BRUSSEL·LESEl Banc Central Europeu té a les seves mans la possibilitat de llançar un salvavides a l'euro -i sobretot a l'economia espanyola- que eviti el seu enfonsament, però no sembla que el president de la institució, Mario Draghi, hagi aconseguit encara vèncer les reticències d'Alemanya a reactivar la compra de deute espanyol i italià en el mercat secundari. La tensió i la divisió en el si del BCE és tal que ahir Mario Draghi va demanar als responsables del Parlament Europeu que la seva compareixença davant els eurodiputats de la comissió d'Afers Econòmics -una cita que té lloc mensualment i sempre és oberta- es fes a porta tancada, sense la presència de periodistes, càmeres i micròfons.
La mesura, però, no va evitar que es conegués el contingut de les paraules de Draghi, seguides per més d'un centenar de persones, entre diputats, assistents i tècnics dels grups polítics parlamentaris. Segons la versió de diferents eurodiputats, el president del BCE va insistir -davant les crítiques procedents d'Alemanya- en la legalitat del programa de compra de bons en el mercat secundari. Va deixar entreveure que si el BCE torna a comprar deute ho farà amb bons a curt termini. "Comprar bons immadurs, de fins a tres anys, no contradiu el mandat del BCE", va assegurar Mario Draghi segons el testimoni de l'eurodiputat socialista espanyol Enrique Guerrero.
Diferents fonts que van ser presents al debat van explicar que alguns eurodiputats alemanys van retreure a Draghi que el BCE vulgui treure les castanyes del foc a socis com Espanya i Itàlia. Davant les crítiques, el president de la institució monetària va justificar la possible intervenció del BCE assegurant que existeix una gran fragmentació a la zona euro entre els socis que tenen liquiditat i els que no. "Pal·liar la pressió dels mercats justifica la nostra actuació", va respondre.
Discreció de Draghi
El gest de convertir en privat un debat que habitualment és públic posa en relleu la voluntat de Mario Draghi de ser discret i d'evitar titulars que es puguin malinterpretar de cara a la reunió crucial que mantindran dijous els dirigents del BCE. La cita servirà per decidir si s'ajuda amb la compra de bons sobirans els dos socis que més estan patint la pressió dels mercats, tal com va prometre Draghi al juliol. La seva voluntat, però, ha topat amb la inflexibilitat del president del Bundesbank, Jens Weidmann, que ha mostrat públicament la seva oposició a la compra de bons per part del BCE. Weidmann considera que els tractats europeus no ho permeten i la seva pressió ha posat Draghi entre l'espasa i la paret.
El cert és que les paraules d'ahir del president del BCE no van servir per oferir cap pista del que passarà demà passat a Frankfurt ni tampoc van ser tan contundents com les que va pronunciar al juliol en una conferència a Londres. En aquella ocasió, en plena escalada de la prima de risc espanyola, Draghi va assegurar que el BCE faria "el que calgués" per salvar l'euro, cosa que a l'instant va provocar una caiguda en picat de la prima de risc. Ahir Draghi va suavitzar el seu discurs.
El BCE fa 25 setmanes que no compra bons sobirans, però les coses podrien canviar dijous. Mario Draghi, atrapat entre la gravetat de la crisi i la pressió alemanya, haurà de prendre una decisió. Aleshores tindrà l'oportunitat de demostrar que el BCE és independent i que no està al servei dels interessos de la primera economia de la zona euro. Alguns diputats presents al debat es van mostrar optimistes després del discurs que ahir va pronunciar Draghi. "Deu tenir un pla. Sembla que té clar que ha de passar a l'ofensiva", explicava un eurodiputat català que volia mantenir l'anonimat per no violar la decisió del president del BCE de celebrar el debat a porta tancada.
Cap a un regulador bancari únic
Mentre Madrid i Roma esperen que el BCE reactivi la compra de bons, a Brussel·les el nou curs polític va arrencar ahir. El curs es preveu carregadíssim, amb un probable rescat d'Espanya pendent i la intenció de la Comissió Europea d'avançar en la regulació bancària. Brussel·les es prepara per presentar la setmana que ve la seva proposta per crear la unió bancària amb un únic supervisor europeu.
El comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va defensar ahir un paper "ambiciós" del regulador únic, un rol que podria assumir el BCE. Tot i això, encara s'estan negociant tots els detalls de la proposta, que es coneixerà el 12 de setembre.
