Espanya és el país de la UE amb més irregularitats en la gestió de fons agraris i de cohesió

L'oficina anticorrupció europea hi ha detectat gairebé deu vegades més casos que a França o Alemanya

De tots els fons europeus que Espanya ha tingut destinats entre el 2014 i el 2018, un 21% són fons agraris. Concretament, per a aquest període s'hi han destinat uns 12.000 milions d'euros, dels quals, segons les xifres de la Comissió Europea, només se n'ha gastat un 36%. Aquests són uns dels fons en què l'oficina europea anticorrupció, l'OLAF, ha detectat un nombre més elevat d'irregularitats de gestió. En l'informe publicat aquest dimarts, aquest organisme revela que Espanya és el país on més irregularitats s'han detectat en la gestió dels fons agraris, però també dels de cohesió, amb 10.995 "irregularitats" tant de tipus fraudulent com no fraudulent. L'Estat és de llarg el país amb la xifra més alta, ja que el segon país del rànquing és Romania amb 5.563. Per tant és gairebé el doble. A més, suposen el 20% de totes les irregularitats detectades per l'OLAF en aquest període de temps a tota la UE. 

Al costat de països com França o Alemanya, Espanya gairebé multiplica per deu les irregularitats detectades per l'OLAF, ja que en el cas de França se'n detecten 1.291, i a Alemanya, 1.567. Val a dir també que l'oficina anticorrupció europea xifra l'impacte financer que suposen aquestes irregularitats, que en el cas d'Espanya es limita en un 3,3%, un percentatge més baix que en altres països però en la línia d'estats com Portugal o Romania, i molt superior també al 0,3% de França i Alemanya o al 0,1% d'alguns països nòrdics, com ara Finlàndia. 

Quins tipus d'irregularitats es produeixen?

Aquesta oficina, a més, té la potestat d'obrir expedients, fer recomanacions i portar els casos a la justícia si és necessari. En el cas d'Espanya, es van produir 17 recomanacions que han portat a processos judicials per la via de les autoritats locals. Com a exemple d'aquests casos, l'OLAF fa referència a una investigació tancada el 2018 en què una gran empresa internacional hauria rebut un doble finançament pels mateixos projectes de recerca, tant per la via dels fons europeus com dels fons espanyols Torres Quevedo. Segons l'organisme comunitari, la investigació va concloure que l'empresa havia participat en vuit projectes de recerca finançats pels dos fons. La companyia en qüestió va al·legar que no havia rebut cap tipus de fons públic per aconseguir els diners del Torres Quevedo. Després de la investigació, l'empresa va pagar 422.000 euros a la Comissió Europea i 960.000 a les autoritats espanyoles responsables del Fons Torres Quevedo. El cas, a més, continua per la via judicial.