ECONOMIA
Economia 20/06/2011

Europa deixa Grècia a l'espera de rebre més crèdits d'emergència

Els ministres de Finances dels països de l'euro ajornen fins al juliol la decisió d'atorgar 12.000 milions. Diuen que els grecs han d'endurir les mesures d'austeritat abans de rebre més diners

Agències
2 min
El nou ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, amb la seva homòloga francesa Christine Lagarde / EFE

LuxemburgEls responsables de les carteres de finances dels països de la zona euro han decidit aquesta matinada de dilluns ajornar la decisió final d'atorgar 12.000 milions d'euros més en crèdits d'emergència a Grècia. La raó ha sigut que, a parer general, el país ha d'introduir mesures més dures d'austeritat abans de rebre l'ajuda. Els ministres, que han estat reunits durant més de set hores, han dit que esperen poder atorgar els diners al mes de juliol. Els crèdits formen part del següent tram d'un rescat de 110.000 milions d'euros que la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van acordar per a Grècia. Per la seva banda, el govern grec ha advertit que necessita els crèdits per evitar no poder fer front als seus deutes.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però mantenint la pressió sobre Atenes, on l'oposició pública a l'austeritat ha anat creixent, els ministres insisteixen en el fet que el desemborsament dependrà del fet que el Parlament grec aprovi abans les lleis que conduiran a una reforma fiscal i a la venda de béns estatals. "Per moure els pagaments, necessitem estar segurs que el Parlament grec aprovarà el vot de confiança i suport al programa, així que la decisió es prendrà a començaments de juliol", ha dit el ministre belga de Finances, Didier Reynders.

Estabilitat política


El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha comentat, al final de la reunió, que cal comprovar també l'estabilitat política del país grec. "Hi haurà un vot de confiança al Parlament grec demanat pel primer ministre, aquest dimarts. Caldrà esperar el resultat i després caldrà esperar el vot final sobre el programa que Grècia s'ha compromès a tirar endavant amb els socis europeus i internacionals", ha dit Juncker. El comunicat consensuat pels ministres insisteix en la necessitat d'arribar a un acord entre les diferents forces polítiques gregues sobre les reformes econòmiques exigides per les institucions internacionals a canvi dels diners. "Atès l'abast, magnitud i naturalesa de les reformes requerides a Grècia, la unitat nacional és un requisit previ per a l'èxit", diu el text. 



Nou pla de rescat

En una declaració que s'ha fet pública després de la reunió, que s'ha celebrat a Luxemburg, els ministres també han anunciat que proposaran un segon rescat a Grècia, que no ha assolit els objectius de deute en el primer pla de rescat per marges considerables. El nou pla, que es podria fer públic a principis de juliol, inclourà més crèdits oficials i, per primer cop, una contribució d'inversors privats. S'espera que comprin de manera voluntària nous bons grecs i que mantinguin les inversions que ja han fet. La declaració no anuncia la quantitat del nou rescat, ni dóna detalls de la contribució privada més enllà de descriure-la com a "substancial". Fonts oficials de l'eurozona han dit a Reuters que s'espera que el nou pla financi Grècia a finals del 2014 i amb una quantitat pròxima als 120.000 milions d'euros. D'aquests, uns 60.000 serien nous crèdits oficials, 30.000 serien del sector privat i 30.000 més arribarien del procés de privatització a Grècia.

stats