L’FMI avisa Trump contra la seva política d’aranzels
La imposició d’aranzels no és una solució per reduir el dèficit comercial que mantenen els Estats Units, diu l'informe de la institució que presideix Christine Lagarde
BarcelonaLa imposició d’aranzels no és una solució per reduir el dèficit comercial que mantenen els Estats Units, ja que el que realment afecta la balança comercial són les condicions macro-econòmiques dels països. Així ho afirma un informe del Fons Monetari Internacional (FMI) en el que sembla una clara advertència a la política d’aranzels de l’administració Trump.
La institució que presideix Christine Lagarde dedica part del seu informe Perspectiva econòmica mundial a les conseqüències que tindran els aranzels en el comerç bilateral entre països. Les conclusions de l’anàlisi, segons detalla Europa Press, assenyalen que l’evolució del balanç comercial en les últimes dues dècades ha sigut creada per “factors macroeconòmics” com ara la demanda agregada, la producció total a escala nacional, les polítiques econòmiques, la demografia i els cicles de crèdit.
“Per contra, els canvis en els aranzels bilaterals han jugat un paper menor en l’evolució dels balanços comercials”, subratlla l’organisme amb seu a Washington, que afegeix que l’efecte dels gravàmens sobre importacions i exportacions ajuda a “donar forma” a la divisió internacional del treball, motiu pel qual els aranzels tenen “importants efectes” en la productivitat, la producció i l’ocupació a llarg termini.
L’FMI ha indicat que, “tret que canviïn les condicions macroeconòmiques”, dirigir els aranzels a un determinat balanç comercial amb un país només provocarà un desviament comercial que “compensarà” qualsevol canvi en els balanços de comerç bilaterals.
Mèxic, el Canadà, Corea o el Japó
L’organisme internacional ha exemplificat aquesta situació amb el cas dels Estats Units i la Xina, sumits en una guerra comercial on es comença a albirar una solució. L’FMI afirma que en cas que Washington apliqués els seus gravàmens sobre importacions de productes xinesos durant un llarg període de temps, l’únic que passaria és que augmentarien les importacions de la resta de països, per la qual cosa no hi hauria cap canvi “significatiu” en la balança comercial del país nord-americà.
Així, aquest nivell d’aranzels generaria a llarg termini un augment de les importacions mexicanes als Estats Units d’entre el 2,8% i el 4,3%, mentre que els béns procedents del Canadà creixerien un 7,5%. Les importacions des de Corea del Sud creixerien un 10,3% i les del Japó ho farien un 9,2%.
En cas que els dos països s’apliquin aranzels mutus del 25%, el Fons Monetari Internacional ha calculat que el PIB dels Estats Units podria deixar de créixer entre tres i sis dècimes a l’any, mentre que el de la Xina reduiria el seu creixement entre 0,5 i 1,5 punts percentuals.
