COMERÇ INTERNACIONAL
Economia 21/05/2018

Del Brexit al ‘Brexodus’: els nacionals de la UE se’n van

L’empresariat britànic ja nota la falta de mà d’obra per la caiguda neta de la immigració

Quim Aranda
4 min
Una vista del Millennium Bridge, amb el Shard al fons, el gratacels més alt de Londres, símbol de poder econòmic ara amenaçat pel Brexit.

LondresL’empresariat del Regne Unit veu amb creixent preocupació l’arribada del 29 de març del 2019, moment de la sortida oficial del país de la Unió Europea (UE). L’impacte negatiu del Brexit en el mercat laboral, molt depenent de la UE en sectors com els serveis de turisme o la sanitat, l’agricultura, el processament d’aliments o fins i tot feines de la indústria o la construcció d’alta qualificació, ha sigut advertit últimament des de diversos fronts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El Banc d’Anglaterra (BoE) ho ha tornat a fer aquesta setmana en el resum que publica periòdicament sobre les condicions que detecten els agents empresarials. L’organisme ha indicat que “les dificultats de contractació s’han ampliat en [diferents] sectors qualificats, en part arran d’una menor disponibilitat de treballadors immigrants de la UE”.

A finals de març ja s’hi va referir a partir dels indicadors provisionals que el ministeri de l’Interior va fer públics d’un estudi sobre les repercussions laborals del Brexit. Tot i que encara està en procés d’elaboració -l’estudi s’ha de presentar a la tardor i ha de servir per fixar una política migratòria que s’adapti a les necessitats de l’economia-, les proves remeses per més de 400 empreses de tota mena de branques productives, inclosos departaments governamentals i altres organitzacions econòmiques, destacaven les dificultats amb què ja es troben per satisfer la demanda de mà d’obra.

Jonathan Portes, professor d’economia i polítiques públiques del King’s College de Londres, membre del grup d’investigació interuniversitari UK in a Changing Europe, i un dels especialistes del Comitè Assessor de Migració per al ministeri de l’Interior, està convençut que el problema s’haurà agreujat quan s’hagin reunit totes les dades i s’exposin obertament.

El termòmetre de LinkedIn

Un detall gens anecdòtic és el que també ha detectat LinkedIn per als primers tres mesos del 2018, i que reforça els temors de Portes a partir de les dades avançades per Interior. La popular xarxa d’oferta i demanda professional ha detectat per al període gener-març d’aquest any que 1,04 de cada 10.000 dels seus membres establerts al Regne Unit ha decidit traslladar-se a un altre estat membre de la Unió Europea.

Potser la quantitat sembla molt minsa, però el que compta és la tendència, que s’ha invertit en relació amb els últims tres mesos del 2017, quan per cada 10.000 registrats n’entraven 2,32. I si es compara amb les xifres relatives als tres mesos anteriors al referèndum del juny de fa dos anys, el salt experimentat és abismal: llavors, la proporció era de 13,57 treballadors que arribaven al Regne Unit per cada 10.000 adscrits a la xarxa. La conclusió que en treu Josh Graff, gerent de LinkedIn a les illes britàniques, és la següent: “En general, els canvis migratoris requereixen molt de temps per ser percebuts. Però ja podem apreciar que el Regne Unit ha passat de ser un país que guanyava treballadors de la Unió Europea a ser un país que els perd”.

En aquest últim informe de LinkedIn ja es mostrava com el vot per sortir de la UE ha provocat que el Regne Unit sigui vist per als comunitaris com un lloc per treballar menys atractiu en comparació amb els països veïns. S’hi argumentava que les raons es podrien atribuir, en part, a la caiguda, en termes generals, del valor de la lliura. Però també podrien estar relacionades amb una percepció psicològica (llegiu requadre) sobre la percepció que els estrangers, en especial els comunitaris amb molt de temps de residència al Regne Unit, han experimentat del país que els va acollir.

Menys extracomunitaris

D’altra banda, LinKedIn també ha detectat en el primer trimestre de l’any una baixada del 20% en l’emigració que arriba a les illes de països extracomunitaris en relació al mateix període del 2017.

I el que LinkedIn ha exposat a través de dades que no inclouen nacionalitat ha sigut detallat amb concreció, també la setmana passada, per l’Oficina Nacional d’Estadística. Plou sobre mullat, doncs.

El nombre de nacionals de la UE ha caigut per primer cop des del 2010 per al primer trimestre del 2018. La pèrdua es deu, bàsicament, al descens dels ciutadans dels països de la UE que es van afegir al club de Brussel·les el 2004, els dits EUA8 (la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia). En els tres primers mesos n’hi ha registrats 917.000, 91.000 menys en comparació amb el gener-març del 2017. És el descens més gran des que hi ha registres, l’any 1997.

Alguns especialistes, com ara Andrew Green, fundador de MigrationWatch UK, una entitat que estudia els moviments migratoris que afecten el país, així com les demandes d’asil, parlen ja no pas de Brexit sinó de Brexodus. L’esmentat professor Portes aporta explicacions al fenomen, que coincideixen parcialment amb les de LinkedIn: “Són factors combinats: l’economia alentida combinada amb la recuperació al continent, i l’impacte polític i psicològic del Brexit. Tot plegat ha fet que el Regne Unit sigui menys atractiu per viure i treballar”.

Dos anys després del referèndum, les incerteses, econòmiques i migratòries, continuen: un peix que es mossega la cua. L’empresariat ho nota i encara ho notarà més.

QUEDAR-SE O MARXAR? DOS CASOS DIFERENTS

Teresa Barrachina Terapeuta, dramateràpia

Casada amb un nord-americà amb passaport britànic, la Teresa en cap moment es va plantejar tornar a Catalunya, tot i una certa sensació “d’inestabilitat” arran del resultat del referèndum. Viu a Londres des de fa 17 anys. El Brexit, però, va tenir un impacte psicològic: “Molt poc temps després, vaig marxar a Barcelona [de vacances]. Em va saber greu [el no a la UE], però en aquell moment no me’n vaig adonar de què suposava. Però quan vaig tornar vaig tenir la sensació, que no me l’esperava, de dir: «Ostres, ja no torno al mateix lloc on havia vingut, on tothom era benvingut.» Ara, potser, tot s’ha temperat una mica”.

Gemma Clemente Ginecòloga

Fa un mes que ha tornat a Catalunya per incorporar-se a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Els últims tres anys ha treballat al sistema públic de salut (NHS) del Regne Unit. El Brexit va tenir lloc mentre era a Surrey, al sud de Londres, zona que va optar majoritàriament per quedar-se dins de la Unió, un factor que va afavorir que no se sentís rebutjada. I encara que ha marxat per raons que no tenen res a veure amb el divorci amb la UE, admet la incertesa creada tot just després del referèndum, en especial en el seu ambient laboral, atès el gran nombre de ciutadans comunitaris que presten servei a l’NHS.

stats