En fer-se pública la multa que la Comissió Europea ha imposat a Google per abús de posició dominant amb Android, de seguida venen al cap els diversos cops que Europa ha sancionat Microsoft per pràctiques monopolístiques, incloent-hi els 561 milions que el fabricant de Windows va haver de pagar el 2013 perquè no permeti als usuaris escollir un navegador alternatiu a l’Explorer. Però ara és molt diferent. Hi ha diferències d’escala. Microsoft dominava el mercat dels ordinadors, però aquest era i és molt més petit que el dels smartphones : el 88% dels telèfons avançats que es venen al món porten el sistema Android, que més de 2.000 milions de persones fan servir cada dia. Això permet a Google generar per a la seva matriu Alphabet més de 81.000 milions en publicitat digital, quatre vegades més del que facturava Microsoft en total l’any 2000, quan les autoritats antimonopoli, en aquell cas dels EUA, li van començar a buscar les pessigolles.

En realitat, la multa és perfectament assumible per al gegant d’internet; potser no ho és tant la penalització del 5% de la facturació que haurà de pagar cada dia si no aplica les mesures correctores que li dicta la comissària Vestager. Perquè l’autèntica diferència entre aquelles sancions a Microsoft i la d’ara a Google és com afecten les unes i les altres als models de negoci respectius de cada empresa. Windows era i és un producte de pagament, i l’ús d’un navegador o un altre no afectava el seu preu. En canvi, Android és bàsicament gratuït perquè tots els serveis i aplicacions que Google obliga els fabricants de telèfons a incloure de manera prominent en els seus aparells (des del correu Gmail o el navegador Chrome fins a la cartografia de Maps) estan orientats a generar trànsit al cercador, serveixen per acumular dades sobre el perfil i les preferències de l’usuari que permetin personalitzar la publicitat que veu i cobrar-la més cara als anunciants. Imagineu si és negoci que a Google li compensa pagar cada any milers de milions a Apple perquè els iPhones surtin amb el seu cercador configurat per omissió.

Si les marques de telèfons comencen a instal·lar aplicacions i serveis alternatius als de Google (molt difícil en només tres mesos, perquè el codi dels Google Mobile Services cada vegada està integrat més profundament en el sistema), el gegant d’internet haurà rebut un torpede en la línia de flotació del seu negoci.

Amb aquesta nova sanció es torna a fer evident que l’organisme regulador més estricte amb les tecnològiques de Silicon Valley és Brussel·les. I no poden deixar de fer-ho: amb 508 milions de consumidors, la Unió Europea és un mercat més gran que el nord-americà i el rus junts.