París / Roma / Barcelona¿Les fusions en el sector automobilístic són el nou model a seguir? Després que es confirmessin les negociacions entre el grup Peugeot (PSA) i Fiat-Chrysler (FCA) per crear un nou gegant automobilístic, els dos fabricants de cotxes van corroborar ahir en un comunicat conjunt que ja havien posat en marxa la construcció d’un “líder global” per entrar de ple en “una nova era de la mobilitat sostenible”. Els dos grups esperen tancar l’acord “en les pròximes setmanes” a través d’un memoràndum d’entesa que els consells d’administració ja han encarregat als seus equips respectius.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La fusió entre grups és “una operació amb tot el sentit”, indica Begoña Cristeto, sòcia de KPMG i experta en l’automoció. Per a l’especialista, una consolidació d’aquest tipus beneficia els dos grups. Fonts del sector automobilístic català destaquen que l’electrificació de l’automoció i l’obligada rebaixa de les emissions requeriran grans inversions, i és un tema en què “Fiat porta bastant retard”. Per tant, indiquen les mateixes veus, el constructor italo-americà en pot sortir beneficiat.
“El sector de l’automòbil necessita concentrar-se perquè en aquesta indústria la mida sí que compta, perquè hi ha molts costos fixos, principalment en recerca i desenvolupament, i cada vegada són més elevats amb totes les inversions en motors elèctrics i híbrids [entre altres]”, detalla a l’ARA l’especialista en transport de la consultoria Sia Partners, Arnaud Aymé. “Com més es reparteixen aquests costos fixos en un gran nombre de vehicles, més competitiu serà el preu dels cotxes”, continua Aymé. És per això, doncs, que l’expert conclou que aquest nou model que va començar ara fa uns deu anys “no s’aturarà”.
Cristeto apunta que el moment és “crític” per a les empreses del sector, perquè han de fer front a grans inversions lligades a la sostenibilitat, el cotxe autònom i connectat. Una fusió els hi facilitarà i, a més, en el cas de PSA i FCA permetrà mantenir un eix atlàntic (Europa i Amèrica) respecte a la forta pressió xinesa.
“Hi ha una pila de constructors que fabriquen entre 2 i 4 milions de vehicles que no podran continuar sols fàcilment si volen seguir les innovacions que actualment necessita el sector”, adverteix Aymé. “A gegants com Toyota i Volkswagen no els calen fusions, però les empreses situades al voltant de la desena posició mundial dels fabricants d’automòbils ho necessitaran per augmentar els seus pressupostos per innovar”, assegura l’expert. A més, aquests grups també “podran resistir més fàcilment les vicissituds de la conjuntura econòmica mundial”.
A banda d’amortitzar els costos fixos, una altra de les raons per les quals es produeix una fusió, segons Aymé, és per adquirir tecnologies que no dominen. És el cas de Fiat-Chrysler, que “ha invertit molt poc en motors elèctrics i, per tant, en la seva flota hi ha molts pocs vehicles elèctrics, i això els obliga a pagar multes a Europa”, diu l’expert. Precisament, el conglomerat italo-americà va registrar unes pèrdues netes de 179 milions d’euros durant el tercer trimestre de l’any. El fabricant va presentar ahir aquests mals resultats, el mateix dia en què explicava amb tots els ets i uts els detalls del seu projecte de fusió amb el grup Peugeot.
Detalls de la fusió
La seu de la futura empresa se situarà als Països Baixos, i es convertirà en el quart fabricant mundial de l’automòbil, amb 8,7 milions de vehicles venuts a l’any i un volum de negoci d’uns 170.000 milions d’euros, van precisar els dos grups en el comunicat conjunt. Les sinergies generades gradualment podrien representar un estalvi de costos de 3.700 milions d’euros anuals, unes estimacions que no es basen, diuen, en el tancament de fàbriques. Fiat-Chrysler i el grup francès -propietari de marques com Peugeot, Citroën i Opel-“han acordat unànimement” una fusió a parts iguals. És a dir, els accionistes dels dos grups tindran respectivament el 50% del capital de la nova entitat. El consell d’administració el formaran cinc membres nomenats per FCA i cinc més per PSA. L’onzè membre serà el president del fabricant francès, Carlos Tavares, que ocuparà el càrrec de conseller delegat de la multinacional, mentre que el president de FCA i representant de la família Agnelli, John Elkann, presidirà el consell.
El ministre d’Economia i Finances francès, Bruno Le Maire, va precisar ahir que acollia “favorablement” el projecte de fusió entre el conglomerat italo-americà i el fabricant francès, del qual el govern és accionista amb un 12% a través de la banca d’inversions Bpifrance. Le Maire, amb tot, va tornar a avisar que l’executiu es mostraria “particularment vigilant pel que fa al manteniment de la indústria a França, la ubicació dels centres de decisió” i en relació amb el compromís del nou grup a l’hora de “crear una indústria europea de bateries elèctriques”.
L’anunci de la fusió s’ha rebut amb incertesa als sindicats italians, que tenen por que l’aliança tingui una repercussió directa en les fàbriques d’Itàlia. Per la seva banda, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, va insistir que l’únic interès del govern sobre l’acord era “assegurar el nivell de producció i ocupació a Itàlia”.
Por dels sindicats
De moment, el comunicat que oficialitza l’aliança garanteix que no es tancarà cap planta a Itàlia, però els sindicats van expressar ahir una “preocupació molt gran” pel futur. “La fusió és molt arriscada”, va assegurar Francesca Re David, secretària general de FIOM-CGIL, un dels principals sindicats italians. Tot i així, la patronal italiana ha beneït l’operació i apunta que Europa necessita “gegants” continentals per competir amb la Xina i els Estats Units, segons el president de Confindustria, Vincenzo Boccia.
Entrevista a Josep Maria Vall: “Sense fusions, algunes marques no tindrien futur”
Com hem d’entendre l’aliança entre PSA i Fiat?
Les fusions estan a l’ordre del dia en el sector: així, els grans grups es fan encara més grans, troben sinergies i abaixen costos. Aquest serà el quart grup més important del sector en vendes, però n’aniran sortint més. Quan comencin a despuntar les empreses xineses hi haurà moltes fusions més.
De quina manera incidirà en el sector aquesta fusió?
A llarg termini aquests moviments donen creixement, així que s’ha d’entendre com una bona notícia. Els competidors no ho han de veure amb temor perquè es redueixin les seves vendes, és positiu que el sector es mogui i es reagrupi. Alguns d’ells per si sols no tindrien cabuda en el futur, i així sí que en tenen.
Tindrà algun conseqüència aquesta operació a Espanya?
No es notarà gaire. Aquí PSA té fàbriques importants i molt productives i Fiat no, però compta amb una gran distribució al país. Per tant, en tot cas la influència serà positiva: potser es reagrupen fàbriques i es fabriquen més models Fiat aquí.
