Espanya torna a insistir al BCE que compri deute

BRUSSEL·LESLa prima de risc va superar divendres els 600 punts bàsics, una xifra que fins i tot el govern espanyol -que poques vegades diu les coses pel seu nom- admet que és "insostenible". Assetjat pels mercats i amb comunitats autònomes a punt de fer fallida, la desesperació de l'executiu de Mariano Rajoy és tal que ahir va tornar a fer una crida d'auxili al Banc Central Europeu (BCE), l'única institució europea que té a les seves mans frenar la pressió sobre la prima de risc a curt termini mitjançant la compra de bons espanyols al mercat secundari.

"Algú ha d'apostar per l'euro i, en aquests moments, mentre l'arquitectura d'Europa no es modifiqui, qui pot fer aquesta aposta és el BCE", va assegurar ahir el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. El ministre es va queixar de la dura resposta dels mercats als ajustos que ha fet el govern espanyol. Segons García-Margallo, els inversors responen "amb una bufetada" a cada reforma que fa el seu executiu.

El BCE, però, es mira l'agonia d'Espanya amb els braços plegats i sense indicis de voler fer cap gest per alleugerir la pressió dels mercats. És més, hi ha una norma no escrita, que el govern de Mariano Rajoy ha passat per alt, que diu que si un govern necessita que el Banc Central intervingui en el mercat secundari de deute, l'últim que ha de fer és demanar-ho obertament. El BCE gasta moltes energies a demostrar la seva independència i no rep amb gens d'entusiasme la intromissió dels governs en la seva política monetària.

No li agrada que li diguin què ha de fer. La mostra més evident és que ha ignorat totes les peticions d'auxili d'Espanya dels últims mesos. La institució que presideix l'italià Mario Draghi fa 19 setmanes que no compra deute sobirà de cap país. Ho havia fet amb anterioritat, però sempre deixant clar que la compra de bons al mercat secundari no era ni il·limitada ni eterna. El BCE considera que no és el seu paper treure les castanyes del foc als governs amb problemes i creu que la compra de bons per relaxar les primes de risc pot desincentivar els estats membres a fer reformes i ajustos.

Draghi, inflexible

En una entrevista publicada ahir al diari francès Le Monde , Draghi va subratllar que l'objectiu del BCE no és ajudar els governs. "El nostre mandat no és resoldre els problemes financers dels estats, sinó assegurar l'estabilitat de preus i contribuir a l'estabilitat del sistema financer amb una independència total", va assegurar. De fet, Mario Draghi s'ha mostrat molt més inflexible amb el programa de compra de bons que el seu predecessor en el càrrec, Jean-Claude Trichet. El francès es va mostrat més obert a activar el programa de compra de bons que no pas Draghi, que no mou un dit tot i la crítica situació d'Espanya.

Des de l'arribada al govern espanyol de Mariano Rajoy, la prima de risc gairebé s'ha duplicat. La prima espanyola, que mesura el diferencial amb el bo alemany a 10 anys, va obrir el 2012 amb 320 punts bàsics. En poc més de sis mesos i mig ha arribat als 610. Que la prima de risc pugi tant implica que l'Estat ha de pagar uns interessos prohibitius, per sobre del 7%, per finançar-se. Si la situació és puntual, no és tan greu, però que s'allargui setmanes o mesos vol dir que a l'Estat li surt tan car trobar liquiditat als mercats, que no li surt a compte. Grècia i Portugal van ser rescatats quan la seva prima va arribar als 578 i 537 punts respectivament, tot i que els seus interessos eren superiors al 7,26% que ara ha de pagar l'Estat.

Rajoy podria demanar al fons de rescat europeu la compra de bons sobirans, però fer-ho comporta un cost polític i econòmic. Ara per ara, la millor opció és la del BCE. Tot i la duresa de Mario Draghi amb Espanya, en l'entrevista a Le Monde també assegura que l'euro és "irreversible" i que "no hi ha tabús" per al Banc Central Europeu a l'hora d'impulsar polítiques per donar suport a la moneda única europea. El que no va avançar és si pensa reactivar la compra de bons.