Competència anuncia una investigació a les grans constructores perquè van constituir un càrtel per repartir-se l'obra pública

Les empreses investigades són ACS, Ferrovial, OHL, FCC, Sacyr, Acciona i Isolux Corsán

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert expedient sancionador contra les grans constructores del país després de detectar "indicis racionals" que van constituir un càrtel per intercanviar informació i restringir la competència en la licitació d'obres d'infraestructures públiques.

ACS, Acciona, FCC, Ferrovial, OHL, Sacyr o Isolux Corsán són les set companyies investigades pel regulador, que ha fet inspeccions a les seus i les oficines de quatre d'aquestes companyies. La CNMC explica que l'expedient té l'origen en una "determinada documentació" trobada durant la instrucció d'una altra investigació que, a més, no té res a veure amb el cas investigat.

Així, davant aquesta informació i la documentació trobada en els escorcolls, l'organisme que presideix José María Marín Quemada conclou que hi ha "indicis racionals" que aquestes empreses van cometre "possibles infraccions" de la llei de la competència.

Reunions setmanals

Segons la CNMC, aquestes set constructores havien constituït un grup "estable i formal" en què, setmanalment, abordaven la preparació d'ofertes tècniques per concórrer a contractes d'obres licitats per diferents administracions públiques.

Per a la CNMC, aquestes pràctiques suposen la conformació d'un càrtel per arribar a acords i intercanviar informació entre empreses amb la finalitat de restringir la competència.

A partir d'ara s'inicia un període màxim de 18 mesos per instruir l'expedient, l'obertura del qual no prejutja el resultat final de la investigació.

El precedent de les escombraries

Pel que fa a les grans constructores, s'enfronten a aquest expedient després que algunes també quedessin emmarcades en l'expedient sobre el denominat 'càrtel de les escombraries', que la CNMC va reobrir al maig després que l'Audiència Nacional anul·lés la resolució que havia dictat el 2015 i que va suposar una històrica multa de 90 milions d'euros.

Més continguts de