LA SORTIDA DE LA CRISI

Europa aposta per les infraestructures (a la Xina)

Vol trencar el monopoli dels Estats Units a la zona

Fa un any i escaig, el president de la Xina, Xi Jinping, va anunciar la creació del Banc Asiàtic d’Inversions i Infraestructures (AIIB, en anglès), amb la possible incorporació de tots els països del continent, però amb la porta oberta a altres estats. Per aquesta porta hi han entrat el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, que han confirmat aquesta setmana la seva participació en una entitat que desafia el quasi monopoli nord-americà en el sector financer internacional.

“Volem contribuir amb la nostra llarga experiència en institucions financeres internacionals a la creació d’un nou banc que inclogui els estàndards més alts, i ajudar l’entitat a obtenir una bona reputació internacional”, va assegurar el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, per explicar la seva decisió. En termes molt semblants s’han expressat Itàlia i França.

El primer pas el va fer el Regne Unit la setmana passada, un moviment britània més cap a Pequín. En diplomàcia, un gest és sempre significatiu: primer la tèbia resposta sobre les protestes a Hong Kong i ara converitr-se en el primer país europeu que confirmava la seva participació a l’AIIB. L’aliat per excel·lència dels Estats Units desafia Washington per formar part d’una entitat que competeix amb el Banc Mundial o el Banc Asiàtic de Desenvolupament, tots dos amb capital majoritari nord-americà. Londres va confirmar que formaria part de l’entitat asiàtica i, en canvi, s’ha desmarcat de la iniciativa del pla Juncker, fet que l’allunya de Brussel·les, amb la vista posada en les eleccions generals del maig, en què els euròfobs van al capdavant dels sondejos, i del referèndum de sortida de la UE, previst per al 2017.

La petició de Washington

La nova entitat, que va néixer per iniciativa de la Xina, té un capital inicial de 50.000 milions de dòlars que està destinat a la inversió d’infraestructures a l’Àsia. Els Estats Units, veient l’ofensiva de Pequín, van demanar als països europeus que no s’hi adherissin, però l’economia i el creixement del 7% de la Xina són massa temptadors. Molt més que invertir en projectes a la Unió Europea. El vicepresident de la Comissió Europea d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, ha estat durant els últims mesos de gira pels 28 per tractar de convèncer que inverteixin en el pla Juncker i motivar així potencials inversors.

Fins ara només han confirmat la participació en el fons Juncker França, Alemanya i Itàlia, tots tres estats amb 8.000 milions d’euros cadascun, i Espanya amb 1.500 milions. Segons Grégory Claeys, analista de Bruegel -un think tank amb seu a Brussel·les-, la participació d’alguns estats en els dos projectes és una manera “d’influenciar” i motivar la inversió d’empreses tant a l’Àsia com a Europa. No obstant, Claeys creu que la controvèrsia és més política que econòmica. Considera que amb la creació de l’AIIB, els Estats Units perden influència en el seu gairebé monopoli dins del sector financer. Claeys recorda que han sigut els Estats Units els que gairebé han “empès” els països asiàtics a crear un nou banc de desenvolupament perquè Washington mai no ha deixat als estats emergents tenir un paper més important en el sector.

Qüestió de poder

Però l’equilibri de forces comença a canviar i la Xina ja és la segona potència econòmica del món. Claeys considera “contraproduent” i fruit d’“un mal càlcul” les pressions de Washington als seus aliats europeus. Segons Pierre Defraigne, director de la Fundació Madariaga a Brussel·les, el país nord-americà està intentant frenar la influència de l’est en un ordre mundial que ja no és unidireccional.

Més continguts de