CRISI DEL DEUTE

El BCE aplaudeix els "progressos" del govern espanyol i afirma que està llest per comprar deute

Draghi torna a posar el focus sobre Rajoy

La partida d'escacs que estan jugant el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb el rescat de l'economia espanyola sobre el tauler segueix el seu curs. Cap dels dos jugadors vol precipitar-se, però el temps passa.

Draghi va dir ahir que el programa de compra de deute sobirà -que va presentar el 6 de setembre i que va provocar un gran alleujament de la pressió sobre el bo espanyol- està llest, però són els governs els que han de decidir si sol·liciten l'ajuda. Un altre cop, la pressió sobre Rajoy. "El BCE no pot substituir l'acció dels governs", va etzibar Draghi després de la reunió del consell de govern de l'organisme rector de l'euro, que es va fer a Brdo, a la localitat eslovena de Kranj, prop de Ljubljana, i que va decidir mantenir els tipus d'interès per a la zona de l'euro en el mínim històric del 0,75%.

El banquer central va destacar els "progressos" d'Espanya en la consolidació fiscal i pressupostària, així com en les reformes estructurals i del sector bancari, però va considerar que també queden "reptes importants" per afrontar. Draghi va refusar comentar a preguntes dels periodistes si Espanya podrà tirar endavant sense demanar ajuda exterior dels programes de rescat europeus.

Auditoria de la banca

El president del BCE va valorar el pla de reestructuració del sector bancari espanyol i les proves de resistència individualitzades fetes per Oliver Wyman. "És realment destacable si es té en compte quantes mesures s'han anunciat, legislat i aplicat en tan poc temps", va dir. Draghi va remarcar que Espanya ha cobert gairebé el 90% de les seves necessitats financeres aquest any i moltes companyies han aprofitat l'efecte positiu de l'anunci del pla de compra de deute del BCE per fer emissions. A més, el president del BCE va dir que a Espanya s'ha reduït aquest mes la dependència dels bancs del finançament del banc central.

D'altra banda, l'eurozona estaria estudiant crear una assegurança per als inversors que comprin deute espanyol, com a manera d'ajudar l'Estat a rebaixar els seus costos de finançament, a la vegada que es minimitzen els costos per als contribuents europeus, segons fonts oficials citades per l'agència de notícies Reuters. L'estimació de cost d'aquesta assegurança seria de 50.000 milions d'euros per a un any, i permetria que el BCE activés la compra de bons al mercat secundari, segons aquestes fonts. L'objectiu d'aquest mecanisme seria evitar que Espanya accedís -i esgotés- els fons de rescat europeus i que no hi hagués un efecte contagi per a Itàlia.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va provocar ahir les rialles de l'audiència que l'escoltava durant una conferència a la London School of Economics quan va dir: "Sobre el potencial rescat, hi ha hagut un malentès. Espanya no necessita un rescat". De Guindos va celebrar la disposició del BCE d'acudir al mercat de deute secundari, però va assegurar que de moment no acudiran al fons de rescat -condició perquè el BCE activi la compra.

"El que estem fent és el que creiem que és correcte per al futur de l'economia d'Espanya. No només és bo per a Espanya, sinó que també ho serà per a la resta de l'eurozona", va assegurar De Guindos, que va dir que les recents reformes aplicades des de Madrid ja s'assemblen bastant a les possibles condicions d'un rescat.

Rajoy, per la seva banda, es va mantenir impassible mentre el líder del PP basc, Antonio Basagoiti, deia davant seu que el president espanyol està negociant les condicions del rescat.

El Tresor espanyol va col·locar ahir 3.992 milions d'euros en bons a dos, tres i cinc anys, i en dos dels casos va aconseguir rebaixar la rendibilitat. El govern espanyol té venciments per valor de 30.000 milions durant aquest octubre.

Més continguts de