ECONOMIA
Economia 23/05/2020

Evitar el “bloqueig emocional” al perdre la feina en plena pandèmia

Sense coixí econòmic ni social, l’angoixa creix. Però quedar-se a l’atur també pot ser una oportunitat per reinventar-se

Mireia Esteve
4 min
Evitar el “bloqueig emocional” al perdre  la feina  en plena pandèmia

BarcelonaPerdre la feina té un impacte emocional i psicològic en qualsevol situació. I es pot agreujar en un context d’incertesa com és el d’una crisi sanitària generada per una pandèmia. El coronavirus ha fet estralls en l’economia de tots els països del món i en la vida de molts treballadors, que han vist com perdien la feina sense poder fer-hi res o s’han vist forçats a quedar-se a casa amb la incertesa de si continuaran cobrant al dia o si tornaran al seu lloc de treball. Amb el precedent de la crisi econòmica del 2008 encara viu, la psicòloga experta en salut professional i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Dolors Liria adverteix que tot plegat pot generar un “bloqueig emocional”, i cal evitar-lo perquè no es converteixi en el principal obstacle a superar en un escenari advers. L’angoixa, esclar, pot variar en funció del coixí econòmic i social de cada persona.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Albert: És dur. Tendeixes a decaure anímicament

L’Albert (nom fictici) va arribar a Barcelona, dormint d’alberg en alberg i a vegades també al carrer, per recuperar part de la seva família després d’una ruptura. Va superar a poc a poc totes les dificultats i des de fa un temps que havia aconseguit treballar i llogar una habitació. Semblava que la vida començava a estabilitzar-se fins fa dos mesos, quan el covid-19 va tornar a colpejar-lo. El va deixar sense feina, sense la prestació d’atur i sense ingressos. “És dur. Tendeixes a decaure anímicament i psicològicament, perquè estàs tancat i no generes cap ingrés”, explica. Càritas l’ha ajudat a pagar el lloguer de l’habitació durant aquests mesos i li ha donat acompanyament psicològic. “No tenir recursos que et sostinguin és el factor que es pot controlar menys”, reconeix Dolors Liria, que subratlla que mantenir l’estabilitat emocional és una de les claus per sobreposar-se a la situació, malgrat tot. A l’Albert l’ajuda molt la teràpia que segueix per telèfon amb els psicòlegs de Càritas, mentre espera cada dia que li truquin de l’empresa on treballava per tornar-hi i poder reactivar una altra vegada la seva vida.

Xavi Arnal: Tens la incertesa de fins quan pot durar aquesta situació

“Patir angoixa és natural i és lògic en una situació adversa”, explica Liria. Una angoixa que el Xavi sentia quan passaven els dies i l’Estat no li pagava el 70% del seu sou, després que l’empresa on treballa hagués aplicat un ERTO a bona part de la plantilla. Va arribar a trigar 18 dies a cobrar-lo. El Xavi, però, assegura que va intentar sentir “l’angoixa justa”, tot i que admet: “Un mes tothom l’aguanta, però tens la incertesa de fins quan durarà aquesta situació”. A la situació del Xavi se li va afegir haver d’estar aïllat en una habitació de casa seva amb símptomes de covid-19, tot i que no li van arribar a fer mai cap test. Ara ja fa unes setmanes que els símptomes han remès i intenta sobreposar-se a la situació i amb la seva parella aprofiten els dies sortint a passejar i fins i tot pintant alguna habitació de casa.

Isa Casalins: M’ho he pres com una oportunitat

La cap de l’Isa l’havia citat el 7 d’abril a dos quarts de sis de la tarda per acabar de perfilar alguns temes que tenien entre mans. La videoconferència, però, no va anar per aquí, sinó que quan es va connectar l’Isa es va trobar amb tres persones de l’empresa, entre elles la seva cap, que li van comunicar que l’acomiadaven. No feia ni sis mesos que hi treballava i, sense entendre els arguments de l’empresa, es quedava sense feina en plena pandèmia. “A ningú li agrada que el facin fora de la feina, però jo m’ho vaig prendre com una oportunitat”, explica. A l’Isa li agrada molt escriure, s’ha apuntat a cursos d’escriptura i també a ioga, perquè no vol desaprofitar el temps que fins ara no tenia. De moment, té cinc mesos d’atur garantit i el cert és que aquest coixí econòmic i el suport emocional de la seva família l’han ajudat a prendre-s’ho diferent. “És molt important poder trobar suport en les persones que tenim al voltant”, explica la psicòloga Dolors Liria. “Hem d’estar bé emocionalment per buscar noves oportunitats”, afegeix. I això és el que ha intentat fer l’Isa, que també dedica una estona a la setmana a buscar feina.

Damien Digonnet: “Angoixa no, però veus que el futur no és esperançador”

L’empresa on treballava el Damien havia proposat als seus treballadors continuar treballant el 100% de les hores, però cobrar un 70% del seu sou, sense acollir-se a un ERTO. El Damien no va acceptar aquestes condicions i el van acomiadar. No feia ni un mes que treballava en aquesta empresa -havia començat en plena epidèmia, a mitjans d’abril- i el 15 de maig va ser el seu últim dia. “Em molesta molt l’actitud de la gent que pensa que té una mica de poder”, diu, i reconeix que les maneres com el van acomiadar li van “doldre”. “És important comunicar amb tacte i de manera clara, sense incerteses ni incongruències”, recomana la psicòloga Dolors Liria a les empreses. Considera que és un factor molt important a l’hora de no contribuir als efectes psicològics negatius de perdre la feina. El Damien ja està tramitant l’atur i intenta adaptar-se a la nova situació. S’ha proposat prendre-s’ho com una manera de reinventar-se i pensar com vol encarar el futur. “Tinc dies de tot. Angoixa de moment no, però sents que el futur i el panorama no és esperançador”, admet.

stats