La crisi de Bankia en 5 claus
És l'entitat amb més exposició immobiliària i es considera que del seu futur depèn el sanejament del sector financer La majoria d'experts consideren que l'èxit oel fracàs de la reforma financera dependrà del futur de Bankia, ésa dir de si és considerada solvent pels mercats, cosa que ara mateixno succeïx. El Banc d'Espanya va aprovar el pla financer presentatper Bankia però li va demanar mesures addicionals. Segons hanconfirmat a l'ARA fonts financeres, el ministeri d'Economia i el Bancd'Espanya preparen un pla de sanejament de Bankia. El pla inclou canvis de govern corporatiu queja s'han produït amb la dimissió de Rato, i podria suposar tambéla concessió de préstecs a un tipus d'interès a preu de mercat, alvoltant del 8%. Es tractaria de bons convertibles en accions -unapossibilitat que permet la reforma financera- que, segons el govern,no són ajudes de l'Estat perquè computen com a deute públic peròno com a dèficit. Amb aquestes ajudes Bankia podria incrementar lesseves dotacions i guanyar solvència a partir del sanejament delsseus balanços d'actius immobiliaris tòxics. A més, l'executiu aprovarà aquest divendresun decret que permetrà a les entitats crear societats independents,on tindran una participació minoritària, a les quals podran vendre-sempre que hagin complert les exigències de provisions de lareforma financera- els seus actius en totxo, que quedarien per tantsanejats dels seus balanços.
MadridEl president de Bankia, Rodrigo Rato, ha anunciat la seva dimissió davant l'imminent rescat del banc. El govern espanyol prepara un pla per sanejar l'entitat que podria rondar els 7.000 milions d'euros. Aquesta és la història del banc, en 5 claus.
1. Els orígens
Bankia va néixer oficialment el febrer del 2011 fruit de la integració de set caixes d'estalvi. Caja Madrid va liderar el projecte i va sumar-hi sis entitats més: Bancaixa, Caja de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia, Caixa Laietana i Caja Rioja. Abans de ser president de Bankia, Rodrigo Rato va convertir-se en el màxim responsable de Caja Madrid el gener del 2010. El juliol del 2011, Bankia va sortir a borsa amb un descompte del 60% del seu valor comptable.
2. L'exposició immobiliària
Bankia és l'entitat financera espanyola amb més exposició immobiliària i la que ha rebut més ajudes públiques, fins als 5.000 milions d'euros. Segons els comptes consolidats del 2011 –que no han sigut auditats– el grup Banco Financiero i de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia, té actius immobiliaris problemàtics per valor de El conjunt del sector financer espanyol té una exposició immobiliària dubtosa de 184.000 milions.
3. El pes al mercat
Bankia disposa de 10 milions de clients i més de 400.000 accionistes. Al tancament del 2011, tenia una quota de mercat de l'11% en crèdits i del 10,7% en dipòsits. L'entitat va guanyar l'any passat 309 milions, un 13% menys que el 2010 i 100 milions menys que el seu objectiu. Els ingressos van caure un 26% i la taxa de morositat va augmentar fins al 7,63%, des del 5,52% del 2010, amb una ràtio de cobertura del 45,1%. Bankia ha tancat 800 sucursals i ha realitzat un ajust de plantilla equivalent al 25% de tot el sector financer espanyol. És una de les entitats que ha adquirit més diners barats de les subhastes de liquiditat del Banc Central Europeu (BCE) amb crèdits a l'1%.
4. Els requisits de la reforma financera
La reforma financera aprovada pel govern espanyol requereix al conjunt del sector unes provisions de 52.000 milions d'euros per rebaixar el valor dels seus actius immobiliaris dubtosos fins a preus de mercat, és a dir, perquè siguin creïbles i els puguin vendre. L'objectiu és sanejar el sector i millorar la solvència de les entitats per tal que puguin millorar el seu finançament exterior i reobrir l'aixeta del crèdit.
Bankia havia d'aprovisionar-se de 5.070 milions i el seu pla era fer-ho en solitari i sense necessitat d'ajudes públiques. El Banc d'Espanya va aprovar aquest pla però va introduir-hi alguns matisos que han provocat la dimissió de Rato. Dels 5.070 milions dels quals s'ha d'aprovisionar, Bankia ja ha cobert 2.443 milions. L'entitat assegura que disposa de la seva pròpia generació de resultats per fer front a la resta de l'impacte, i a més preveu la venda de més participades, noves operacions de canvi de deute i un matalàs de provisions genèriques de 1.100 milions. Tot i així, haurà de generar aquest any resultats per import d'uns 700 milions i un matalàs de capital d'uns 500 milions.
5. La solució
La majoria d'experts consideren que l'èxit o el fracàs de la reforma financera dependrà del futur de Bankia, és a dir, de si és considerada solvent pels mercats, cosa que ara mateix no succeeix. El Banc d'Espanya va aprovar el pla financer presentat per Bankia però li va demanar mesures addicionals. Segons han confirmat a l'ARA fonts financeres, el ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya preparen un pla de sanejament de Bankia. El pla inclou canvis de govern corporatiu que ja s'han produït amb la dimissió de Rato, i podria suposar també la concessió de préstecs a un tipus d'interès a preu de mercat, al voltant del 8%. Es tractaria de bons convertibles en accions –una possibilitat que permet la reforma financera– que, segons el govern, no són ajudes de l'Estat perquè computen com a deute públic però no com a dèficit. Els experts consideren que l'entitat podria necessitar entre 5.000 i 10.000 milions. Amb aquestes ajudes Bankia podria incrementar les seves dotacions i guanyar solvència a partir del sanejament dels seus balanços d'actius immobiliaris tòxics. El Fons Monetari Internacional (FMI) ja va demanar fa dues setmanes mesures addicionals a Bankia i va considerar que caldrien noves ajudes públiques per al sector financer.
A més, l'executiu té previst aprovar aquest divendres un decret que permetrà a les entitats crear societats independents, on tindran una participació minoritària, a les quals podran vendre –sempre que hagin complert les exigències de provisions de la reforma financera– els seus actius en totxo, que quedarien per tant sanejats dels seus balanços.
