El BBVA preveu "sis o set entitats fortes" després de la reforma financera

MadridEl president del BBVA, Francisco González, ha pronosticat avui que després de la reforma financera que prepara el govern espanyol hi haurà "sis o set entitats fortes i grans" a Espanya. Ha demanat que la reforma s'apliqui al “més aviat possible” per aconseguir un sistema financer “eficient” integrat per entitats “solvents” amb accés a la liquiditat i al capital i un equip directiu “potent”. González ha considerat que un any és un "termini raonable" per dur a terme la reestructuració del mapa financer i aconseguir que les entitats amb actius dubtosos vagin a "mans fortes".

En l'acte de presentació dels resultats del 2011, González ha dit que no tindrà “cap objecció” si el govern dóna ajudes públiques a les entitats perquè augmentin les seves dotacions d'actius immobiliaris tòxics i es fomentin fusions en el sector. “El que no es pot fer és destinar diners a entitats sense viabilitat. Aquest error ja es va fer i no s'ha de permetre d'entrada”, ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que “seria el món al revés si caixes amb ajudes pugessin per [caixes] intervingudes”. González també ha insistit que el principal objectiu de la reforma financera ha de ser que torni a fluir el crèdit. “No hi ha demanda de crèdit. Les canonades les tenim seques”, ha comentat.

El president ha dit que el BBVA podrà complir “sense problema” l'augment de les provisions que inclourà la reforma financera que prepara el govern espanyol, sense fer ventes d'actius, ni ampliar capital, ni reduir el dividend per acció. A diferència d'altres entitats financeres, el BBVA no ha fet provisions dels actius més dubtosos. “No val la pena fer provisions si no se saben les dades definitives [de la reforma]”, ha dit González, que s'ha mostrat a favor de fer dotacions per acostar el preu dels seus actius immobiliaris als de mercat. “Si no ho fem, els mercats no ens creuen”, ha assegurat. El banc preveu unes provisions genèriques per a Espanya de 860 milions.

González ha descartat una possible fusió amb Bankia, pero ha vist amb bons ulls una amb CatalunyaCaixa. "És una gran entitat. La mirarem amb moltíssim detall i pendrem una decisió", ha assegurat. També ha dit que el BBVA és un "banc molt diferent del Santander. Nosaltres hem sortit clarament reforçats d'aquesta crisi”.

Ha dit que l'economia espanyola afronta un "pendent enorme", però que la situació és millor que fa uns mesos gràcies al fet que hi ha un govern amb un “fort mandat” a Espanya, que treballa a “tota màquina”, i també a la política de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE). No obstant això, ha demanat polítiques “d'estímul de creixement” a banda de les d'austeritat.

González ha pronosticat que el 2012 serà “un any molt difícil” en el qual Europa “assentarà les bases de futur” mitjançant “reformes estructurals” i una “enorme transformació” del sector financer.

El BBVA va obtenir un benefici net de 3.004 milions d'euros el 2011, un 34,8% inferior respecte al 2010, a causa, principalment, d'un ajust que va haver de realitzar en la comptabilitat de la seva franquícia nord-americana, segons ha informat l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Si no fos per aquest ajust, que el va obligar a aportar 1.011 milions d'euros nets en impostos als Estats Units, el benefici recurrent, el procedent del negoci sense extraordinaris, hauria caigut el 12,8% i s'hauria situat en 4.015 milions d'euros, segons ha explicat avui l'entitat.

El BBVA ha assegurat que complirà "amb comoditat" les recomanacions sobre ràtio de capital de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), que a tancament de desembre se situava en el 10,3% en termes de capital de màxima qualitat després de créixer, "només en el quart trimestre", en 5.300 milions.

En un context de forts increments en la taxa de morositat a causa de la crisi, el BBVA va millorar lleugerament i va situar els seus impagats en el 4%, enfront del 4,01% de desembre del 2010, amb un percentatge de cobertura del 61%, una mica pitjor que el 62% d'un any abans.

Els crèdits bruts als clients van créixer el 3,7% al tancament de desembre i es van situar en 361.310 milions d'euros, mentre que els dipòsits dels clients van augmentar el 2,3% i van arribar als 282.173 milions.

Les pèrdues per deteriorament d'actius financers es van situar el 2011 en 4.226 milions d'euros, la qual cosa significa una reducció del 10,4% davant les de l'any anterior.

Per àrees geogràfiques, a Espanya el grup va guanyar 1.363 milions d'euros, un 39,5% menys, i va registrar una ràtio de mora del 4,8% i una cobertura del 44%, estables per vuitè trimestre consecutiu, ha precisat l'entitat. A Euràsia, el grup va guanyar 1.027 milions, que van representar un increment del 74,8% a causa del dinamisme de la Xina i Turquia.

A Mèxic va obtenir un benefici net de 1.741 milions d'euros, que va créixer el 2%, mentre que a Amèrica del Sud va guanyar 1.007 milions, un 13,2% més. Als Estats Units els comptes van llançar unes pèrdues de 722 milions d'euros, davant els guanys de 239 milions del 2010, a causa de l'esmentat ajust comptable.