El Cercle d'Economia condemna la violència i es posiciona en contra d'una DUI

BarcelonaEl Cercle d'Economia, un dels principals lobis catalans d'empresaris i acadèmics, ha condemnat aquest dimecres la violència viscuda durant el referèndum de l'1-O, però alhora s'ha posicionat en contra d'una declaració unilateral d'independència (DUI) i ha apel·lat a l'obertura de vies de diàleg i transacció.

En una opinió d'actualitat, l'entitat que presideix Juan José Brugera diu que la violència del dia 1 d'octubre "és inexplicable, no té justificació i ha deteriorat el nostre marc de convivència", i assegura que reflecteix "de manera extremadament preocupant la incomprensible i irracional dinàmica per la qual, des de fa anys, es desenvolupa l'anomenat conflicte català". Sobre aquest "conflicte", el Cercle diu que en el seu camí "no ha incorporat la necessària combinació dels principis democràtic i de legalitat". "Quan dos no avancen alhora, la democràcia s'esquerda", assegura el Cercle.

Aquesta entitat qualifica la situació actual de Catalunya d'"extremadament preocupant" i veu una amenaça de deteriorament de la convivència i un "dany notable al govern de les coses i al manteniment de la recuperació econòmica i l'ocupació".

Reclama diàleg, però sense concretar propostes

El lobi que presideix Juan José Brugera es mostra a favor "d'una via dialogada i moderada", malgrat que no aporta propostes concretes sobre com s'hauria de fer, i expressa la "màxima preocupació davant la possibilitat d'una DUI".

Una DUI, indica el Cercle, sumiria el país en una situació complexa de conseqüències desconegudes "però, en qualsevol cas, molt greus". La DUI, diu el Cercle, perjudicaria totes les opcions polítiques, però el que seria "més preocupant, sotmetria la ciutadania catalana, sigui quina sigui la seva sensibilitat política, a una tensió de difícil control".

El Cercle assegura que en les properes setmanes s'hauran d'explorar les vies que permetin que la política, "per impossible que pugui semblar, retorni a la via del diàleg i la transacció". En aquest sentit, reclama una "actitud activa, quan no de lideratge, del govern i el Parlament espanyol", i assegura que el Cercle procurarà contribuir-hi "aportant les seves consideracions i propostes".

L'entitat recorda que en els seus 60 anys d'història "a favor de la democràcia i el progrés social i econòmic" ja ha viscut conjuntures d'enorme gravetat, i ara apel·la "al màxim esforç de ciutadans i institucions per recuperar el camí de la concòrdia i la trobada".

El pas enrere del Cercle sobre una consulta

La posició expressada aquest dimecres pel Cercle d'Economia s'emmarca en l'aposta pel diàleg que ha venint expressant els últims anys, tot i que amb matisos, ja que aquesta entitat va arribar a admetre el 2015 la possibilitat de que es celebrés una consulta pactada.

Aleshores, el setembre del 2015 quan el president era l'acadèmic Anton Costas, en plena campanya electoral el Cercle va prendre una posició més oberta a una consulta si els partits independentistes guanyaven les eleccions catalanes del 27-S.

El Cercle admetia aleshores que seria "obligatori" trobar "una via legal" perquè es pogués celebrar una consulta per dirimir el futur de Catalunya i Espanya. Segons el Cercle, un "canvi estructural" com la independència "requereix una majoria qualificada que en cap cas pot desprendre’s d’unes eleccions com aquestes, sinó de la legitimitat d’una consulta". Eren les denominades eleccions plebiscitàries i el Cercle acceptava una consulta legal.

Però aquesta posició va canviar després. La junta va canviar i Juan José Brugera va substituir a Anton Costas en la presidència. Les últimes jornades del Cercle a Sitges va mostrar aquest canvi de postura. En la presentació de la trobada, Brugera va passar de puntetes pel debat territorial dient que la posició de l'entitat ja era coneguda, i va reiterar que l'única sortida "possible" era "una solució negociada". En aquest sentit, va apuntar que el Cercle defensa "constantment" que cal "diàleg i pacte" per arribar a un acord que permeti "deslliurar-se" d'aquest debat.

Però la fredor davant la situació es va notar quan el president Carles Puigdemont va assistir a la trobada de Sitges. Brugera, que havia dit a l'ARA en una entrevista prèvia que no volia "aventures ni salts al buit" va traslladar al president una sola pregunta dels assistents, sense embuts, que venia a dir que no es venia a dir que no es donaven les condicions per a un referèndum, perquè el Govern no és neutral i "els mitjans catalans adoctrinen".