Les pensions perdran un 5% de poder adquisitiu cada deu anys, segons Fedea
El 'think tank' assegura que les mesures proposades pel govern espanyol són insuficients i assegura que fins i tot sense atur el forat del sistema seria de 7,4 punts del PIB
MadridNi amb plena ocupació s'aguanta el sistema de pensions actual. Així ho alerta la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), que ha publicat aquest dilluns un informe en què calcula que en una Espanya sense atur, la desviació entre els ingressos i les despeses del sitema públic de pensions arribaria als 7,4 punts de PIB (uns 80.000 milions d'euros) l'any 2050. Segons els càlculs d'aquest 'think tank', d'aquí a aquesta data les despeses suposaran el 17,4% del PIB i els ingressos el 10% si es manté el nivell de cotització actual.
Fedea també reconeix que congelar les pensions "no té gaire sentit econòmic", en referència a l'aprovació de la revalorització mínima del 0,25% i calcula que, de fet, amb el model actual les pensions seran un 7,5% més baixes de mitjana el 2015 perquè a partir del 2019 s'aplicarà el factor de sostenibilitat, que lliga la pensió a l'esperança de vida. Els que es jubilin el 2030 tindran una pensió un 5% inferior, i els que es jubilin el 2040, un 10% més baixa. Concretament, Fedea assenyala que les pensions perden un 5% de poder adquisitiu cada 10 anys.
L'estudi es titula 'Mesures per restaurar (o no) la sostenibilitat financera de les pensions' i desmenteix el posicionament de l'Estat quan sosté que amb la creació d'ocupació n'hi haurà prou per sostenir el sistema de pensions. De fet, en la primera reunió que va mantenir el secretari d'Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, amb els agents socials ell mateix va reconèixer als sindicats que el creixement no era suficient i que calien altres mesures. Així doncs, Fedea sosté que amb escenaris com el de plena ocupació, un increment dels salaris, la pujada de les cotitzacons o fer servir impostos, no n'hi hauria prou per tapar el forat de la Seguretat Social.
Pensions: els números no surten
Sobretot, els autors de l'informe asseyalen que malgrat que s'aconsegueixin augmentar els ingressos mitjançant aquestes mesures, la despesa en percentatge del PIB continuaria sent elevada principalment per raons demogràfiques, com l'envelliment de la població i la baixa taxa de natalitat (1,3 nens per dona).
"Arribar a la plena ocupació serviria per compensar (aproximadament) una cinquena part de l'augment de la despesa en pensions associat a l'envelliment demogràfic", assenyala l'informe. A més, alerta que la taxa de dependència, que és la ràtio entre la població de més de 67 anys i la d'entre 16 i 66, serà una de les més elevades del món. Fedea preveu que passi del 24,8% actual fins al 60% el 2050.
Ni salaris ni impostos
Fedea també descarta que una pujada dels salaris solucioni el problema. Concretament, sosté que el sistema no depèn d'uns salaris més elevats sinó del tipus impositiu efectiu de les cotitzacions socials i de la ràtio entre cotitzants i pensionistes. Tot i això, Fedea tampoc creu que augmentar les cotitzacions tampoc serivira perquè assegura que per recaptar 7,4 punts del PIB a través de cotitzacions cal incrementar-lo del 21% al 36%, cosa que suposaria uns costos laborals "realment incompatibles amb l'escenari de plena ocupació".
D'altra bada, Fedea qüestiona també l'opció de tapar el forat amb impostos com està estudiant el govern de Mariano Rajoy. Fedea sosté que amb un dèficit del sistema de pensions del 7,4% del PIB a curt termini, un dèficit públic del 4,5% i un deute del 100% del PIB no hi ha marge per estirar més els recursos de l'Estat. A més, assenyala que apujar l'IVA o l'IRPF per finançar les pensions trenca amb el principi de contributivitat, perquè una persona que no treballa prou i no té dret a pensió contributiva podria reclamar-ho argumentant que contribueix al sistema sense cobrar pensions.
Un sistema de comptes nacionals
En aquest sentit, la proposta de Fedea és un sistema de repartiment de comptes nacionals. És a dir, que la pensió de jubilació es calcularia en funció del que s'ha aportat durant tota la vida, registrat en un compte nacional, i tenint en compte l'esperança de vida en el moment de jubilació i fins i tot variables com la ràtio entre cotitzants i jubilats.
"Dit d'una altra manera, la pensió que percebrà el treballador haurà de respectar una equivalència o factor de proporcionalitat entre el que ha aportat i els anys que s'espera que rebrà la pensió", assenyala l'estudi.
