Publicitat
Publicitat

ENERGIA

Dependents del carbó

La tecnologia més contaminant va ser al novembre la primera font d’electricitat a Espanya

La sequera que pateix Espanya té conseqüències ambientals i econòmiques molt directes. El mes de novembre, segons les dades de Red Eléctrica -la companyia que gestiona el sistema elèctric- el carbó es va convertir en la primera font de generació elèctrica, un sorpasso històric, ja que com a font de producció d’electricitat anava perdent pes. Així, segons les dades de Red Eléctrica, al novembre el carbó va aportar quasi un 22% de la generació elèctrica, mentre que la segona tecnologia més utilitzada va ser el gas, en centrals de cicle combinat, amb un 21,6% de la generació. Les dues tecnologies, que són de les que més contaminen i també les més cares, van superar-ne altres que els últims anys eren les primeres en producció elèctrica, com les nuclears -n’hi havia dues d’aturades al novembre-, que van generar quasi un 17% de l’electricitat, i l’eòlica, que va aportar un 18%.

La gran damnificada, per culpa de la sequera, és la generació hidràulica. Amb els embassaments pràcticament buits, aquesta font de generació elèctrica, no contaminant i barata, va arribar a mínims històrics, i només va aportar menys d’un 4% de la generació a l’Estat.

El novembre ha sigut el mes del sorpasso del carbó, però aquesta tecnologia, cada cop més qüestionada, ha guanyat pes durant tot l’any en la producció d’electricitat a Espanya, precisament per la sequera i el poc vent. Entre el gener i el novembre ha aportat el 17,3% de la generació -la tercera tecnologia, només per darrere de la nuclear i l’eòlica-, mentre que en el mateix període de l’any passat havia aportat el 13,4%.

L’auge del carbó per generar electricitat coincideix en el temps amb dues polèmiques que envolten aquesta tecnologia. D’una banda, la Unió Europea sospita que les ajudes públiques que el govern espanyol atorga a les centrals de carbó des del 2007 són il·legals. La Comissió Europea ja ha dit que ho investigarà a fons. Sense els ajuts -que les empreses haurien de retornar si es confirma que són il·legals- les companyies elèctriques tindran més dificultats per mantenir-les en funcionament. Les subvencions atorgades arriben als 440 milions d’euros per a 14 plantes (cap a Catalunya) i estan programades fins a l’any 2020.

Brussel·les sospita que les ajudes públiques al carbó són il·legals

Simultàniament, també ha crescut la tensió en les relacions entre Iberdrola i el ministre del ram, Álvaro Nadal. Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdola, vol tancar les dues centrals de carbó a Espanya segons els plans de la companyia per ser més verda. Això ha enfurismat el ministre, que les vol mantenir obertes argumentant que el tancament pot posar en risc el subministrament.

Rebut més car

Un altre efecte de la sequera i l’aturada de dues nuclears va ser l’impuls dels cicles combinats de gas. La demanda de gas natural per a la generació elèctrica al novembre va augmentar un 33,2%, segons les dades d’Enagás i Sedigás.

L’augment del carbó i el gas repercuteix en el rebut de la llum. Segons les dades del simulador de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el rebut de la llum per a una família tipus (quatre membres, amb 4,4 kW de potència contractada i un consum anual de 3.900 kWh) puja al novembre a 71,89 euros, un 1,91% més que a l’octubre i un 3,5% més que al novembre de l’any passat. En els primers onze mesos de l’any, aquesta família hauria pagat 755 euros, un 11,7% més que en el mateix període de l’any passat.

Més continguts de