MadridGibraltar i Malta viuen la seva particular guerra pels canvisde seus empresarials, i ara Espanya vol ficar-hi cullerada. Aquesta setmana s’estenien els rumors a la premsa de Gibraltar sobre la marxa del gegant de les apostes esportives Bet365 del penyó a Malta. La part britànica de la península Ibèrica s’havia consolidat com un paradís fiscal del joc en línia i de les apostes, però el temor per les dificultats de regulació que pugui provocar el Brexit, el que ja s’ha anomenat com a Gibralexit, han provocat un fenomen similar al que s’ha viscut a Catalunya amb el Procés. Bet365 va desmentir els rumors assegurant que l’obertura a Malta només forma part d’un projecte d’expansió, però l’any passat un altre gran del sector, 888, avisava en el seu informe anual que estava preocupat per les conseqüències fiscals i reguladores del Brexit i que considerava Malta com una opció alternativa. Però ara, amb l’aprovació dels pressupostos d’aquesta setmana, Montoro vol fer entrar Ceuta i Melilla en aquesta competició.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat que el govern central ha aconseguit aprovar aquesta setmana gràcies al Partit Nacionalista Basc comporta una rebaixa del 25% al 20% del tipus aplicable als ingressos nets (els ingressos sense comptar els premis) que tenen les empreses dedicades al joc online al conjunt d’Espanya. A Ceuta i Melilla, però, la rebaixa és molt més gran, i l’impost es queda en un 10%. Segons es justifica al text, l’objectiu d’aquesta rebaixa general és “aconseguir més atracció de les operadores de joc al marc legal”, i afegeix que “s’elimina qualsevol discriminació fiscal entre els diversos tipus de joc online”. En el cas de les dues ciutats autònomes, l’executiu espanyol justifica aquesta diferència d’intensitat de la rebaixa amb la voluntat de “contribuir a atenuar els efectes de la seva singularitat territorial”.
El boom del joc online
Com demostra la presència més gran d’anuncis de cases d’apostes o de pòquer online, aquest sector no ha parat de créixer a Espanya des que es va regular a finals del 2012. Segons els informes de la direcció general d’Ordenació del Joc, aquell any la quantitat jugada va ser de 2.727 milions d’euros, mentre que el 2016 ja s’havia disparat fins als 10.885 milions. I, segons les dades de l’associació del joc digital a Espanya, JDigital, l’any passat la quantitat jugada va quedar per sobre dels 13.000 milions. D’aquesta quantitat, més del 30% correspon a les apostes esportives, i només un 10%, al pòquer online (que ha anat perdent pistonada des que va regular-se).
Però la tributació és elevada i, per exemple, dels 10.885 milions jugats el 2016, el marge aquell exercici va ser de 429,27 milions d’euros. Per això les empreses dedicades a aquests sectors i també els seus jugadors (sobretot els que s’hi dediquen d’una manera professional) es mouen buscant un marc fiscal favorable, com és el cas de Gibraltar o Malta.
A partir d’aquest any, però, Ceuta i Melilla també seran un marc fiscal més favorable gràcies a aquesta tributació del 10%, la meitat que a la resta de l’Estat. Alguns ja han començat a referir-se a aquest tracte especial com a “paradís fiscal”, una qualificació que el president del govern de Ceuta, el popular Juan Vivas, rebutja. Vivas defensa que l’únic que fan aquestes dues ciutats és “moure’s” per difondre les seves bonificacions i adaptar el règim econòmic fiscal (REF) especial de què gaudeixen. De fet, Ceuta i Melilla, com passa també a les Illes Canàries, compten amb un règim tributari molt més lax. Per exemple, no tenen IVA sinó un impost sobre la producció, els serveis i la importació, i tenen una bonificació del 50% en la quota dels rendiments generals dels seus contribuents, particulars o empreses.
Mikel López, president de l’associació d’empreses dedicades al joc digital d’Espanya, Jdigital, ha rebut el canvi amb bons ulls: “Fa molt de temps que reivindiquem que les taxes al joc regulat són excessives”. Per això apunta que el canvi “permetrà incrementar les inversions dels operadors regulats”. Però qui no ho veu tan bé és el president del sindicat de tècnics i inspectors d’Hisenda (Gestha), Carlos Cruzado, que recorda que el 2012 el PP ja va afavorir la fiscalitat d’un sector que està més gravat que la resta per les seves “externalitats”, com ara els riscos d’addicció i ludopatia. “No compartim cap moviment en aquesta direcció però menys ara que Brussel·les acaba d’avisar que probablement Espanya haurà de fer més retallades per complir els objectius”, afirma.
L’IMPACTE PER ALS JUGADORS
G.D. ‘Flip’. Pseudònim d'un jugador professional
1. Aquest canvi no afecta els jugadors, només les empreses. Per què és difícil dedicar-se professionalment al joc online a Espanya?
Els impostos a pagar són molt elevats, no hi ha reduccions, arriba un moment en què guanyar molts diners deixa de valer la pena. Per això els jugadors que més diners guanyen no tenen residència fiscal espanyola. El que tributem depèn del tipus de jugador però a partir dels 50.000 euros pagues un 45% i deixa de pagar la pena perquè es tributa com a guany patrimonial.
2. ¿Ha canviat al llarg del temps?
Ha canviat cap a pitjor. Recentment les empreses han elevat les comissions de joc i han retirat el sistema de retorn de comissions segons comissions generades. En el meu cas, per exemple, l’any passat vaig guanyar uns 17.000 euros en comissions, un 27% de les comissions que generava. Ara ja no hi ha retorn.
3. Per què creu que el govern abaixa la tributació a les empreses i no als jugadors?
Com a conseqüència de la regulació, les empreses van apujar les comissions als jugadors, cosa que ha perjudicat el jugador professional. Dic professional perquè som el 5% del total, la resta juguen per oci i no depenen tant de la tributació. Però amb una tributació tan elevada sobre els professionals només s’aconsegueix que els que generen diners i podrien aportar capital pagant impostos d’una manera proporcional marxin del país i declarin en un altre. Jo, per exemple, he viscut a Costa Rica i ara em plantejo tornar o marxar per exemple al Regne Unit o a Mèxic.
