Fernando Cirera: “Fins ara no hi ha un augment substancial del preu dels pisos”

BarcelonaFernando Cirera és el conseller delegat de Corp, una promotora que va néixer en el moment més difícil de la crisi. Els socis de Corp, Pedro Molina i Pau Castro, van fitxar Cirera, un home amb una llarga experiència que havia sigut conseller delegat d’Habitat, i la promotora, des de la seva creació l’any 2008, ha venut més de 1.500 pisos. Fins i tot ha aconseguit cues davant les seves oficines de la Diagonal quan treien alguna de les promocions al mercat. La clau, segons Cirera, és satisfer una demanda petita però existent, buscar uns marges raonables -equiparables als marges industrials, i no els desmesurats que hi havia abans de la crisi-, i tenir una alta rotació d’actius perquè el balanç no tingui llast. Fins ara el model s’ha aplicat amb èxit a Barcelona i en algunes localitats del cinturó, però Cirera no descarta l’expansió.

Quantes promocions en fase de construcció o de comercialització té Corp en aquests moments?

Actualment tenim nou promocions, quatre en procés de comercialització i cinc més en construcció. Anem creixent. L’any passat eren set. Les que tenim ara en comercialització sumen un total de 215 habitatges. Les promocions que hi ha en construcció aportaran 267 pisos. Però algunes d’elles, com la torre de Diagonal amb Pere IV, que està en construcció, ja té els 125 pisos venuts.

¿I a quins preus, de mitjana, tenen els habitatges que estan posant al mercat?

Els estem venent, de mitjana, en un ventall que va dels 180.000 als 270.000 euros.

Les estadístiques del sector són molt divergents, però les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística i dels registradors diuen que els preus de l’habitatge van a l’alça. És cert?

De moment no hi ha un increment substancial dels preus. El que jo diria és que ara hem entrat en un moment en què els preus ja no cauen com ho han estat fent els últims anys. Potser s’han estabilitzat.

Els informes i estudis - per exemple, els de la Universitat Pompeu Fabra - diuen que els pisos pugen més de preu a la ciutat de Barcelona per la pressió dels inversors institucionals, fons i socimis, i dels estrangers. ¿Vostès s’hi troben, amb això?

Puntualment hi ha alguna operació amb inversors, però la mida de les nostres promocions, relativament petites, fa que la tipologia dels nostres compradors sigui bàsicament familiar.

Un altre dels factors als quals s’apunta com a causa d’una pujada de preus a Barcelona superior a la d’altres ciutats és la falta de sòl. ¿A vostès, com a promotors, els costa trobar sòl?

A Barcelona encara hi queda sòl, per exemple al Poblenou. I, a més, encara queden algunes actuacions urbanístiques per fer molt importants, com la de la Sagrera, que acabaran aportant més terrenys.

Però els preus pugen més que en qualsevol altre lloc de l’Estat. ¿Això pot provocar que la gent acabi marxant de la ciutat?

Ara potser encara no. Però amb el temps tornarem a veure una sortida cap al cinturó. L’experiència ens diu que al centre els preus sempre s’acaben reescalfant i, quan això passa, la gent va a buscar habitatge cap al cinturó. Té lògica quan per 300.000 euros tens un pis de menys de 100 metres a l’Eixample i, per la mateixa quantitat, pots tenir un pis el doble de gran, amb jardí, piscina i serveis al cinturó. El problema que vam viure just abans d’esclatar la bombolla va ser que els preus al cinturó també es van reescalfar.

Vostès venen les promocions que tenen en marxa. Per exemple, la torre de Diagonal 131 està tota venuda i encara no s’han acabat les obres. ¿Això vol dir que la banca ha obert l’aixeta hipotecària?

Sí que l’ha obert. Aquest 2015 sembla que es consolida l’augment de les hipoteques. La banca ara és més pròxima al client final. Però també és cert que hi havia una demanda retinguda. Hi havia famílies que, com tothom, havien notat la crisi, però que mantenien un bon nivell d’ingressos i podien canviar de pis, però no ho feien per por. Ara aquesta demanda, amb la millora de l’economia, està aflorant. És un mercat de reposició, famílies que tenen un pis i volen canviar a un de millor, amb més metres, més bons serveis, més ben acabats.

¿I la banca ha millorat el finançament per al promotor?

Comparat amb els pitjors anys de la crisi, ara podem accedir a cert finançament hipotecari, però el sòl, que és el que té més repercussió en el preu final de l’habitatge, l’hem de treballar amb recursos propis.

¿I com ho fan vostès per comprar el sòl per a les promocions?

Capitalitzem els guanys anuals. Això ens permet reforçar el balanç i ens dóna més capacitat d’inversió en sòl.

En algun cas, com amb la torre de Diagonal, actuen com a promotors delegats d’actius adjudicats dels bancs. ¿És una línia de negoci estratègica per a Corp?

Nosaltres estem encantats d’actuar com a promotors delegats. Ho hem fet en aquest cas i ha anat molt bé, però realment els marges s’estrenyen. Per això preferim fer promocions pròpies en el nostre sòl.