Europa posa una muralla a la Xina
La UE establirà límits a l’entrada de capital de tercers països en empreses europees estratègiques
Brussel·lesLes inversions de la Xina a la Unió Europea han crescut espectacularment els últims anys: un 600% entre el 1995 i el 2015. Altres potències emergents, especialment el Brasil, també han posat els països europeus en el seu punt de mira a l’hora d’invertir. Que Europa atregui els inversors són bones notícies per a l’economia, però Brussel·les considera necessari vigilar millor les inversions de tercers països en sectors estratègics, com l’energia i les telecomunicacions, que puguin suposar una amenaça per a la seguretat. L’executiu comunitari ha posat sobre la taula una proposta legislativa -impulsada pel president de França, Emmanuel Macron- per posar en marxa un mecanisme europeu per supervisar les inversions estrangeres a la UE i recomanar-ne el veto si suposen un perill.
Els estats membres estaran més ben protegits davant de possibles amenaces comercials. El que proposa Brussel·les és un sistema similar al del Comitè sobre Inversió Estrangera dels Estats Units, que atorga poders al president del país per bloquejar inversions estrangeres en alguns sectors. “Si una empresa pública estrangera vol comprar un port europeu, una part de la nostra infraestructura energètica o una empresa de tecnologia de defensa, l’adquisició no només s’ha de fer amb transparència, estudi i debat. Tenim la responsabilitat política de protegir la nostra seguretat col·lectiva si és necessari”, afirmava el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a mitjans de setembre.
Segons la proposta legislativa, pendent de negociació entre els 28, l’última paraula la tindrà el govern de l’estat membre on es farà la inversió. La UE no podria imposar un veto. El text de la proposta no ho diu, però la mesura està dirigida especialment a la Xina. De fet, Pequín s’ha sentit directament al·ludit i ja ha criticat la idea. “Tancant portes no es pot aconseguir el desenvolupament”, va assegurar al setembre el portaveu d’Exteriors de la Xina, Lu Kang, poc després d’anunciar-se la iniciativa. Tot i les crítiques, la Xina imposa importants restriccions a la inversió estrangera.
Alemanya reacciona
Alguns estats membres ja s’han protegit individualment de les inversions estrangeres no desitjades. El govern d’Angela Merkel va ampliar els seus poders per vetar adquisicions d’empreses alemanyes per part d’inversors forans aquest estiu, després del cop que va suposar que el fabricant d’electrodomèstics líder a la Xina, Midea, aconseguís el control de la principal companyia de robòtica alemanya, Kuka. Midea va ampliar les seves participacions fins a obtenir el 76% d’una de les empreses bandera d’Alemanya.
“La raó d’aquest mecanisme és protegir interessos estratègics però també evitar que les empreses públiques xineses, que tenen un finançament per sota del mercat i d’altres tipus de subsidis, distorsionin el mercat europeu”, subratlla Alicia García-Herrero, analista del think tank europeu Bruegel. El mecanisme servirà per poder frenar inversions d’un país on gran part de les grans empreses tenen participació estatal. “Els inversors xinesos a Europa estan sovint connectats a l’estat xinès, fet que potencialment planteja qüestions de seguretat nacional que poques vegades són examinades pels estats membres”, assegura André Sapir en un document d’anàlisi publicat per Bruegel.
Gir proteccionista?
La UE, gran defensora del lliure comerç, sembla haver fet amb aquesta proposta un pas cap al proteccionisme. Brussel·les, però, ho nega. “La UE té i seguirà tenint un dels règims d’inversió més oberts del món […]. Tanmateix, no poden tancar els ulls davant el fet que, en certs casos, les absorcions estrangeres d’empreses poden perjudicar els nostres interessos”, afirma el vicepresident de la CE, Jyrki Katainen.
Els experts consultats creuen que és exagerat considerar que Europa deixa de ser liberal en matèria comercial. “Més que un gir cap al proteccionisme, estem parlant d’una racionalització i de més coordinació amb les mesures de cada estat membre, de tal manera que la UE pugui identificar potencials amenaces sobre interessos estratègics”, explica Antonio Hernández, soci responsable de mercats de la consultora KPMG. Segons Hernández, la manca d’un marc legal a nivell comunitari no només dificulta l’avaluació dels riscos sinó que també “crea incertesa als inversors estrangers que han d’enfrontar-se a diferents marcs de supervisió”.
