L'Airef proposa que Correus deixi de repartir cartes cada dia

MadridEl sector del servei postal a Espanya està liberalitzat, però l'Estat subvenciona Correus amb diner públic –180 milions d'euros el 2017– per compensar el seu dèficit operatiu. Concebut com un servei públic, l'operador ha sigut incapaç d'adaptar-se eficaçment als profunds canvis que ha viscut el servei postal, que amb la revolució tecnològica ha disminuït dràsticament el seu volum de feina. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ha demanat aquest dimecres un pla d'eficiència amb mesures per reduir els costos actuals de Correus.

En un informe sobre els costos de Correus, l'AIREF proposa "flexibilitzar" les seves obligacions de servei públic deixant de repartir cada dia el correu, almenys a les zones rurals. L'autoritat fiscal posa com a exemple Itàlia, on es reparteixen cartes en dies alterns al 25% de la població. També proposa no fixar, com fins ara, el nombre mínim d'oficines, una idea que suggereix clarament que es tanquin oficines. De fet, demana "valorar" l'externalització d'algunes fent servir petits negocis com a oficines de Correus en poblacions petites.

En l'informe, l'Airef no parla directament de plantilla sobredimensionada, però sembla evident que si es tanquen oficines i es reparteix el correu menys dies caldrà fer ajustaments de plantilla. El supervisor no quantifica quants diners es podrien estalviar amb els canvis per reduir costos, però subratlla que el cost del servei a Espanya és "elevat" en comparació a altres països i recorda que a la majoria de països el servei no està subvencionat per l'estat. En el cas d'Espanya, Correus rep una subvenció de 1.430 milions d'euros per al període 2011-2020.

Suprimir els préstecs als projectes industrials

En un altre informe publicat aquest dimecres sobre el programa de suport a la inversió productiva (RCI) –que consisteix en préstecs per al desenvolupament de projectes industrials d'empreses–, l'organisme presidit per José Luis Escrivá ha fet una advertència demolidora: el programa no serveix per a res i s'hauria de suprimir o redissenyar de dalt a baix. L'Estat, avisa l'Airef, està llençant els diners.

Segons l'Airef, l'RCI "no millora la competitivitat empresarial", té un cost financer i una morositat "molt elevats" i no té identificats ni les necessitats ni els objectius. "Després de l'anàlisi, l'Airef proposa no seguir desenvolupant el programa en el seu estat actual", conclou l'informe. ¿Com arriba l'autoritat fiscal a aquesta conclusió? L'Airef ha comparat empreses que es van beneficiar del préstec i empreses similars que no i no ha trobat "efectes significatius" en competitivitat entre els dos grups, especialment a mitjà termini. A curt termini s'observa un impacte moderat en creació d'ocupació i inversió, però els beneficis desapareixen a partir dels cinc anys.

Entre el 2008 i el 2016 es van finançar uns 500 projectes empresarials industrials amb el programa RCI per valor de 4.900 milions d'euros, però l'elevada morositat ha provocat que el cost per a l'Estat se situï en els 1.000 milions d'euros. "Els interessos no compensen els impagaments", afirma l'Airef. Es calcula que el 2% de les empreses industrials se n'han vist beneficiades.