FUNCIÓ PÚBLICA
Economia 23/04/2016

Dues velocitats en l’adéu a les retallades

Els empleats de la Generalitat van perdre més sou i ara el recuperen més lentament que els de l’Estat

Xavier Grau
4 min
A Catalunya hi ha una xifra de funcionaris que supera lleugerament els 160.000.

BarcelonaLa carta que el 6 d’abril el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va enviar al vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, i en la qual s’instava a congelar la despesa, va encendre l’alerta entre els funcionaris de la Generalitat. La causa és que, després d’haver patit unes fortes retallades, veien com s’allunyava la possibilitat de recuperar, almenys en part, el que han perdut durant la crisi. Però la situació s’ha enrarit encara més quan aquesta mateixa setmana el ministeri va anunciar el retorn als empleats de l’Estat de la part que els quedava per cobrar de la paga extra del 2012. Un retorn pràcticament immediat, perquè dijous el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja publicava com s’ha de fer el pagament.

Dues velocitats en l’adéu a les retallades

La conclusió a la qual arriben els representants sindicals de la funció pública a Catalunya és clara: van patir més retallades i el retorn a la situació anterior és molt més lent que en el cas dels treballadors de l’Estat. Que la retallada va ser més important és evident. Als funcionaris catalans se’ls va retallar la paga extra del 2012 i les del 2013 i 2014. Això no va passar amb els funcionaris de l’Estat, a qui només van suprimir la del 2012, que aviat recuperaran totalment.

La carta de Montoro, a més, va tenir un efecte immediat sobre la negociació. L’endemà, 7 d’abril, s’havia de fer una reunió de la taula general de la funció pública de Catalunya, però el Govern va decidir ajornar-la. Es reprendrà possiblement la primera setmana de maig, segons han confirmat fonts del departament de Governació.

Per fer-se una idea del gran impacte que les retallades van tenir en els empleats públics catalans cal anar a l’any 2010, quan l’aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va fer anar la tisora per primer cop i va rebaixar el sou de tots els funcionaris un 5%. Del 2010 al 2012 la despesa en personal de l’administració de l’Estat, segons els pressupostos generals, va disminuir un 1,97%. En el mateix període, la quantitat que el Govern va dedicar a pagar els seus empleats (de tot el sector públic de la Generalitat) va caure un 4,8%.

Recuperació lenta

Si les retallades van ser més intenses a Catalunya, la reposició és més lenta. Els diners en remuneracions a Catalunya entre l’any 2014 i el 2015 van augmentar en 504 milions segons els pressupostos, mentre que en el cas dels empleats de l’Estat l’augment va ser de 293 milions. La diferència és que mentre la plantilla del empleats estatals va continuar disminuint la d’empleats de la Generalitat va augmentar, tot i que molt lleugerament.

Per al 2016 l’Estat destina en els pressupostos 22.433 milions a despeses de personal, xifra que suposa un augment del 3,9% respecte del 2015. Augmenta les retribucions per segon any consecutiu. I també pensa contractar el nombre més elevat de personal des de l’inici de la crisi: un total de 13.000 places en l’oferta pública d’ocupació, cosa que significa un augment del 62% respecte del 2015. En el cas de la Generalitat, encara no hi ha pressupostos per al 2016. Això fa que els sindicats provin d’aconseguir una millora de retribucions en el projecte de pressupostos que elabora el departament que dirigeix Oriol Junqueras.

Els sindicats tenen a favor seu una resolució del Parlament del mes de gener, que va rebre el suport de tots els grups parlamentaris. Aquesta resolució preveu pagar el 75% que queda de la paga extra del 2012 entre l’any 2016 i el primer trimestre del 2018, i insta el Govern a presentar un calendari per recuperar les pagues eliminades el 2013 i el 2014 i negociar el retorn als empleats públics del drets suspesos.

Però en època de restriccions pressupostàries és difícil tancar acords, perquè el volum no és petit. El 75% de la paga del 2012 pendent de devolució pot suposar uns 450 milions, i les pagues del 2013 i el 2014, uns 600 milions cada una, segons fonts de Governació. Els sindicats entenen els problemes de finançament de la Generalitat, però també es queixen de mala gestió pressupostària. “La línia 9 del metro ha tingut un desviament pressupostari de 10.000 milions; només cal pensar quantes pagues es podrien pagar”, diu Xesús González, coordinador de l’àrea pública de CCOO. Carles Villalante, secretari de política institucional de la UGT, assenyala que no es pot admetre que els empleats públics, amb les retallades, “hagin d’abonar els impostos que durant anys no han satisfet els defraudadors”.

Villalante s’atreveix a quantificar la pèrdua del poder adquisitiu dels empleats públics catalans en l’actualitat respecte de l’inici de la crisi, que xifra entre un 25% i un 30%. Dins del paquet inclou des de la retallada del 5% del sou de Rodríguez Zapatero fins a les congelacions salarials, la supressió de pagues extraordinàries i la reducció dels dies de lliure disposició, a més de la reducció del 15% del sou i la jornada dels interins, que ja s’ha recuperat. També es queixa d’un transvasament en la contractació, que ha provocat que els funcionaris siguin pràcticament només la meitat dels empleats públics (vegeu el gràfic). “Hi ha hagut una disminució del personal dels departaments de la Generalitat, però s’ha produït un increment de personal en les empreses públiques”.

stats