Adjudicacions a dit: l'Estat encarrega el 60% de les feines d'enginyeria sense concurs públic

La patronal dels enginyers assegura que això agreuja la situació del sector perquè la licitació ha caigut el 80% amb la crisi

La principal patronal d'empreses d'enginyeria, Fidex, assegura que el Ministeri de Foment adjudica quasi el 60% dels treballs d'enginyeria per a obra pública sense el corresponent concurs. Segons Fidex, el 59,6% del pressupost de Ministeri per a enginyeria s'adjudica directament a l' empresa pública Ineco.

Fidex, que agrupa nou de les principals empreses del sector a l'Estat, entre elles Eptisa, Euroconsult, Intecsa, Inypsa, Typsa o Técnicas Reunidas, creu que aquesta manera d'actuar del Ministeri de Foment s'ha accentuat els darrers deu anys. Fa una dècada, assegura Fidex, el 80% dels treballs d'enginyeria s'adjudicaven per concurs públic i només el 20% anaven directament a Ineco, una empresa pública participada per Adif (el gestor d'infraestructures ferroviàries), Aena (el gestor d'aeroports) i Renfe (l'operadora ferroviària).

Segons la patronal de les enginyeries, la situació s'ha agreujat perquè durant aquest temps en el que s'ha capgirat el percentatge d'adjudicació directa, els projectes d'enginyeria han disminuït molt, gairebé el 80%, en passar de 467 milions d'euros el 2004 a només 105 milions el 2014.

La patronal assegura que el ministeri afavoreix a l'empresa pública d'enginyeria Ineco, que ha augmentat en 40 punts el seu volum de feina els darrers deu anys, el que fa que per a la resta del sector hi ha menys mercat i el que queda està pitjor repartit.

 

 

Per adjudicar a Ineco, segons la patronal, el Ministeri "disfressa" com a urgents projectes que no ho són. Fidex es qüestiona que el 60% de les inversions de Foment en enginyeria siguin urgents o comprometin la seguretat de l'Estat per donar-los a l'empresa pública sense concurs.

Urgència dubtosa

"Per citar un exemple només cal pensar en la y grega basca", diu el director general de Fidex, Fernando Argüello en referència al projecte per unir les tres capitals basques amb alta velocitat. Argüello diu que falten cinc anys perquè aquesta infraestructura entri en servei, "però el projecte de muntatge de la via no s'ha licitat de forma oberta per suposats motius d'urgència". Argüello es queixa que en una obra on encara queda tant de temps no s'hagi pogut esperar els tres o quatre mesos que suposaria treure a concurs públic aquest projecte.

Fidex recorda que la Llei del Règim Jurídic del Sector Públic, que entrarà en vigor en un any, aclareix les condicions en les que Ineco podrà rebre encàrrecs directes per part del Ministeri. Segons diu aquesta llei, només podrà fer-ho sempre que la seva oferta sigui la més competitiva econòmicament.

Segons la patronal, això difícilment passarà perquè Ineco treballa a tarifa, mentre que les enginyeries privades fan front a les licitacions amb rebaixes de fins als 50 i el 60%. D'aquesta manera, Ineco difícilment podrà presentar ofertes "més eficients" que les companyies privades. La nova llei, segons Fidex, farà imprescindible un control més rigorós de les condicions en les que hi podrà haver adjudicació directa, que són la seguretat nacional o una urgència real i justificada.

El director general de Fidex assegura que la seva posició no és només una denúncia de les enginyeries privades, sinó que institucions com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) "insisteixen en controlar l'activitat del mitjans propis de l'Administració com Ineco en el marc de l'actual legislació".

Mercat devaluat

Fidex considera que aquesta actuació de Foment i Ineco fa que les enginyeries privades hagin de lluitar per un mercat "més devaluat", alhora que mes reduït. El mercat és més petit perquè Ineco s'endú més projectes, i es devalua perquè molts cops l'enginyeria pública subcontracta part de la feina en subhasta, buscant l'empresa privada que menys demana, obtenint d'aquesta forma estalvis de fins el 50% sobre el preu al que ha rebut l'encàrrec del ministeri.

Les nou enginyeries que fomen part de Fidex donen feina a més de 14.000 persones i facturen conjuntament més de 3.000 milions d'euros a l'any, un 80% dels quals es generen a l'estranger  ja que han hagut d'internacionalitzar-se degut a la caiguda de l'obra pública a l'Estat a causa de la crisi.