El Covid-19 posa la banca al límit
La pandèmia s’acarnissa amb un sector molt castigat en els últims anys i deixa les entitats a tret d’opa
BarcelonaLa història econòmica possiblement revisitarà els fets de la setmana passada, entre el 9 i el 13 de març del 2020, per comprovar com Catalunya, cofoia després d’anys de creixement, patia l’impacte d’una pandèmia que agreujava la situació social i econòmica dia rere dia. El bombardeig de dades en tots els sectors ha sigut d’una tal intensitat que la banca ha aconseguit amagar en bona mesura una de les pitjors setmanes de tota la seva història als parquets.
Durant aquests dies negres, ha sigut possible veure el Banc Sabadell, la quarta empresa de Catalunya pel que fa a facturació (i possiblement al podi de la influència), a un preu de 45 cèntims l’acció, el seu mínim històric. Això volia dir que la totalitat de les accions del banc es podien comprar per poc més de 2.500 milions d’euros. La dada és escandalosa tenint en compte que, segons els últims balanços, el Banc Sabadell té uns actius valorats en més de 222.000 milions d’euros.
Però la patacada és col·lectiva al sector financer i ningú no se’n lliura. El Banco Santander, una de les primeres entitats financeres d’Europa, acumula aquest any una caiguda del 40% del seu valor. El BBVA, el segon en implantació a Espanya i també a Catalunya, ha perdut un 39% del seu valor. I CaixaBank, la primera entitat catalana i líder a Espanya entre clients particulars ha perdut un 35% del seu valor. Bankia, l’últim en discòrdia, ha perdut un 45% del seu valor des de l’1 de gener.
El més preocupant per als bancs és que aquest indicador no és només culpa de la crisi del coronavirus, que ha posat en vermell tot l’Íbex-35 (excepte la catalana Cellnex), amb la pitjor jornada de la seva història, que va arribar dijous. Com indica el gràfic adjunt, observant l’evolució de la cotització dels últims dos anys ja queda clar que el problema no és nou: el 13 de març del 2018, fa dos anys, el conjunt dels cinc bancs valia més del doble que ara.
Les raons d’aquesta caiguda són ben conegudes. La principal, la persistència de la política de tipus d’interès a zero. Els bancs veuen devaluat el producte que ofereixen -el diner- i ho han patit durant molt més temps del que imaginaven quan Mario Draghi, l’expresident del Banc Central Europeu, va adoptar la baixada de tipus d’interès fins al 0% com a mesura desesperada per fer arribar el crèdit a les famílies i a les empreses.
Els bancs deien que podrien aguantar amb aquests tipus fins al 2019, però no molt més temps. En els últims mesos ja s’havien resignat a aguantar un any més, però la crisi actual -i més amb la recessió que anuncien tant la Comissió Europea com els experts- dona un senyal clar: els tipus seguiran a mínims. Una bona notícia per a les famílies i les empreses endeutades, però un desastre per als bancs i per als seus accionistes.
800 milions pel Sabadell
Un destacat financer explicava aquesta setmana per què el Sabadell és el més afectat per la situació: “Si algú volgués controlar-lo sense llançar una opa a la totalitat hauria de comprar el 29% de les accions -raonava-. I això són 800 milions d’euros”. La xifra és tan baixa que fa anys hauria semblat absurda. És una xifra 20 vegades inferior als 16.000 milions que es van pagar per Abertis, si bé en aquell cas ACS i Atlantia van comprar tota l’empresa. Malgrat això, no hi ha risc: “Amb els tipus a zero, ningú els voldrà”, afirmava, resignat, un segon financer aquesta setmana.
Al sector afirmen que les accions dels bancs pujaran aviat. Però conviuen amb la certesa que la banca és una inversió que ja no vol ningú.
