Espanya ha gastat el mateix en rescatar la banca que en la despesa sanitària de tot un any

MadridEl 2012, el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, repetia a cada ocasió que tenia que el rescat bancari no costaria ni un euro als contribuents. Quatre anys després, les arques públiques han recuperat tot just un 5% dels diners públics que van desembutxacar des del 2009, quan van saltar les primeres alarmes per la insolvència d’algunes entitats. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’actualització del cost del rescat a la banca que va publicar ahir el Banc d’Espanya, i que conclou que, en total, tenint en compte les aportacions privades i les públiques als rescats, la factura total puja als 61.495 milions d’euros, l’equivalent a tot un any de despesa sanitària a totes les comunitats autònomes i també a l’Estat.

La pràctica totalitat d’aquests diners van procedir de les arques de l’Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), amb una despesa de 51.303 milions d’euros. De moment només s’han recuperat 2.686 milions, un 5,23% d’aquesta inversió pública. La resta dels diners dedicats al rescat, fins als 61.500 milions l’han posat els mateixos bancs, a través del Fons de Garantia de Dipòsits, que han aportat 10.192 milions. És a dir, les mateixes entitats només s’han fet responsables d’un 16,5% de la factura total de la reestructuració bancària, sempre segons les dades del Banc d’Espanya.

Aquestes dades responen només a les aportacions directes de capital a les entitats financeres en problemes, a través de diversos instruments. Caldria sumar a aquesta quantitat altres formes d’ajudes, com els esquemes de proteccions d’actius, que asseguren pèrdues futures de les entitats nacionalitzades als compradors privats, tot i que la major part d’aquests esquemes els acaba pagant la indústria a través del Fons de Garantia de Dipòsits. En els 61.500 milions tampoc no hi ha incorporats els avals al deute del banc dolent ni les aportacions de capital directes, que superen els 2.000 milions d’euros. Tot i així, també hi ha algunes partides que es recuperaran de manera imminent, com la majoria dels avals atorgats a la banca, dels quals queden per cancel·lar poc més de 1.000 milions, i no hi ha pèrdua esperada. També falta per comptabilitzar la venda parcial de Bankia que l’Estat va fer als inversors, que encara no ha estat retornada a les arques públiques.

De cara al futur, l’Estat encara té possibilitats de recuperar més diners amb la venda de Bankia i del Banco Mare Nostrum, però tenint en compte el valor d’aquests bancs al mercat, amb prou feines es podrà recuperar un 20% del total de diners públics aportats, segons càlculs d’aquest diari. La realitat, doncs, va camí de desmentir vigorosament De Guindos.

De moment, els diners que s’han recuperat provenen de la devolució de les ajudes a Banca Cívica que va fer CaixaBank el 2013 (977 milions), els 782 milions obtinguts per la venda de CaixaBank al BBVA, els 712 milions obtinguts per venda de NovaCaixaGalicia i els71 milions per Evo. A més, també´hi ha 124 milions d’euros amortitzats anticipadament per Liberbank d’una emissió d’obligacions convertibles, i 20 milions més per una operació similar per part d’Ibercaixa.

Amb tot, les entitats que més diners han concentrat continuen encapçalades per Bankia, que ha rebut en total 22.424 milions d’euros. El Frob encara controla el 100% de la matriu de l’entitat, BFA, mentre que controla el 70% de Bankia. A aquesta entitat se li van atorgar 4.465 milions en primer rescat, el 2010, al qual s’hi van sumar els 17.959 milions d’euros que es van aportar el 2012, procedents del mecanisme europeu de rescat. En total, Europa ha anticipat 40.000 milions d’euros del total dels diners destinats a rescatar bancs a Espanya, que l’Estat ha d’anar tornant.

La segona entitat que més ajudes ha rebut ha estat CatalunyaCaixa, actualment integrada al BBVA. També és una de les que més trams d’ajudes ha rebut. El 2010 l’Estat va comprar preferents per valor de 1.250 milions, als quals es va sumar una injecció de capital de 1.718 milions un any després. El 2012 va arribar el rescat final, amb 9.084 milions d’euros de capital injectats més, que van suposar la nacionalització de l’entitat. Es va recuperar un 10% amb la venda.