benefici net de 33 milions d'euros el 2017, un 17,5% menys que l'any anterior, després que l'empresa augmentés les amortitzacions i els costos financers derivats del seu creixement. L'any passat la companyia va completar adquisicions i inversions per valor de 1.200 milions d'euros, segons ha informat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). De fet, aquest és el tercer any consecutiu en què la companyia frena l'avenç dels seus guanys. L'any passat el benefici de Cellnex ja va caure un 17% respecte a l'exercici anterior, mentre que durant el 2015 el retrocés va ser del 20%.

No obstant, la companyia ha reblat que l'ebitda –és a dir el benefici abans d'impostos, interessos i amortitzacions– es va situar en 335 milions d'euros, un increment del 22%. Pel que fa a la facturació, els ingressos de Cellnex també van augmentar un 12% fins als 792 milions d'euros. Martínez ha defensat que el projecte de la companyia és actualment "més de creixement que de dividend" i que l'empresa arribarà a un punt en què podrà adoptar una retribució per als accionistes diferent. "Hem fet un gran esforç inversor que ha deteriorat molt poc l'última línia del compte de resultats", ha afirmat el director financer de Cellnex, José Manuel Ainsa.

En aquest sentit, la companyia destaca que va incrementar el pes dels mercats internacionals en els seus guanys. Els ingressos generats fora d'Espanya van passar de representar un 35% de la facturació a un 42%, mentre que en el cas de l'ebitda la proporció va incrementar del 43% al 33%. "Abans érem una companyia 'monoproducte' i 'monopaís', en què la majoria dels ingressos venien de la radiodifusió", ha recordat Martínez.

Cellnex va tancar el 2017 amb un deute net de 2.237 milions d'euros, respecte dels 1.499 milions amb què va acabar l'exercici anterior. Actualment aquest passiu de la companyia té una ràtio de cinc vegades i mitja el volum del seu ebitda. No obstant, Martínez ha destacat que l'empresa compta amb una liquiditat d'uns 2.000 milions d'euros per continuar invertint.

El conseller delegat de la companyia i des d'ahir també president, Tobías Martínez, ha destacat en que els resultats reflecteixen la diversificació del negoci, així com "la continuïtat i consolidació del projecte europeu". Durant el 2017, Cellnex va executar fins a 3.000 noves torres de telecomunicacions en mercats com França, Suïssa, Holanda i l'Estat espanyol. La cotitzada va ser un dels títols de l'Íbex-35 que més es va revaloritzat durant l'any passat, fins a un 56%.

Porta tancada als Estats Units

En referència a la seva expansió, el conseller delegat de Cellnex ha afirmat que la previsió per al 2018 és consolidar la presència de l'empresa als països on ja opera i continuar buscant oportunitats per obrir-se a nous mercats. En aquest cas, el gestor de torres de telecomunicacions es vol reforçar a Holanda i al Regne Unit.

De totes maneres, pel que fa als rumors sobre una opa del nord-americà American Towers, Martínez no ha entrar a valorar la possibilitat d'una compra per part del seu competidor, però ha deixat clar que la companyia té una vocació europea i que va néixer per ocupar un lloc buit en el mercat del continent. "El nostre projecte continua sent només Europa com quan vam sortir a borsa", ha ratificat el directiu.