Espanya complirà el dèficit per comunitats i ajuntaments
Per si sols, l'Estat i la Seguretat Social superaran l’objectiu de tota l’administració espanyola
MadridTot i que el govern del PP va assegurar per activa i per passiva que no passaria, l’objectiu del dèficit sí que es veurà afectat pels nous pressupostos i pels rescats a les autopistes radials, i amb la factura que encara s’arrossega dels rescats a les caixes. Així ho afirma un estudi de l’Airef, el supervisor fiscal, que creu que Espanya tancarà l’any amb un dèficit del 2,7%, lluny del 2,2% que el PP prometia fins fa només unes setmanes. Justament, el 2,7% és l’objectiu que s’ha fixat el nou govern del PSOE (després de rebre l’assessorament de l’Airef, precisament), però la Comissió Europea encara no ha acceptat formalment aquesta ampliació del límit del dèficit.
Un cop més, la immensa majoria del dèficit d’aquest any provindrà de l’Estat. Concretament, l’administració central tindrà un dèficit de l’1,5%, i la Seguretat Social d’un 1,5% més, molt lluny del 0,7% i de l’1,1% que tenien com a objectiu, respectivament.
En canvi, les comunitats autònomes compliran el seu objectiu (es quedaran amb un dèficit del 0,3%, una dècima per sota del permès) i, sobretot, serà gràcies al superàvit dels ajuntaments que Espanya abaixarà el dèficit fins al 2,7%. Concretament, les corporacions locals tindran un superàvit que vorejarà el 0,6%.
En el cas de l’administració central, el desviament es produeix bàsicament pels rescats a les caixes i les autopistes. L’informe concreta que el desviament es deu a la liquidació dels esquemes de protecció d’actius de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) i Unnim, que xifra en 1.700 milions. A més, l’estudi també recull com el rescat de les autopistes de peatge (estimat en uns 1.800 milions) i les mesures incloses en els pressupostos del 2018 -la pujada de les pensions i dels sous dels funcionaris- també afectaran l’objectiu de dèficit. Un altre factor és la mala evolució d’alguns impostos, com el de societats i l’IVA.
Tot el contrari del que passa amb el dèficit de les comunitats autònomes. En aquest cas, l’Airef sí que considera “probable” que compleixin l’objectiu d’estabilitat fixat per a aquest any, i fins i tot augura que es quedarà en el 0,3%. L’elevat risc d’incompliment de la regla de despesa, però, fa que estimi “improbable” arribar al 0,2% de dèficit que permetria complir simultàniament les dues regles fiscals. Tot i així, veu “improbable” o “molt improbable” el compliment de l’objectiu d’estabilitat de tres comunitats: el País Valencià, Extremadura i Múrcia.
En canvi, pel que fa a la regla de despesa l’autoritat fiscal veu risc d’incompliment en 13 autonomies: quatre presenten riscos alts d’incompliment (Andalusia, les Illes Balears, Madrid i Cantàbria), i les altres un risc moderat (Catalunya, Galícia, Astúries, el País Basc, Navarra, el País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa i Extremadura).
En el cas de Catalunya, aprecia com a “incertesa” l’efecte econòmic que podria tenir la sentència del Suprem sobre l’anul·lació de la concessió d’ATLL. L’Airef apunta que no se sap quina quantitat haurà de pagar la Generalitat a Acciona i considera que el més probable és que l’impacte econòmic de la desprivatització es computi al 2019.
