Europa proposa un nou pla Juncker per al 2021

L’executiu comunitari insisteix que el pla Juncker segueix sent una garantia d’èxit per ajudar la inversió a la UE, que tot i això continua sent minsa

El conegut com a pla Juncker ja té hereu. La Comissió Europea va proposar ahir la creació del programa InvestEU, una proposta que pretén substituir el pla estrella de l’executiu en el període 2021-2027, quan entrin en vigor els nous pressupostos europeus.

El pla Juncker va néixer el 2014 amb l’objectiu de compensar l’abrupta reducció de la inversió com a conseqüència de la crisi econòmica a la UE i que pretenia mobilitzar una inversió de 315.000 milions d’euros en quatre anys. Després d’una ampliació, el pla expira el 2020, i l’actual Comissió vol acabar el seu mandat amb la feina ja feta i assegurar que la inversió continuarà.

L’InvestEU disposarà d’un pressupost de 15.200 milions d’euros, amb una garantia de 38.000 milions d’euros que ha de convèncer empreses públiques, però sobretot privades, de la seguretat d’invertir en projectes a la Unió Europea. L’objectiu és ambiciós: mobilitzar 650.000 milions d’euros d’inversió en set anys, mentre que l’actual pla Juncker, de moment, ha mobilitzat 290.000 milions en quatre anys, lluny dels objectius inicials. Malgrat tot s’espera arribar als 500.000 milions d’aquí al 2020. El plantejament seguirà sent el mateix: s’aprovaran projectes en què s’ofereixi un valor afegit i que ajudin a complir els objectius marcats per la Unió Europea. Es tracta de sectors com el de les energies renovables o en àmbits en què la inversió sigui necessària, com ara les infraestructures, la investigació i la recerca o les ajudes a les petites i mitjanes empreses.

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) seguirà sent el principal soci financer, tot i que amb l’InvestEU Brussel·les proposa per primera vegada que bancs i altres institucions públiques hi participin a través de crèdits. Durant els gairebé quatre anys que porta en marxa el pla Juncker el BEI s’ha centrat especialment en projectes amb un valor segur i en sectors com els dels transports i de l’energia, en què el risc és molt petit. És per això que el banc europeu manté una qualificació creditícia de triple A, la màxima possible. No obstant, Brussel·les vol canviar aquesta tendència i pretén apostar per inversions amb un grau de risc lleugerament més elevat. A banda, s’oferirà als estats membres transferir una part dels fons de cohesió per ajudar en projectes InvestEU, i així oferir garanties a futurs inversors.

L’executiu comunitari insisteix que el pla Juncker segueix sent una garantia d’èxit per ajudar la inversió a la UE, que tot i això continua sent minsa, especialment en recerca i innovació, un fet que redueix la competitivitat dels 28, tal com admeten des de Brussel·les. A banda, el nivell d’inversions en infraestructures també s’ha reduït: el 2009 va arribar a ser del 2,2% del PIB de la UE, mentre que el 2016, quan el pla Juncker ja funcionava, aquest percentatge va ser de l’1,8% segons càlculs comunitaris. De fet, i arran de la crisi econòmica, la UE va perdre un 15% d’inversió, un nivell que encara no ha recuperat.

Etiquetes

Més continguts de