Des de l’inici de la crisi el pressupost per a Catalunya s’ha reduït més que enlloc

L’obligació de reduir un dèficit descontrolat ha obligat totes les administracions a reduir les seves inversions dràsticament, i això ha tingut una clara traducció en els pressupostos de l’Estat, que, des de l’inici de la crisi, ha retallat aquestes partides constantment a totes les comunitats. De tota manera, el repartiment de les retallades d’inversió estatal entre les autonomies ha sigut molt desigual i Catalunya té el dubtós honor de liderar-les.

Segons mostren les dades oficials del ministeri d’Hisenda, Catalunya és la comunitat on més s’ha reduït la inversió des que van començar les estretors pressupostàries el 2008. En concret, la inversió ha baixat un 71,2% i ha passat dels 3.727 milions pressupostats el 2008 fins als 1.072 milions pressupostats previstos al projecte per al 2015. Arrodonint les xifres, per cada quatre euros que rebia Catalunya l’any de l’inici de la crisi, només en rebrà un el 2015.

Aquesta rebaixa sobtada s’ha produït perquè en els anys precrisi Catalunya va viure els millors anys d’inversió estatal de l’era democràtica. Una xifra que, en qualsevol cas, mai es va equiparar al 19% de PIB que Catalunya aporta al conjunt d’Espanya. Durant alguns anys es va acostar al pes de Catalunya en població (16%), però per descomptat sempre va quedar lluny dels impostos que paguen els catalans (lleugerament per sobre del 20%).

La disposició addicional tercera de l’Estatut actual establia que durant set anys la inversió de l’Estat s’equiparés al 19% que pesa el PIB català en l’espanyol, però el Tribunal Constitucional va sentenciar que aquesta clàusula no era d’obligat compliment. I, efectivament, mai es va complir.

Entre les quatre comunitats on menys s’ha reduït la inversió de l’Estat durant la crisi hi ha Castella i Lleó (-21%) i Galícia (-30%). En aquest selecte grup també hi ha el País Basc i Navarra, però el seu cas és especial perquè gràcies a l’existència del concert econòmic les xifres d’inversió pateixen menys oscil·lacions. Ara bé: tot i el concert, el País Basc rebrà l’any vinent un terç de la inversió de Catalunya. Tenint en compte la població d’una comunitat i l’altra, això equival a 168 euros per cada basc i a 145 euros per cada català. Les dues xifres, en tot cas, estan lluny de la mitjana de 242 euros per espanyol.

El pes de l’AVE

Tornant a Galícia i Castella i Lleó, les dues comunitats tenen en comú que s’hi estan construint noves línies d’AVE. Unes obres que han aixecat polèmica perquè la seva rendibilitat està molt qüestionada. Totes les capitals de Castella i Lleó (Burgos, Palència, Salamanca, Zamora i Lleó) tindran aviat connexió en alta velocitat. En canvi, el corredor mediterrani o, més ben dit, la connexió d’alta velocitat entre Barcelona i València, no estarà acabada com a mínim fins al 2020. Qüestió de prioritats polítiques.

Les Balears són la cinquena comunitat on menys ha baixat la inversió amb la crisi, però, en xifres absolutes, la seva partida és de les més baixes de tot l’Estat i rep una inversió per càpita de només 124 euros, la més baixa de totes les comunitats. El cas del País Valencià, en canvi, s’assembla molt al de Catalunya: és la quarta comunitat on més cau la inversió (-67%), i la inversió per càpita per al 2015 és de les més baixes (156 euros).

Més continguts de