Deloitte va revisar 47.000 correus d'un testimoni del cas Bankia a compte del Banc d'Espanya

La demanda de l'excap de normativa comptable de la institució contra el seu comiat arriba a judici

El Banc d'Espanya va obrir una investigació –entre el novembre del 2018 i el juliol del 2019– contra l'ex cap de normativa comptable de la institució, Jorge Pérez Ramírez, i per iniciar-la va posar a disposició de la firma d'anàlisi Deloitte –part del grup auditor Deloitte– al voltant de 47.000 correus electrònics. Es va seguir la pista d'entrades i sortides de correus, entre d'altres, de la presidenta de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), nomenada més tard vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Ana Martínez Pina, i de l'exdirector general de Regulació i president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán. D'aquesta xifra, 2.000 correus van ser dipositats per Deloitte davant d'un notari per ser analitzats pel seu pèrit informàtic.

L'operació –segons es va exposar ahir en la demanda laboral de Jorge Pérez Ramírez contra el Banc d'Espanya pel seu acomiadament, el passat 31 de juliol– es justificava per un tuit que s'atribueix sense cap prova a l'alt càrrec sobre la sortida del director general de Regulació, Julio Durán.

Així mateix, el Banc d'Espanya esgrimia la presumpta deslleialtat del funcionari que va mantenir converses amb gent aliena a la institució, com ara l'exdirector general de Supervisió del Banc d'Espanya, Aristóbulo de Juan, i el periodista Ernesto Ekaizer, col·laborador de l'ARA i El País.

La firma d'anàlisi Deloitte és part del grup auditor Deloitte, que va seure al banc dels acusats del cas Bankia per partida doble: l'empresa com a persona jurídica i el soci auditor Francisco Celma a títol personal. D'aquesta manera, el grup Deloitte va poder controlar els correus d'un dels responsables crítics tant amb el tractament especial de la fusió de les set caixes d'estalvis que van donar naixement a BFA-Bankia –el càrrec de les pèrdues com a reserves– com amb la posterior sortida a borsa sense fer prèviament els sanejaments necessaris.

Pérez Ramírez va dimitir el 2015 després de negar-se a subscriure els atacs –segons suggeria el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), presidit pel subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy– contra els dos primers informes –4 de desembre del 2014– dels pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busquets, en els quals se sostenia que els estats financers de BFA-Bankia no reflectien la imatge fidel de l'entitat.

L'excap de la divisió de normativa comptable va ser proposat per declarar com a testimoni –després d'intentar-ho durant la instrucció– per l'acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC). La secció quarta penal de l'Audiència Nacional va admetre la seva declaració el 7 de juny del 2018. Va ser citat per al 6 de maig del 2019. En la seva compareixença va explicar: "El que no pot ser és que es mostri una companyia que sembla or i es vengui després a preu de coure. Això no se sostenia. Segons la informació financera del fullet, s'estava regalant l'entitat".

El Banc d'Espanya ha acomiadat Pérez Ramírez per haver prestat ajuda pericial a Aristóbulo de Juan en relació amb una pèrdua d'estalvis de l'exdirector general al Banc Popular –va aportar una opinió escrita sobre la crisi de l'entitat– i per haver proporcionat informació per al llibre que el periodista Ernesto Ekaizer va publicar l'octubre del 2018, El libro negro, la crisis de Bankia i las cajas. Cómo falló el Banco de España a los ciudadanos (Espasa).

Aristóbulo de Juan va declarar ahir en qualitat de testimoni que la seva participació només va ser una opinió tècnica. També va revelar que havia acudit al Banc d'Espanya, en concret al despatx del governador, Pablo Hernández de Cos, per fer-li una proposta –a petició del mateix governador– per millorar la supervisió a través d'un grup de tres membres. De Juan va proposar que Jorge Pérez Ramírez fos un d'ells.

–El governador –va explicar De Juan– va arrufar el nas quan va sentir el nom del Jorge.

–Què vol dir arrufar el nas? –va preguntar el lletrat de Pérez Ramírez.

–Va dir que després del que havia passat amb Bankia no era possible –va afirmar De Juan.

L'altre argument per inspeccionar els correus va ser un tuit d'Ekaizer sobre el comiat del director general de Regulació, Julio Durán. Tot i que el Banc d'Espanya no tenia cap prova que Pérez Ramírez fos qui va filtrar una informació que ja era pública, va decidir tirar endavant l'operació.

En la seva declaració com a testimoni, Ekaizer va admetre la seva relació de caràcter acadèmic amb Pérez Ramírez , però va negar que fos font seva i que li hagués donat informació reservada.

" El Banc d'Espanya no ha pogut acreditar que Pérez Ramírez filtrés cap informació confidencial o reservada " , va afirmar Antonio Bernal , lletrat de l demandant.