Espanya és el setè país de la UE amb més ‘ni-nis’

Un 17% dels joves de l'estat espanyol d'entre 18 i 24 anys ni estudien ni treballen

El nou govern espanyol haurà de fer mans i mànigues per superar una de les assignatures pendents que té l’Estat: l’alt nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudien ni treballen, coneguts com a 'ni-nis'. El 2017, Espanya va ser el setè país de la Unió Europea on més 'ni-nis' hi havia, amb un 17,1%, segons dades de l'oficina europea d’estadística, Eurostat.

A la Unió Europea hi havia 38 milions de joves d’entre 18 i 24 anys el 2017. D'aquests, un 40,4% estudiava i un 27,4% tenia una feina. Però un 14,3% dels joves ni treballaven ni estudiaven. És a dir, 5,5 milions de joves (l’equivalent gairebé a tota la població d’Eslovàquia o Finlàndia) es troben en aquesta situació.

Espanya, una fàbrica de ni-nis

El país amb més 'ni-nis' és Itàlia, amb un 25,7%. El país, de fet, acaba d'escollir un govern populista que promet posar fi a part dels problemes de la societat del país. La segueixen Xipre, amb un 22,7%, i Grècia (21,4%), el país que té el percentatge d’atur juvenil més alt i que aquest estiu donarà per finalitzat el seu tercer rescat. La llista la continuen Croàcia (20,2%), Romania (19,3%) i Bulgària (18,6%) i, en la setena posició, hi ha Espanya. La mitjana a la UE de joves que ni estudien ni treballen és del 14,3%.

El 2006, just abans de la crisi, l'Estat tenia un percentatge de 'ni-nis' del 13,2%. El percentatge va passar al 22% l'any 2015, al 21,2% el 2016 i al 17,1% l'any 2017. Així, Espanya segueix reduint el percentatge, tot i que continua entre els països que més 'ni-nis' acumula de la UE.

D'altra banda, l’escletxa que separa el centre-nord d’Europa i el sud es fa palesa en algunes de les xifres. La forta economia dels Països Baixos també es demostra en el seu mercat laboral, en què registra el menor nombre de 'ni-nis', amb només un 5,3%. Altres països molt per sota de la mitjana europea són Eslovènia (8%), Àustria (8,1%) i Luxemburg i Suècia (8,2%).

La Comissió Europea aspira que, de cara al 2025, el 75% de les persones en edat de treballar tinguin una feina a la Unió Europea. Una xifra molt ambiciosa en què cal incloure els joves, però encara hi ha poques eines que ajudin a sortir d’una situació precària per trobar una feina o poder-se formar. El programa del Fons de Garantia Juvenil, nascut al 2013 en un dels pitjors moments de la crisi econòmica, és una de les mesures estrella de la UE, que ajuda a cofinançar amb els estats membres projectes de suport a joves perquè puguin trobar feina.

Segons les últimes dades disponibles, més de 600.000 'ni-nis' espanyols estan inscrits al Fons de Garantia Juvenil, una xifra molt més baixa de l'esperada, segons admeten des de l’executiu. A més, Brussel·les ja va fer un toc d’atenció al govern del PP per la falta de "bona gestió" sobre aquests fons europeus.

Més continguts de