Enginy empresarial per fer front a la crisi

BarcelonaPotser no ho sembla, però els girs de mercat i els fracassos que afecten les grans empreses són tan freqüents com en el món de les pimes i els autònoms. Un petit exemple: mireu quins eren els anunciants de les tanques de l’estadi de Wembley a la final de la Champions del 2011, que va enfrontar el Barça i el Manchester United. Eren algunes de les empreses més fortes del món. Sony hi anunciava la PlayStation 3, que va resultar un fracàs. També hi havia els televisors en 3D, la tendència de l’època, que no van fer fortuna. Mastercard ni tan sols veia venir el boom de les fintech, que han complicat la vida al sector financer tradicional. Unicredit iniciava una dècada de misèries ininterrompudes per a la banca italiana. Heineken, per la seva banda, observava sense gaire inquietud el boom de les cerveses artesanes. I Ford presumia del seu últim Focus, anys abans de fer-ne la versió elèctrica, de la qual, en un any, només va vendre 61 unitats a tot Europa abans de retirar-lo. Des de tot allò, que ara ens pot semblar insòlit, només han passat nou anys.

Els experts en emprenedoria asseguren que en el món dels negocis no es tracta tant d’encertar-la com d’adaptar-se als canvis del mercat i dels consumidors. Aquesta adaptació, asseguren, és la clau de la supervivència i de l’èxit.

A més, els empresaris catalans expliquen sovint que no poden confiar, com passa a Madrid, en el BOE perquè surti a rescatar-los. I defensen que res com els sectors menys regulats, aquells en què més marge té l’emprenedor, per fer negoci.

Per això cal considerar tot un èxit el fenomen que s’ha viscut en els últims mesos a Catalunya. Sumits en una crisi econòmica que no troba rival en moltes dècades i tot i la incertesa d’una pandèmia que ha suprimit el consum i afectat durament la confiança, moltes empreses han adaptat els seus productes a la nova situació.

Aquests són mesos d’incertesa i preocupació, però el fet que una economia, des dels grans fins als més petits, segueixi buscant nous camins, és esperançador. Aquí en teniu un grapat d’exemples.

Respiradors on abans es fabricava el Seat León: la breu reconversió de la factoria de Martorell

El cas més cèlebre -i probablement, publicitat- de reciclatge d’una línia de producció va ser el de Seat. La indústria més gran de Catalunya va fer servir part de la seva fàbrica de Martorell per passar a fabricar respiradors, anomenats OxyGEN. Davant la necessitat sobtada de crear centenars de llits d’UCI, els hospitals els van ubicar on bonament van poder, habilitant fins i tot biblioteques o sales d’espera. En consonància, també feia falta un nombre similar d’aparells de respiració assistida per als pacients de covid-19 que necessitessin ventilació artificial a causa dels problemes respiratoris molt aguts que genera aquesta malaltia.

L’automobilística en va aconseguir fer més de 600, però la producció va durar sorprenentment poc: una setmana i mitja. Segons explica un portaveu de la companyia, el pic de necessitat dels hospitals va començar a remetre quan els van començar a fabricar. La raó és que els calendaris de la pandèmia i els del projecte no van anar sincronitzats.

Seat va tancar la factoria de Martorell el 13 de març, un dia abans de la declaració de l’estat d’alarma, i va començar a fabricar respiradors el 3 d’abril. Enmig hi va haver exactament tres setmanes de preparació. Una tasca coral, multidisciplinària i agònica: el comptador diari de noves hospitalitzacions pressionava. En aquelles setmanes el ritme d’entrades a l’UCI va arribar a pics de 570 pacients diaris, segons les dades del ministeri de Sanitat.

Per què aquesta demora? Va ser necessari, lògicament, un període de disseny del producte. En aquest sentit, els enginyers de Seat, aliats amb l’empresa Protofy.xyz, van estar supervisats per un equip mèdic amb professionals de Can Ruti i el Clínic. Van trobar la solució mirant al seu voltant: van adaptar el motor d’un eixugaparabrises. El disseny és plenament accessible per a qui el vulgui adaptar arreu del món, perquè es va registrar amb codi lliure. Seat també va haver de dedicar un temps a trobar quin era el millor lloc de la línia de producció perquè fos adaptat. El sector triat va ser el que acull la fabricació del León. Per últim, va caldre que l’Agència Espanyola del Medicament validés la màquina.

En total, s’hi van dedicar uns 150 treballadors de diferents àrees de l’empresa, tots de manera voluntària. En aquell moment ja hi havia vigent un ERTO a la companyia, però aquest personal en va quedar exempt. Des de l’automobilística expliquen que es va fer per una qüestió legal però, sobretot, de reconeixement a l’esforç.

La intenció de la companyia era arribar a una producció de 300 respiradors diaris. Afortunadament no va acabar fent falta, perquè la situació de col·lapse hospitalari va remetre. La part positiva és que la infraestructura segueix preparada per si cal tornar a la producció en cas de rebrot.

De la cirurgia làser a la desinfecció: avantatges de la llum ultraviolada

La companyia vallesana INTERmedic treballa amb làsers, ultrasons i radiofreqüències en l’àmbit sanitari, sobretot en la cirurgia estètica. Arran de diferents estudis que demostren l’eficàcia de la llum ultraviolada i l’ozó per desinfectar espais, van aprofitar el seu domini d’aquestes tecnologies per crear un aparell portàtil que “inactiva” el virus en uns sis minuts, combinant llum i ozó, en hospitals i consultes mèdiques però també en instal·lacions turístiques.

Tot i el poc temps que ha donat la pandèmia per investigar la reactivitat del covid a la llum ultraviolada, la companyia explica que tot apunta que serà un mètode de desinfecció útil, perquè cap virus ha mostrat resistència a aquesta radiació. Es declaren, per tant, “moderadament optimistes”. Això sí, és un procediment complementari a l’aplicació de productes químics. L’empresa, després d’aconseguir el certificat sanitari, preveu fabricar 800 aparells, alguns per al mercat internacional.

El xiclet que frena els virus de la saliva

Per increïble que sembli, hi ha un xiclet que redueix la transmissió del covid-19 a través de les gotes de saliva. L’han desenvolupat la Universitat Politècnica de Catalunya i l’empresa vallesana Grupo Carinsa, que a través de l’Institut d’Empresa Familiar ha format part de la campanya Damos la cara. Vanessa Martínez, CEO de la companyia, explica que el xiclet “reticula” la saliva, encapsulant els virus i impedint que contagiïn ningú quan surten de la boca del portador. El mecanisme està pendent de patent.

Detectors de moviment i producció d’ozó per vèncer el coronavirus

INN Solutions és una empresa de seguretat domèstica que ha combinat un element amb el qual estava acostumada a treballar, els detectors de moviment, amb la producció d’ozó per eliminar els virus d’un espai tancat. Han creat un difusor, transportable a mà, que incorpora un detector de persones per aturar la producció si hi ha moviment. Al tractar-se d’un dispositiu de mida reduïda és aplicable al comerç minorista, a cert tipus d’indústria i també a entorns com les escoles. En aquest sentit, l’empresa ja ha arribat a acords amb escoles bressol, on la màquina ja està funcionant. Aquesta pime, segons ha pogut saber l’ARA, també està en converses amb la multinacional de la climatització Haier per estudiar si els aparells d’aire condicionat poden incorporar tecnologia de detecció de moviment per, precisament, explorar les possibilitats de desinfecció en un entorn segur.

Controls d’accés, software i termòmetres, la readaptació de Robotics

La sabadellenca Robotics, especialitzada en control d’horaris, ha vist com els canvis d’hàbits dels treballadors han variat substancialment pel confinament, a més de les mesures higièniques per frenar el covid-19. L’empresa ha readaptat el software de control de la jornada per a les plantilles que a causa de la pandèmia ara treballen des de casa. També ha organitzat seminaris online per ajudar els directius de recursos humans.

Amb el coronavirus, a més, li han sortit noves oportunitats de negoci. La principal, que un nombre destacat de clients van demanar termòmetres per mesurar la temperatura dels empleats. “Tot i que en alguns casos no era necessari, moltes firmes hi aposten i els haurien anat a buscar a un altre lloc, per la qual cosa van buscar un proveïdor i ara els hi oferim als clients”, explica el conseller delegat, David Arderiu. A més, Robotics també fa canvis en els sistemes de torns d’accés a la feina, substituint els tàctils (manuals o amb targeta) per dispositius sense contacte.

El bacteri de l’esperança: del riu a un possible tractament per al covid-19

La pandèmia ha situat les farmacèutiques en una cursa per trobar l’anhelada vacuna del covid-19, però també hi ha qui ha optat per reconduir algun dels seus productes, com Reig Jofre. La companyia va constatar que la població vacunada de tuberculosi mostra resistència al virus. Amb això van deduir que un complement alimentari que ja comercialitzaven, similar en composició a la vacuna de la tuberculosi, podria ser útil en la pandèmia. El Manremyc és una càpsula amb una dosi terapèutica d’un bacteri trobat a l’aigua del Cardener. Al seu demostrat efecte antiinflamatori la companyia hi vol sumar la prevenció: estan fent estudis amb personal sanitari per comprovar si el bacteri protegeix del covid igual que de la tuberculosi. En aquest cas fins i tot seria útil per a la grip. Quan van anunciar aquesta investigació, les seves accions van pujar un 25%. La directora d’Innovació, Isabel Amat, confia que els primers resultats arribin a la tardor.