Estafa i ruïna dels taxistes de Nova York
Un miler de conductors s’han declarat en fallida per la bombolla de les llicències del taxi
WashingtonTendim a oblidar aviat les lliçons de la història, però la que va deixar sense estalvis un miler de taxistes de Nova York i amenaça amb provocar la fallida de mil més és una lliçó d’abans-d’ahir. Durant el 2018, almenys vuit taxistes de la Big apple es van suïcidar aparentment per causes vinculades a la seva agònica situació econòmica. El gremi va acusar Uber i Lift de ser les principals causes de la seva misèria. Per què ells havien de pagar pel dret de conduir un taxi i un conductor al servei d’aquestes companyies no? El desavantatge sembla obvi. La reacció de l’Ajuntament va ser limitar temporalment la concessió de llicències per a aquest serveis.
Tot i això, una investigació del New York Times apunta a que aquesta és només la punta de l’iceberg. En efecte, des que Uber va aterrar a Nova York el 2011 els ingressos del taxi han caigut un 10%, però la conclusió del diari nord-americà és que la ruïna de molts taxistes hauria arribat igualment sense competència. L’explicació és en una trama financera similar a la que va provocar la fallida de l’economia el 2008 amb la bombolla immobiliària. Només que aquesta vegada en lloc de cases la qüestió anava de taxis i, concretament, de medallons.
El 1937 Nova York va crear els medallons, una ensenya de la qual disposen els vehicles per garantir que són taxis oficials. Cadascun costava 10 dòlars i la ciutat en va emetre 12.000. El propietari se’l podia vendre, però la meitat eren nominals. Al voltant del servei va anar creixent una indústria controlada per famílies propietàries de flotes que acostumaven a pagar als seus conductors per sota del salari mínim. Conduïen unes 60 hores setmanals. Al taxista li quedava l’opció d’intentar comprar un medalló. En cas d’haver-n’hi un de disponible, l’interessat pagava per avançat una generosa quantitat, i en cinc o deu anys podia ser seu. Era una inversió per garantir-se la jubilació. Durant 60 anys Nova York no va emetre nous medallons i el preu va anar pujant fins arribar als 200.000 dòlars el 1997.
El negoci del préstec
Tot va canviar amb el nou segle. Els hereus de les empreses del taxi, fills de les escoles de negoci, van ensumar el potencial dels medallons i van inflar el seu valor per oferir préstecs als conductors. Al voltant del taxi hi havia petites empreses de crèdit que vivien de donar crèdit per comprar medallons. Si antigament s’escrutava l’historial creditici del client, ara s’atorgaven sense control. Quan el preu del medalló pujava, els prestamistes animaven a refinançar el deute. A la festa s’hi van sumar els grans bancs, que es van aliar amb molts dels propietaris de flotes de taxi, que també eren prestamistes. Al cap i a la fi, no estaven tan vigilats com els bancs després de l’esclat de la crisi.
Els prestamistes licitaven a les subhastes per inflar el preu dels medallons. A finals del 2011 el seu preu va superar el milió de dòlars, més del doble del que els experts estimen com a valor real. Es va instal·lar el missatge que era una inversió segura i que el preu pujaria sempre. Es va empènyer perquè els taxistes aspiressin a tenir-ne un. La bombolla va esclatar el 2014. Els propietaris aconseguien guanyar uns 5.000 dòlars al mes, dels quals 4.500 els destinaven a pagar el préstec. Després del 2014, el preu del medalló va caure fins a un 90%. I el pitjor no va ser això, sinó que els taxistes havien firmat préstecs que no entenien: la majoria són de Bangladesh, l’Índia o el Pakistan i no dominen l’idioma.
Els préstecs eren plens de clàusules abusives. Sense saber-ho, signaven una confessió judicial que donava al banc via lliure per recuperar els seus diners. En molts casos, els interessos arribaven al 24% si el préstec no es pagava en tres anys. Un dels casos del New York Times mostra que es va concedir un préstec a un taxista per un medalló d’un milió de dòlars que l’obligava a tornar 1,7 milions. Els seus ingressos anuals eren de 30.000 dòlars.
Quan el preu del medalló pujava, podia refinançar el seu deute, però això s’ha acabat. 950 taxistes s’han declarat en números vermells i han perdut la seva valorada llicència. N’hi ha milers que deuen centenars de milers de dòlars després de patir una estafa possiblement legal de què l’Ajuntament se’n renta les mans.
