MACROECONOMIA
Economia 19/08/2018

Cuba limita el creixement del seu incipient sector privat

Cada persona només podrà ser titular d’un negoci i haurà de tenir un compte bancari

Santi Piñol
4 min
Un quiosc de menjar ràpid a Santiago de Cuba. Ara els propietaris d’aquest tipus de negocis de l’encara poc desenvolupat sector privat a l’illa només podran disposar d’una llicència.

L’HavanaDesprés de només set anys des que el govern cubà va permetre la possibilitat de tenir negocis propis als ciutadans, el país ha desenvolupat ràpidament un petit però dinàmic sector privat. Dona feina a un 11% dels habitants del país, segons dades oficials, i s’ha convertit en imprescindible per al dia a dia de l’illa. El sector privat ha millorat considerablement el nivell de vida dels que hi treballen i una gran majoria de gent aspira a dedicar-s’hi.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Espantat per la velocitat amb què creixia el sector privat i la falta de control sobre l’economia que comporta, el govern de l’Havana va decidir congelar l’emissió de les llicències que permeten treballar-hi, conegudes com a cuentapropista -el permís per tenir un negoci- durant més d’un any. El relat oficial era que es volia evitar un increment descontrolat en determinats sectors econòmics i frenar l’acumulació de riquesa i la desigualtat que s’estava produint.

Però extraoficialment també amagava la por a la competència d’aquest incipient sector privat amb el sector públic, sobretot en àmbits com la restauració i el turisme, destaca el professor de la Universitat de Texas i expert en economia cubana Arturo López-Levy.

Fa només uns dies es van revelar les noves mesures governamentals, que van caure com una galleda d’aigua freda sobre els defensors del sector privat. La més important d’aquestes mesures és que els cubans només podran tenir una llicència de cuentapropista que els permetrà dur a terme només una sola activitat. Fins ara era una pràctica molt estesa tenir més d’una llicència per oferir un servei multifunció: llogar una habitació a un turista i oferir-li sopar i còctels al mateix domicili, per exemple.

El pitjor d’aquesta mesura que impulsa el govern cubà és que tindrà efectes retroactius. Els habitants de l’illa que tenien més d’una llicència tenen ara 150 dies per decidir amb quina es queden i quines retornen. Segons el Víctor, a qui no li afecta el canvi perquè només té una llicència per tenir un restaurant, el govern provocarà que s’incrementi el frau, perquè considera que es generalitzarà la figura dels testaferros i es demanarà llicències a noms de familiars, amb el risc que això representa. “Ens volen pobres i amb alguna falta per on enganxar-nos si necessiten que parlem”, explica.

També destaca l’obligatorietat de tenir un compte bancari en el qual declarar els ingressos del teu negoci. A Cuba moltíssima gent no té compte bancari perquè és perfectament possible fer gestions com pagar el telèfon i l’electricitat en efectiu. De fet, és gairebé impossible pagar amb targeta de crèdit. És un país poc bancaritzat i el govern vol acabar amb això, bàsicament perquè fins ara la recaptació del sector privat és nul·la.

Això passa perquè, tot i ser un país comunista, tothom té una imatge molt negativa sobre els impostos i són vistos gairebé com un robatori. És per aquesta raó que l’Estat fixa uns gravàmens tan baixos, i els cubans de manera generalitzada declaren molt menys del que ingressen, i confonen així les mateixes autoritats, que subestimen el pes real del sector privat, segons el professor de la Universitat de San Diego i membre del think tank Brookings Richard Feinberg, autor de diversos llibres sobre l’obertura de l’economia cubana.

Cobrar impostos

En el fons, l’obligatorietat del compte bancari és només una mesura per assegurar-se un millor cobrament dels canvis impositius i dels nous tributs anunciats: el govern introdueix la figura dels trams en l’equivalent al nostre impost sobre la renda (IRPF) i d’aquesta manera un empleat d’empresa privada haurà de pagar un percentatge diferent en funció del que cobri.

L’executiu també crea una mena d’impost de societats variable en funció del nombre de treballadors. Fins ara era un 5% harmonitzat per a totes les empreses, un percentatge que es mantindrà per a les que tinguin menys de 5 treballadors (aproximadament un 90%) i anirà augmentant per trams en funció del nombre. La mesura busca clarament que en el teixit empresarial del sector privat cubà continuïn predominant les empreses petites.

Aprofitant aquest paquet de noves mesures, el govern de l’Havana ha introduït un canvi que de facto servirà per estrènyer el control ideològic sobre músics i artistes. Els obligarà a registrar-se en un institut oficial per poder dur a terme actuacions, i els locals hauran de passar per l’institut per poder tenir-los actuant al seu local.

A més, aquesta mesura preveu l’extinció de la llicència si els continguts artístics són considerats “no adequats”.

No és un pas enrere

El professor López-Levy destaca que aquests canvis no necessàriament han de ser percebuts com un fre al procés d’obertura econòmica. Segons aquest investigador, la velocitat de l’expansió del sector privat va provocar que al país existís una “oportunitat de corrupció”. López-Levy considera que el nou govern cubà és favorable a continuar desplegant l’activitat privada, però preparant abans “mecanismes de control i anticorrupció que evitin un desbordament del país”.

Les noves reformes anunciades també inclouen canvis que modernitzen algunes disfuncionalitats existents: els taxistes que permetin pagar amb targeta podran accedir a gasolina més barata. Tampoc serà necessari que en els negocis amb empleats a càrrec el cap hi sigui sempre present. Abans, per exemple, si el cap marxava de viatge, tots els empleats havien de fer vacances.

stats