Europa investiga si l'estat francès va eludir impostos a Luxemburg

L'antiga GDF Suez, amb França com a primer accionista, podria haver rebut avantatges il·legals

Brussel·les ha tornat a la càrrega contra un nou cas d'elusió fiscal, aquest cop a una companyia no només europea sinó amb una participació majoritària de l'estat francès. Brussel·les va obrir ahir una investigació formal contra l'empresa d'energia Engie (coneguda abans com a GDF Suez) perquè sospita que es va aprofitar d'un avantatge fiscal il·legal a Luxemburg que li va permetre eludir el pagament d'impostos. La multinacional, que té com a primer accionista l'estat francès (amb un 32% del capital, molt per sobre del 2,3% que té el segon principal accionista), té quatre empreses al Gran Ducat.

El 2008, dues de les seves companyies (Treasury Management i LNG Supply) es van beneficiar d'avantatges fiscals sobre dues transaccions financeres similars que es van fer entre les empreses del grup GDF Suez. Les transaccions són préstecs que es poden convertir en capital amb un interès zero per a l'empresa que emet els diners. A més, poden ser gravades de forma diferent en funció del tipus de transacció, capital o deute, "però una empresa no es pot beneficiar del millor de cada opció en una mateixa transacció", va explicar ahir la comissària de competència, Margrethe Vestager.

Brussel·les ara sospita que el 2009 i el 2011 hi va haver dues transaccions entre les empreses en què van rebre un tractament fiscal gràcies al qual ningú no pagava cap impost: ni el que emetia la transacció ni el que la rebia. La Comissió Europea creu que les transaccions eren considerades alhora deute i capital, i això permetia que en cap cas es tributés. "És un tractament incoherent dins d'una mateixa transacció", alerta l'executiu comunitari.

Tractament favorable

Brussel·les ha obert ara la investigació per dirimir si realment hi va haver aquest tractament fiscal selectiu que li va permetre eludir impostos. Des de l'executiu recorden que no persegueixen els 'tax rulings' (acords entre empreses i governs que permeten a les companyies saber a l'avançada quin serà el tractament fiscal que els aplicaran al país i obtenir avantatges). La il·legalitat és quan un estat decideix afavorir una empresa i no una altra, cosa que distorsiona la competència.

"Examinarem acuradament les decisions fiscals emeses per Luxemburg a GDF Suez", va afirmar Vestager. "Sembla que contradiuen les normes fiscals nacionals i permeten que GDF Suez pagui menys impostos que altres empreses", va afegir. "El resultat final és que una proporció significativa dels beneficis registrats per GDF Suez a Luxemburg a través dels dos 'tax rulings' no estan gravant gens".

En el moment en què hi va haver les pràctiques que ara investiga la Comissió Europea, l'actual president de la institució, Jean-Claude Juncker,  era el primer ministre de Luxemburg. Amb tot, el polític sempre ha assegurat que desconeixia tot el sistema d'enginyeria fiscal amb què el seu país beneficiava les grans multinacionals.

Luxemburg ho nega

L'actual govern del Gran Ducat va assegurar ahir que "no es va concedir cap tractament fiscal especial o avantatge selectiu a les empreses del grup Engie a Luxemburg". L'anunci es va fer després que Vestager comencés ahir un viatge a Washington en plena crisi entre les dues bandes de l'Atlàntic. Primer, per les dificultats de seguir endavant amb l'Acord de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (l'anomenat TTIP) i després, especialment, per les crítiques de Washington contra les sancions de la Comissió Europea a empreses nord-americanes, l'última contra Apple, que ha de tornar 13.000 milions en concepte d'impostos no abonats a Irlanda, una decisió que l'empresa tecnològica ja ha dit que recorrerà davant els tribunals. Brussel·les va negar ahir les acusacions que es llancen des dels Estats Units, segons les quals suposadament es persegueix més empreses de l'altra banda de l'Atlàntic que d'europees. "Estem investigant un gran nombre d'acords fiscals, més de mil en 23 estats membres. Hem pres decisions sobre empreses amb seu als Estats Units i també a Europa", va recordar un portaveu.

Encara queden pendents diversos casos, com els de dues multinacionals nord-americanes Amazon i Mcdonald's, també a Luxemburg. En aquest últim cas, la cadena de menjar ràpid podria haver de pagar 500 milions en concepte d'impostos no tributats. El cas es va obrir l'any passat, però la Comissió Europea assegura que encara l'investiga.