Dèficit sense control: Montoro tanca el juliol amb 5.000 milions més de dèficit que l'any passat

Els nous objectius de dèficit, fixats per Europa tot just el mes passat, ja són pràcticament impossibles de complir

El dèficit segueix descontrolat a Espanya, que s'aboca a incomplir un any més els objectius fixats per Europa, amb l'agreujant que en aquesta ocasió els límits es van ampliar tot just el mes passat, al mateix temps que Brussel·les perdonava una multa a l'Estat pel reiterat incompliment del dèficit.

En concret, l'administració central va tancar els set primers mesos de l'any amb un desequilibri pressupostari de 29.800 milions d'euros, prop de 5.000 milions més que en el mateix període de l'any passat. En total, aquest dèficit equival a un 2,66% del PIB enfront del dèficit del 2,31% que l'Estat tenia el juliol del 2015.

Segons una nota del ministeri d'Hisenda, l'augment del dèficit "s'explica íntegrament" per la liquidació del model de finançament, que ha comportat el pagament de prop de 7.900 milions a les comunitats autònomes. Dit d'una altra manera: l'Estat ha hagut de pagar al juliol 7.900 milions que les comunitats haurien d'haver ingressat fa dos anys però que es van quedar en mans de l'administració central perquè aquesta es va 'equivocar' a l'hora d'estimar com evolucionaria la recaptació d'impostos.

-85%

Caiguda de la recaptació a l'impost de societats respecte a fa un any

Tot i que el ministeri de Cristóbal Montoro presumeix d'haver reduït la despesa pública un 1,6%, les dades publicades avui permeten apreciar que Hisenda té un problema de recaptació en alguns dels impostos més grans. Per exemple, el tribut més important per volum de recaptació, l'IRPF, ha generat un 2% menys d'ingressos (l'equivalent a uns 1.000 milions) respecte a fa un any. Però la bufetada més sonora és a l'impost de societats, el tercer impost per importància,  la recaptació del qual s'ha esfondrat un 85% fins a generar només 436 milions d'ingressos, lluny dels prop de 3.000 que havia aportat en els set primers mesos del 2015.

Les dades publicades avui fan que l'ampliació dels objectius de dèficit, fixats per la Comissió Europea tot just el mes passat, sigui molt difícil de complir. En concret, Espanya ha de tancar aquest any amb un dèficit del 4,6%.  Al dèficit de l'a dministració central s'hi ha de sumar el de les comunitats autònomes, que avui no s'ha publicat però que al maig ja era del 0,43%. Això significa que el conjunt d'administracions ja tenen com a mínim un dèficit del 3,1% en els set primers mesos de l'any i que, per tant, en els cinc últims només es podrien permetre un dèficit addicional d'un 1,5% si volen complir els límits fixats per la UE. Un objectiu sens dubte molt ambiciós o, si no hi ha govern format a Madrid, molt probablement impossible d'assolir.

L'única esperança de Rajoy

Les males dades de dèficit expliquen que Mariano Rajoy anunciés al juliol que demanarà a les empreses un avançament dels pagaments de l'impost de societats. Aquests avançaments estan valorats en 6.000 milions d'euros. Això permetria a Hisenda maquillar els comptes. De totes formes, Espanya també ha d'abaixar el dèficit fins al 3,1% l'any vinent, un objectiu encara més ambiciós, i caldran més mesures per complir-lo.

El PIB d'Espanya creix actualment a l'entorn del 3%, i aquest és un dels arguments de l'ala dura de Brussel·les per demanar una sanció a l'Estat, ja que en aquestes condicions reduir el dèficit és més fàcil. Rajoy, però, de moment no ha complert l'objectiu cap dels anys en què ha estat president.

Més continguts de