LA SORTIDA DE LA CRISI

Draghi pagarà al banc que doni crèdit

El BCE, a la desesperada, subvencionarà les entitats financeres i retalla els tipus d’interès al 0%

És difícil, probablement impossible, que un banquer central prengui tantes mesures alhora com les que ahir va anunciar Mario Draghi. El president del BCE, preocupat per l’empitjorament de les previsions de creixement i inflació que ha fet el seu mateix organisme, ha decidit no només no aturar la seva política, sinó multiplicar-la. Draghi va anunciar coses mai vistes. La més sorprenent de totes: es va comprometre a pagar als bancs que agafin diners del BCE per prestar-los en forma de crèdit a les famílies i les empreses de l’eurozona. A canvi, la institució penalitzarà les entitats financeres que optin per guardar els seus diners i dipositar-los al mateix BCE. Addicionalment, Draghi va anunciar una retallada de tipus fins al nivell inèdit del 0% i una ampliació del programa de compres de deute tant en la quantia (80.000 milions mensuals, 20.000 més que ara) com en el contingut. A partir d’ara el BCE també comprarà deute de les empreses, i no només d’estats o bancs com fins ara.

En resum: si aquests últims dies el Banc Internacional de Pagaments, per boca del seu president, Jaime Caruana, ha estat reclamant als bancs centrals de tot el món que comencin a retirar les polítiques d’estímul, ahir el BCE va optar per tot el contrari. Per a experts com Robert Tornabell, catedràtic de banca d’Esade, els anuncis d’ahir són una bona notícia perquè “afavoreixen l’economia real”.

La primera reacció dels mercats va ser d’eufòria. L’euro va caure a plom respecte al dòlar, una cosa positiva perquè això abarateix les exportacions europees i, en última instància, fa créixer l’economia. El problema és que molt aviat, de fet, quan Draghi encara estava en roda de premsa donant explicacions, l’euro va canviar de tendència i va acabar pujant per sobre del nivell que tenia al principi del dia. De fet, les borses europees van acabar el dia caient, excepte l’espanyola, que va pujar un escàs 0,07%, això sí, empesa pels sis bancs, que van liderar els guanys de l’Íbex.

¿S’ha acabat la màgia de Draghi, aquell que amb poques paraules capgirava el món? Cada cop hi ha més sospites que sí.

Un dels motius que s’hagi mullat la pólvora del president del BCE potser respon al fet que hi ha massa esperances dipositades en ell. “El creixement no pot passar només pel que es decideixi des de Frankfurt -va observar Tornabell-, sinó per les accions dels governs, amb reformes, infraestructures o obres públiques”. Draghi ho diu a cada compareixença i ho va repetir ahir: “Per obtenir resultats en la nostra política monetària, els esforços reformistes s’han d’accelerar en la majoria de països de l’euro”. Traduint-ho, el president del BCE estava dient que no es pot demanar a la política monetària que millori el mercat laboral o l’eficiència de l’administració, per citar dues reformes que les autoritats europees han demanat a Espanya de manera reiterada.

Hi ha una altra possible explicació perquè les decisions de Draghi ja no siguin tan efectives com abans: fins ara les seves mesures no han funcionat, com demostra l’empitjorament de les previsions que va anunciar ahir ell mateix.

Segons els nous pronòstics del BCE, la inflació europea ja no creixerà un 1% aquest any com preveia fins ara, sinó només un 0,1%. Tenint en compte que l’artilleria que ha desplegat el Banc Central durant l’últim any tenia com a objectiu principal apujar els preus, no es pot dir que hagi sigut un èxit, almenys de moment. Però Draghi defensa que, justament, sense les seves mesures l’eurozona hauria caigut en deflació, és a dir, en una baixada generalitzada i sostinguda dels preus. Ahir hi va insistir: “En aquests moments no hi ha deflació, però el cost de no actuar seria caure-hi”. El banc calcula que d’aquí al 2018 la inflació s’haurà elevat fins a l’1,6%, encara lluny, en tot cas, del 2% que té marcat com a objectiu.

El BCE també va revisar a la baixa el creixement. Ara estima que el PIB de l’eurozona creixerà un 1,4%, tres dècimes menys del que calculava al desembre, i que l’any vinent ho farà un 1,7%, dues dècimes menys. El motiu d’aquesta retallada, va dir, són l’increment de les incerteses en l’economia global, així com dels riscos geopolítics.

Com funcionen els estímuls

Draghi va anunciar ahir que durant l’any que ve obrirà quatre barres lliures de diners per a la banca. Així es com es denominen les subhastes en les quals, bàsicament, el BCE dóna diner molt barat als bancs. En aquesta ocasió, el tipus que se’ls cobrarà serà inexistent (del 0%). Draghi va anunciar, a més, que en funció de la quantitat de diners que agafi cada entitat, aquest tipus s’abaixarà fins a un màxim del -0,4%. Com més diners s’agafin, més baixarà el tipus, que, en ser negatiu, implica que al BCE li costarà diners. L’única condició que imposa el Banc Central és que aquests fons es destinin íntegrament a donar crèdit a famílies i empreses.

Les últimes barres lliures havien sigut poc exitoses, ja que els bancs van agafar menys diners dels previstos. Aquest cop, però, Draghi creu que serà diferent “atesa la recuperació econòmica i les condicions molt atractives” que s’ofereixen.

Aquest -0,4% és el mateix tipus que aplicarà a partir d’ara en els dipòsits que la banca guarda al BCE. Qui vulgui aparcar els diners en comptes de fer-los circular, haurà de pagar. Traslladat a una situació quotidiana, és com si un banc cobra als seus clients quan hi van a dipositar la nòmina, una situació que no s’arribarà a produir perquè és “de sentit comú”, segons va assegurar ahir mateix el conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola.