Ercros invertirà 54 milions fins al 2020, perdrà dimensió, però guanyarà rendibilitat

La producció de clor es reduirà un 56% amb l'adaptació a la nova tecnologia que comportarà el tancament de Flix i la baixa del 10% de la plantilla

Ercros vol portar a terme un ambiciós pla d'inversions que pujarà a 54 milions d'euros fins al 2020, en gran part, provocat per la prohibició a Europa a partir del desembre del 2017 de la utilització de l'electròlisi de mercuri per produir clor. Segons el president de la companyia, Antoni Zabalza, aquestes inversions faran que la companyia sigui "una mica més petita, però més rendible i solvent".

L'adaptació de la tecnologia per passar de l'electròlisi de mercuri a les membranes comportarà una reducció de la producció de clor del 56%, ja que es passarà de les 298.000 tones anuals actuals a 130.000. Mantenir la producció actual comportaria una inversió total de 180 milions, inabastable per a la companyia, segons el seu president.

A més, el canvi de tecnologia comportarà el  tancament de la planta de clor de Flix –on continuarà la producció de fosfat bicàlcic– i una part de la de Vila-seca 1, la qual cosa implicarà unes 135 baixes a la plantilla, aproximadament el 10% dels 1.369 empleats que té actualment Ercros, que compta amb 11 fàbriques.

La rendibilitat s'augmentarà en part per l'estalvi energètic, ja que es produirà menys clor i amb una tecnologia, la de membranes, que utilitza menys energia. A més, una gran part de l'EDC, un derivat del clor bàsic en la producció de plàstics, es comprarà als mercats internacionals a preus més competitius que no pas el cost que té produir-lo actualment.

Les vendes, actualment al voltant dels 630 milions d'euros anuals, es reduiran fins a uns 600 milions, segons Zabalza. A més, es canviarà a la llarga el repartiment de les vendes. Actualment, la química bàsica i els plàstics aporten el 62% de les vendes, mentre que la química intermèdia i la farmàcia aporten el 30 i el 8%, respectivament, i la idea és que guanyin pes aquests dos tipus de productes, mentre la química bàsica i el plàstic el redueixin fins a prop del 40%.

Inversions i finançament

Segons ha explicat aquest dimarts Antoni Zabalza, les inversions es faran en gran part amb fons propis per mantenir el nivell baix d'endeutament i la solvència. Dels 53,7 milions d'inversions, 36,7 milions es faran entre el 2016 i el 2017, i 25 milions seran amb fons propis i 12 milions amb finançament extern. Per al període 2018-2020 quedaran 17 milions més d'inversió, que es faran amb fons propis.

Les inversions previstes per als anys 2016 i 2017 comportaran 20 milions per a la fàbrica de Vila-seca 1, per adaptar la producció de clor als nous requeriments europeus; 11,8 milions aniran a la fàbrica de Sabiñánigo, a l'Aragó, on la principal producció són derivats del clor per a tractaments d'aigües i piscines; 1,1 milions aniran a Aranjuez per augmentar la producció de fàrmacs, i 3,8 milions, a Vila-seca 2, per canviar el forn de producció de PVC.

Durant el període 2018-2020 s'invertiran 14 milions més a la planta de Sabiñánigo, i tres milions a les de Tortosa i Cerdanyola, per evitar els colls d'ampolla en la producció de química intermèdia.

Sense dividends

La companyia química catalana, que va tancar el 2015 amb un benefici net de 7,24 milions, està notant una millora en la demanda i les vendes, segons ha explicat Zabalza. Això es demostra amb els resultats del primer trimestre d'aquest any, de 7,97 milions de benefici, de manera que se supera en els tres primers mesos tot el benefici de l'any passat.

No obstant això, la retribució a l'accionista s'allunya en el temps, segons ha explicat Zabalza, ja que la voluntat de fer front al pla d'inversions amb una gran part de fons propis fa difícil que es puguin repartir dividends fins que s'acabi la part més important de l'onada inversora. "Parlarem d'això [els dividends] a partir del 2018", ha indicat Zabalza.

Més continguts de