Cobrar pels dipòsits? Els tipus negatius truquen a la porta

La banca espanyola ho assaja amb algunes empreses, però a Alemanya ja han obert foc amb els particulars

Cada cop que un banc de la zona euro porta un milió d’euros dels seus dipositants al Banc Central Europeu (BCE) per deixar-los allà aparcats, l’organisme que presideix Mario Draghi li cobra 4.000 euros anuals. Abans de la crisi, per aquest mateix milió, el banc dipositant en lloc de pagar hauria cobrat 32.500 euros. Els tipus negatius són un peatge que està destinat a incentivar els bancs per fer circular els diners i que arribin a l’economia productiva a través de crèdits. La situació fa més de dos anys que dura -tot i que al principi cobrava menys, i l’última pujada del peatge va ser el març d’aquest any-, i alguns bancs europeus, immersos en una crisi de rendibilitat, estan començant a repercutir als seus clients aquests costos inèdits des de la creació de la moneda única.

De moment només en patiran les conseqüències els estalviadors que hagin deixat els seus diners a alguns bancs alemanys i britànics. El Royal Bank of Scotland (RBS) -afectat per les polítiques de tipus baixos similars a les del BCE que, en aquest cas, ha seguit el Banc d’Anglaterra- va obrir foc dilluns i es va convertir en el primer banc del Regne Unit que cobra als seus clients pels dipòsits. Abans els alemanys Postbank, filial del Deutsche Bank, i la caixa Raiffeisen Bank havien anunciat moviments similars, que es concretaran en les pròximes setmanes.

Però quan la barba del teu veí vegis pelar, posa la teva a remullar. Els dos grans bancs que han aplicat la mesura -el RBS i el Deutsche Bank- tenen una cosa en comú: perden diners. La banca espanyola, en general, encara no té l’aigua al coll fins a aquest punt, però el sector fa temps que es lamenta de la baixa rendibilitat del negoci. De moment, segons va admetre el BBVA, alguns bancs espanyols estan assajant el cobrament pels dipòsits a alguns clients empresarials, però no han travessat la barrera de fer-ho als minoristes. “Estan assumint pèrdues, però la situació s’hauria de normalitzar”, lamenten fonts del sector. I com més baixos són els tipus, més dificultats tenen per quadrar els números. “Els bancs tenen dificultats per mantenir la rendibilitat, perquè el seu negoci tradicional ha quedat molt afectat per la política de tipus baixos del BCE”, explica el professor d’estudis d’economia i empresa de la UOC Josep Lladós.

El problema dels tipus baixos per als bancs no es troba només en el fet que el BCE els cobri per aparcar els diners. Com més baixos són els interessos, més dificultats tenen per aplicar un marge per als crèdits que presten i, a més, a l’hora de moure els diners dels dipositants pels mercats tradicionals, com l’interbancari -on les entitats es presten diners entre si-, en treuen molt poca rendibilitat. Amb un sector bancari que encara es llepa les ferides de la crisi del 2008, aquesta distorsió està obligant a replantejar el negoci.

Retallades i comissions

De moment la banca espanyola, més enllà dels interessos aplicats a algunes empreses, està optant per no repercutir aquests cobraments als clients. En lloc d’això han optat per apujar comissions i dur a terme dràstiques retallades de personal i oficines per ser més competitius. La qüestió és, però, fins quan podran suportar carregant-ho als seus marges. “Les distorsions sobre el sector d’una política monetària excessivament expansiva poden superar a mitjà termini els beneficis a curt termini en termes d’estabilitat financera”, alerta el portaveu de la patronal bancària AEB, José Luis Martínez Campuzano.

“Cobrar pels dipòsits no sembla que hagi de convertir-se en una pràctica molt estesa en el futur pròxim”, pronostica Lladós, que destaca que els bancs no saben com reaccionaran els clients davant d’un canvi tan dràstic en la relació amb les entitats, i tenint en compte que la reputació del sector encara està tocada. A més, apunta, la pressió de nous operadors, sobretot digitals, forçarà els bancs amb estructures pesants a prioritzar una política d’aprimament abans que castigar els seus clients, que cada cop tenen més alternatives. “Algunes entitats [les més solvents i rendibles] ho podran suportar millor que d’altres”, avisen fonts del sector.

Però el fet és que els tipus d’interès que paguen els bancs a Espanya als seus dipositants estan sota mínims: al juny es pagava de mitjana un 0,14% pels diners dipositats, una tercera part del que pagaven fa un any i mig, i a anys llum de l’1,5% que pagaven fa només quatre anys, segons les dades del Banc d’Espanya. La situació també ha afectat els crèdits, que ara es paguen de mitjana a un 2,47%, lluny del 3,59% que es pagava a finals del 2014.

Més continguts de