PANDÈMIA

Estrès i por, la nova realitat de la feina al súper

L’afluència més alta i la falta de respecte d’alguns clients castiga els empleats a les botigues d’alimentació
Una caixera treballant en un supermercat

El covid-19 ha posat el focus en els empleats de supermercats. De ser una professió sovint menyspreada ha passat a ser un dels principals serveis essencials. La fal·lera compradora i la falta de respecte per la seguretat d’alguns clients porten els treballadors al límit. Estrès és la paraula que més repeteixen per parlar d’aquestes últimes setmanes.

L’Eva treballa a la peixateria d’un supermercat. La pandèmia no li ha afectat els horaris, com sí que ha passat en altres empreses, però assegura que la feina ha canviat: “Es treballa diferent”, comenta. La raó? El canvi d’hàbits dels clients. “La gent compra molt compulsivament”, explica. Abans de la crisi del covid-19, el pic d’afluència de clientela als supermercats era els caps de setmana, però actualment és constant. “És horrible”, afirma.

En aquest aspecte, coincideix amb l’Ana, una treballadora d’un supermercat petit de l’àrea metropolitana de Barcelona. “La setmana abans del confinament va ser terrorífica”, afirma. L’Eva explica que en els primers dies de l’esclat de la pandèmia a Espanya va viure moments d’“histèria” dels clients, però que amb el pas dels dies es van adonar que el subministrament de les botigues estava plenament garantit.

Tot i així, totes dues coincideixen que no només l’afluència als supermercats ha crescut, sinó que, a més, es fan “compres molt més grans”. L’Eva recorda que un tiquet de peixateria era d’uns 15 euros, mentre que ara la majoria supera els 40 euros. “Si abans s’enduien mig salmó, ara se l’enduen sencer”, indica.

Aquest increment de les vendes té xifres i explica que gairebé totes les cadenes hagin contractat nou personal. A l’establiment on treballa l’Ana la facturació ha pujat un 150%, tot i que fonts sindicals apunten que en alguns súpers grans l’augment podria ser encara més alt.

Catalunya té 1.800 supermercats, 80 hipermercats i 2.100 punts d’autoservei repartits per Catalunya, on treballen unes 33.000 persones, entre personal de botigues i de magatzems, dels quals set de cada deu són dones, segons dades del sindicat CCOO.

Ambient d’estrès

El sector està regulat per un conveni col·lectiu, que s’ha de renegociar aquest any, i els sous bàsics es troben entre els 900 i els 1.000 euros mensuals bruts, depenent del tipus de contracte. No obstant, la majoria d’empreses inclouen complements salarials. Això fa que en algunes cadenes els sous pugin fins a una forquilla entre 1.100 i 1.400 euros.

A més de tenir una afluència més gran de gent, el tracte amb els clients ha canviat arran del coronavirus. “El problema és que la gent està molt nerviosa”, diu l’Ana. El principal escull amb què es troben els empleats de les botigues, explica, és que contínuament hi ha clients que incompleixen les mesures de seguretat. “Hi ha gent que no es vol posar els guants perquè diuen que no són empestats”, assenyala. L’Eva ho corrobora: “Et trobes de tot, però has de cridar l’atenció molt sovint”.

A més, molts locals també tenen problemes perquè els clients facin cua al carrer, per tal d’evitar que hi hagi massa gent alhora dins de la botiga, i no és estrany que arribin clients en parella. Les cues a l’interior dels supermercats també són problemàtiques perquè els compradors no respecten les distàncies entre ells. “La gent no ho entén”, lamenta l’Ana. Quan els empleats intenten fer complir les mesures de seguretat, no sempre reben una resposta correcta dels clients. “A vegades t’amenacen, i a unes companyes els van escopir a la cara”, explica.

Aquesta situació té un cost psíquic per als treballadors. “Estàs més espantada i tens molt d’estrès”, assegura l’Ana. Totes dues confessen haver patit algun moment d’angoixa, especialment pel tracte que reben d’alguns clients. “Sents impotència i arribes a casa i et poses a plorar”, diu l’Eva. L’Ana també admet haver plorat de la tensió en algun moment i assegura que han pujat les baixes de companys seus per ansietat.

Malgrat treballar en un ambient de molt d’estrès, cap de les dues se sent desprotegida. Les cadenes han proporcionat des del principi les mesures de protecció necessàries, des de guants fins a mascaretes o pantalles de plàstic. Així mateix, els equips de neteja treballen més que mai per desinfectar tant els espais de venda -amb especial cura de les parts que toquen els clients, com ara les neveres amb portes- com magatzems, vestidors i lavabos. “No tinc cap queixa”, diu l’Ana.

Malgrat això, és inevitable que els empleats dels súpers pateixin per si poden contagiar els familiars quan arriben a casa. “El primer que faig és posar les botes en una galleda amb aigua i lleixiu”, diu l’Ana. Abans de tenir cap contacte amb ningú de casa, doncs, primer de tot per precaució es renten les mans a fons, posen la roba a la rentadora i es dutxen. “Pateixes per la família, però ells porten molts dies tancats a casa i jo puc sortir cada dia una estona al carrer”, diu l’Ana.