L'FMI manté les previsions per a Espanya malgrat el debilitament de l'economia europea

Lagarde esperona els governs de tot el món a fer més esforços si cau el creixement

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut aquest dilluns les perspectives de creixement per a l'economia espanyola en un 2,2% per al 2019 i un 1,9% per al 2020, en un context de "marcat" alentiment a la zona euro, per a la qual preveu un creixement de l'1,6% aquest any, tres dècimes menys del que s'esperava a l'octubre.

Alemanya veu retallades les seves estimacions en sis dècimes, fins a l'1,3% aquest any; Itàlia creixerà quatre dècimes menys del que s'esperava tres mesos enrere, fins al 0,6%, i França, una dècima menys, l'1,5%, segons apunta l'informe 'Perspectives Econòmiques Globals', presentat aquest dilluns per la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, en el marc del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a Davos (Suïssa).

Espanya segueix liderant el creixement entre les quatre grans economies de la zona euro, mentre que les previsions de creixement de molts dels països membres han estat rebaixades. La retallada de previsions per a Alemanya és conseqüència de la disminució del consum privat, d'una dèbil producció industrial després de la introducció de nous estàndards en les emissions i d'una demanda externa continguda, segons assenyala el document sobre la primera economia de la zona euro.

La reducció d'Itàlia, explica l'FMI, es deu a "la feble demanda domèstica i als costos més elevats del finançament, ja que la prima de risc sobirà continua elevada", mentre que a França la lleu rebaixa respon "a l'impacte negatiu de les protestes de carrer i l'activitat industrial".

Respecte al conjunt de l'economia mundial, l'FMI creu que creixerà menys del previst el 2019 i 2020, i anticipa una expansió global del 3,5% aquest any i del 3,6% el següent. Això representa una rebaixa de dos i una dècima, respectivament, en comparació amb els pronòstics de la institució del passat mes d'octubre, i és el reflex d'un pitjor acompliment durant el tram final del 2018, així com del deteriorament de la confiança i les seves implicacions per al creixement davant els elevats nivells de deute públic i privat.

Guerra comercial i Brexit

"Els riscos per a l'economia global tendeixen a anar a la baixa", assenyala l'FMI en la seva actualització de l'informe de perspectives, on adverteix que una escalada de les tensions comercials segueix sent una font clau de riscos i on constata un enduriment de les condicions financeres des de la tardor.
 
Entre els factors, al marge de les tensions comercials, que poden desencadenar un deteriorament més gran del previst del creixement, l'FMI assenyala una potencial sortida sense acord del Regne Unit de la UE, així com una desacceleració més pronunciada del previst de l'economia xinesa.
  
"Seran necessaris més esforços per part dels governs –ha especificat la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, a la roda de premsa a Davos–. L'economia global està creixent més a poc a poc del que s'esperava, i els riscos estan augmentant", ha afegit.
 
En aquest sentit, Lagarde ha alertat que la incertesa, les preocupacions geopolítiques i el creixement "decebedor" són un "missatge" per als legisladors. "Solucioneu les vulnerabilitats i estigueu preparats si es materialitza una caiguda del creixement", ha instat la directora gerent de l'FMI, que ha afegit que el creixement ha de ser "resilient, inclusiu i col·laboratiu".

Més continguts de