Economia 06/10/2020

FCC fa caixa a Catalunya desfent-se de les autopistes amb peatge a l'ombra

L'empresa ven a un fons francès Cedinsa, la línia 9 i la Ciutat de la Justícia per 409 M€

Xavier Grau Del Cerro
3 min
Cedinsa ven a Torrot una ‘start-up’ tecnològica de sensors

BarcelonaNou canvi de mans en la propietat de la principal concessionària d'autopistes amb peatge a l'ombra de Catalunya. La constructora FCC s'ha venut la seva participació majoritària a Cedinsa, l'empresa que explota l'Eix Transversal, l'Eix d'Aro, l'Eix del Llobregat i l'Eix del Ter, al fons francès Vauban Infrastructure Partners.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Cedinsa va néixer com una concessionària d'autopistes amb peatge a l'ombra participada per les constructores FCC, Copisa, Copcisa i Comsa, però després de diversos moviments accionarials, no sense polèmiques i desavinences entre els socis, FCC va aconseguir fa un any la majoria en la companyia. La història de Cedinsa ha tingut les seves polèmiques, com el rescat per part de la Generalitat de l'autovia Vic-Ripoll.

Ara la constructora que controla el magnat Carlos Slim ha venut el seu 51% de Cedinsa a Vauban. En l'operació també s'hi han inclòs altres participacions de FCC en concessions a Catalunya: el seu 49% a Ceal, la concessionària del tram 1 de la línia 9 del metro de Barcelona, i el 29% d'Urbicsa, la concessionària de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet.

La transacció s'ha fet per 409,3 milions d'euros, i FCC obtindrà una plusvàlua (uns guanys) de 160 milions d'euros, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Millora del balanç

La venda, segons ha informat FCC, obeeix a la seva estratègia sobre el negoci de concessions i permetrà a l'empresa millorar la posició de tresoreria del grup, alhora que desconsolida 717 milions d'euros del seu deute financer.

El tancament de l'acord està subjecte a l'obtenció de les autoritzacions habituals en aquest tipus d'operacions, entre les quals hi ha les administratives i de les autoritats reguladores corresponents.

La història de Cedinsa va lligada a la falta de recursos per fer infraestructures públiques i la crisi financera. L'empresa va néixer com una UTE (unió temporal d'empreses) a finals del 2003 per construir l'autovia entre Puig-reig i Berga.

Però quan va arribar el tripartit al Govern i es va impulsar el mètode del peatge a l'ombra, Cedinsa es va constituir en empresa, participada per quatre grans constructores amb seu a Catalunya –FCC, Comsa, Copisa i Copcisa–, que volien constituir-se en una autèntica alternativa a Abertis, l'empresa que dominava clarament el sector de les concessions.

Cedinsa va anar obtenint autovies de la Generalitat. A la C-25 (Eix Transversal) la van seguir la C-16 (de Sant Fruitós de Bages a Berga), la C-17 (Centelles-Ripoll) i l’Eix d’Aro (Maçanet - Platja d’Aro).

Però les infraestructures tenen un elevat cost financer i la crisi que es va iniciar el 2008 va passar factura a l'empresa. Les constructores que formaven part de l'accionariat es van veure pressionades pels bancs a vendre els seus negocis fora de la construcció per reduir el deute.

Dins de Cedinsa es va viure un llarg estira-i-arronsa entre les empreses que en formaven part, fins que l'any 2019 es va resoldre. El novembre passat FCC va elevar la seva participació fins a un 51%. Copisa Concesiones va ampliar el seu percentatge fins el 24,5% i Comsa va traspassar i va ampliar la seva participació a Mircom, fins a un 24,5%. Tant Copisa Concesiones com Mircom estan participades majoritàriament pel fons Mirova.

104 milions en dividends

Cedinsa ha sigut una participació rendible per als seus accionistes. L'empresa ha repartit 104 milions en dividends als accionistes del 2015 al 2019. Aquest últim exercici, coincidint amb la reestructuració accionarial, els dividends es van disparar i van passar de 19 milions el 2018 a 32 milions el 2019, dels quals 18 milions amb càrrec als resultats de l'exercici i 14 milions a càrrec de les reserves voluntàries.

stats