CRISI DEL DEUTE
Economia 03/07/2012

Finlàndia vetarà la compra de bons a través del fons de rescat

Finlàndia s'oposarà a l'ús del fons de rescat europeu per comprar deute sobirà d'Espanya. Hèlsinki havia donat el seu vistiplau divendres. El seu veto, però, no seria suficient per aturar la iniciativa.

Laia Forès
2 min
Finlàndia vetarà la compra de bons a través del fons de rescat

BRUSSEL·LESA la cimera europea de la setmana passada, Finlàndia va donar el vistiplau al document en què s'acordaven mesures per protegir l'euro i ajudar Espanya i Itàlia, dos socis que estan sota la pressió dels mercats de deute des de fa mesos. Entre les mesures, destacava flexibilitzar l'ús del fons de rescat europeu per poder comprar bons sobirans i alleugerir la pressió. No ha passat ni una setmana i Hèlsinki sembla que s'ho ha repensat. No creu que sigui una bona idea permetre que els diners del fons es dediquin a la compra de deute, segons diferents agències de notícies que ahir citaven fonts properes al govern finlandès.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons el document fet públic divendres passat a la matinada després d'hores de negociacions entre els líders de la zona euro, tots els socis acordaven que, en cas que un estat membre ho sol·licités, els diners del fons de rescat es podrien utilitzar per comprar bons sobirans al mercat secundari per alleugerir les primes de risc. Ni Espanya ni Itàlia, els dos socis que van pressionar per aprovar la mesura, tenen la intenció de demanar la intervenció del fons de rescat europeu. Almenys ara per ara. Però la flexibilització del fons ha de servir per aportar tranquil·litat als mercats. És un senyal que envia la zona euro als inversors per deixar ben clar que si cal ajudar Espanya i Itàlia es farà.

Holanda, un altre soci que s'acostuma a resistir als exercicis de solidaritat europea, també va mostrar ahir les seves reserves, tot i que deixa clar que no s'hi oposarà formalment. "Holanda no és partidària de nous instruments", van explicar fonts del govern holandès. Tot i això, les mateixes fonts matisaven que el país no vetaria la compra de bons si un país ho sol·licités, encara que considera que no és la solució als problemes de deute.

L'eurozona ha vençut les reticències d'Alemanya, el soci que fins ara havia evitat que es debatés la iniciativa, però ara es troba amb la resistència de socis com Finlàndia i Holanda. La notícia del possible veto finlandès no està confirmada públicament ni la Comissió Europea n'ha estat notificada, segons va assegurar ahir un portaveu comunitari. De fet, va causar una certa sorpresa a Brussel·les perquè aquestes reserves de Hèlsinki i l'Haia no es van plantejar a la cimera de la setmana passada.

Veto sense conseqüències

En la hipòtesi que Espanya o Itàlia demanessin la compra de bons per part del fons de rescat europeu, Finlàndia i Holanda no tindrien prou pes per frenar la mesura. Segons la normativa, per donar el vistiplau a la compra de bons caldria unanimitat entre els socis de l'euro en circumstàncies normals, però el nou fons de rescat permanent, el que entrarà en vigor aquest mes, només exigeix una majoria del 85% si la compra de deute s'activa per raons "d'urgència".

Finlàndia i Holanda són dos dels socis de l'euro amb menys pes en les votacions i no arriben al 15% exigit per vetar l'operació. En aquest sentit, Brussel·les va intentar ahir restar importància als dubtes expressats per Hèlsinki. De cara als mercats, però, els dubtes dels socis de l'euro podrien generar inquietud entre els inversors. Ahir la prima de risc va tancar en els 486 punts bàsics, 11 més que divendres passat, quan va acabar la cimera.

stats