FINANCES PERSONALS

Deu coses que has de saber abans de contractar una assegurança

La fidelitat difícilment es premia en un dels serveis més antipàtics de contractar

Les assegurances són part de la nostra vida quotidana, però no hi pensem mai. Qualsevol persona que tingui un vehicle o un habitatge de propietat n’ha hagut de triar una. No obstant, sovint les contractem sense saber què ofereixen amb detall i només hi parem atenció quan tenim un problema. Donem deu pistes per escollir amb criteri la nostra assegurança:

1. Una assegurança no és un servei d’assistència

“Les assegurances de llar o vehicle no són un servei d’assistència, sinó que serveixen per cobrir coses extraordinàries”, explica Montserrat Guillén, catedràtica d’economia de la UB. Tot i així, molts usuaris s’enfaden quan descobreixen que no estan coberts de segons quins desperfectes. Una assegurança pot incloure un servei de reparacions, però el més normal és que només cobreixi incidents no habituals, com ara incendis, accidents o inundacions. Abans de contractar-la, doncs, “hem de tenir clar si cobreix desperfectes causats per l’obsolescència”, explica Jordi Costa, professor de l’escola de negocis Eada.

2. Les incidències et faran pagar més

No tots els contractes ho inclouen, però és habitual que hi hagi clàusules que incrementen les primes (el preu de l’assegurança) quan hi ha incidències. Per exemple, en una assegurança de cotxe ens passaran a cobrar una quota anual més alta després de tenir un accident.

3. La fidelitat et pot sortir cara

Mantenir-se molt de temps a la mateixa asseguradora pot tenir un cost, perquè, a la llarga, les incidències sovint fan pujar el preu d’aquella assegurança. A més, canviar cada cert temps pot ser útil per trobar productes nous que ofereixin serveis millors o més econòmics. Però cal anar amb compte a no transgredir les clàusules de permanència o renovació automàtica que sovint hi ha.

4. Els comparadors per internet són aproximats

Els comparadors d’assegurances online agafen les ofertes de les webs de les asseguradores, per la qual cosa els preus que mostren “són aproximats”, segons explica Jordi Costa. El professor recomana, per tant, fer-los servir de guia però “parlar directament amb la companyia” abans de contractar el servei.

5. Com més nou, més costa d’assegurar

Tant per als cotxes com per a la casa, el risc -és a dir, el valor que es pot perdre en cas d’incidència-és més alt com més nou és el bé assegurat, perquè encara no ha perdut valor per l’ús i el pas del temps. Per tant, al principi de la vida d’un cotxe o d’un pis els experts recomanen tenir assegurances amb cobertures generoses (tot i que el preu de l’assegurança serà més alt). Amb el pas del temps, a mesura que el pis o el cotxe perdi valor, es pot anar reduint el nombre de prestacions de l’assegurança i així també pagar menys.

6. Augmenta el mínim cobert per abaixar el preu

Una manera de rebaixar la quota anual és incloure una franquícia en el contracte. Una franquícia és una clàusula segons la qual l’asseguradora només cobreix a partir d’una quantitat determinada. Per exemple: si la franquícia d’un contracte d’assegurança de cotxe és de 200 euros, la companyia cobrirà els desperfectes d’un accident, excepte els primers 200 euros de reparacions, que els haurà de pagar el client. Aquesta clàusula pot semblar molesta, però acostuma a rebaixar molt el cost de l’assegurança.

7. Les corredories són gratuïtes

Les corredories d’assegurances són empreses que actuen com a assessores dels clients i com a intermediàries entre aquests i les asseguradores. Si una corredoria és independent, és a dir, no està lligada a cap companyia, no ens hauria de cobrar res, ja que és l’asseguradora la que li paga una comissió per portar-li un nou client. Segons els experts, si la corredoria és bona fa un perfil a les necessitats del client i li exposen les millors opcions que hi ha al mercat per cobrir les seves necessitats, sense prioritzar cap marca ni producte concret.

8. És un sector molt supervisat

Segons Montserrat Guillén, la indústria de les assegurances juga amb “compromisos futurs” i “amb la confiança” de l’usuari. “És un dels pocs casos en què pagues primer i reps el servei després”, i això obliga el sector públic a controlar-lo estretament per evitar que les companyies abusin de la seva posició. A Espanya la supervisió la fa la direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions, dependent de l’Estat.

9. Abans de signar, llegeix-te el contracte!

Pot semblar una obvietat, però cal recordar-ho sempre: és important llegir-se bé el contracte per assegurar-nos que no inclou clàusules innecessàries -per exemple, la cobertura per robatori de joies si no tenim joies de valor- i que s’adequa al màxim al que necessitem.

10. Al final, no n’acabaràs mai content

Guillén ho té clar: “Amb les assegurances no queda mai ningú content”, diu. En primer lloc perquè quan hem de cobrar d’una asseguradora acostuma a ser perquè ens ha passat una cosa normalment negativa. “Si se’t crema la casa, això no es pot valorar”, posa com a exemple, però malgrat tot ens veiem obligats a entrar en una discussió sobre el valor de les pertinences que hi havia. I si no tens cap incidència és difícil valorar el servei que t’aporta pagar per aquella assegurança.

Més continguts de